No us estic enganyant. Donald Trump va guanyar les eleccions americanes. Allò que fa uns quants anys que The Simpsons va predir, s'ha convertit en realitat. El magnat novaiorqués va donar la campanada derrotant a Hilary Clinton. Totes les enquestes donaven per guanyadora a l'exprimera dama dels Estats Units excepte el que va públicar Los Angeles Times. Trump, amb un discurs presidencialista i conciliador, ha promés governar per tots els americans amb la sensació de deixar enrere promeses com el de l'aixecament del mur a Mèxic. La tempesta s'ha calmat una mica i tot i les rareses que estem visquent aquests dies, hi han motius pels quals el republicà outsider va guanyar els comicis electorals. Ha arribat el moment d'analitzar-ho amb sang freda i els motius són aquests:

1. Els quatre anys nefastos de Barack Obama: el ja expresident dels EUA no ha estat a l'altura de les circumstàncies perquè, tot i guanyar les eleccions de fa quatre anys a Mitt Romney, no ha pogut engegar mesures que aportin il·lusió al poble americà i ha estat un simple gestor al servei dels americans. Saber fer shows en públic no és suficient per governar. Tampoc li ha ajudat el fet que el Senat i la Cambra de Representants estigués controlat pels repúblicans. Obama ha fet un paper bastant comparable al de Felip VI d'Espanya.

                                                                                                Donald Trump fent el discurs de la victòria amb la companyia de Mike Pence i de Brandon Trump / Foto: Wordnews

2. Els dots de comunicació de Trump: els americans són pioners en els mitjans de comunicació. Sortir pels mitjans als EEUU et dona molta popularitat. Si existeixen programes de l'estil de Al Rojo Vivo (La Sexta) o els dibuixos animats és per la gran creativitat dels americans, que van saber trobar un format que s'ha escampat per a tot el món. Trump, cap a mitjans dels 90, se'n va adonar que el seu cognom tenia molt de valor (motiu pel qual no li van expropiar les empreses i acabés renegociant el seu deute amb els bancs) i el va explotar. Arran de tot això, va començar a apareixer en anuncis de TV (Mcdonalds), programes de televisió (WWE), pel·licules (The Fresh Prince of Bel Air, The Nanny...) i, fins i tot, va ser presentador d'un programa de màxima audiència (The Apprentice). Aquesta experiència a la gran pantalla li ha fet guanyar molta notorietat. Una notorietat que va produir efecte.

3. El seu discurs: si existeix un factor clau en la victòria del nordamericà és el seu discurs. Va saber veure molt bé el que necessitava i el que volia la gent. Va defugir del discurs conservador d'Obama per tenir un discurs extremista i patriotic. Des del primer moment és va mostrar intractable i inflexible. Tenia un discurs amb un contingut totalment clar, concret i concís. També s'ha de dir que tenia un discurs molt xenòfob, masclista i irrespectuós. No li espantava insultar a celebritats com la Kate Perry. Aquest estil li ha fet que grups extremistes com el Ku Klux Klan demanessin el vot pel magnat. Això li va donar molt de prestigi. El motiu? Perquè mostrava la seva verdadera cara i deia el que pensava, no com ho va fer la Hilary Clinton. L'exsecretaria d'estat va concentrar gran part de les seves energies a destrossar la imatge de Donald Trump. Li va faltar una mica més de professionalitat, defensar-se i saber-se desmarcar de la gestió que ha fet el govern de Barack Obama durant els últims vuit anys.

4. La unió i la bona gestió del seu equip electoral: darrere d'un gran líder o d'un guanyador, sempre hi ha un gran equip. El del Sr.Trump no és una excepció. Em sembla extraordinari que el seu equip hagi aconseguit convèncer a un electorat que ha volgut veure les coses bones d'en Donald. Han estat capaços de vendre bé la imatge de Mike Pence. Pence serà el futur vicepresident dels Estats Units d'Amèrica. Un home que, a part de ser republicà, és racista i està en contra de drets tan fonamentals com el de l'avortament. El seu equip electoral estava gestionat per molts dels seus fills i els polítics repúblicans que no li han donat l'esquena i han confiat amb ell. Quan pitjor ho passava Trump, ell estava més actiu. Podria haver tirat la tovallola, però no ho va fer. La unió acostuma a fer la força i l'equip electoral de Donald Trump ho va demostrar.

5. La imatge que va intentar vendre o transmetre: una de les coses que més em vaig fixar eren els seus videos o spots de campanya. En tots ells, sortien persones molt guapes amb una imatge molt formal. Va voler fer una descripció d'una societat que no li faltava de res. El missatge ocult que hi ha en aquests videos és molt simple: sí em votes, no et faltaran diners i podras tenir tot el que els diners poden comprar. Un missatge que va fer el seu efecte a la societat i que va ser un altre dels motius pels quals va sortir victoriós.

Han passat quatre anys més de la segona legislatura de Barack Obama. Una legislatura decepcionant d'un demòcrata que no ha sapigut treballar per a tothom i que ha vist com la seva oposició ha mantingut un domini aclaparador al Senat, fet que ha comportat la incapacitat de pendre decisions. El know-how de l'afroamericà i els seus socis de govern ha fet que, en l'actualitat, discursos poc seriosos i megalòmans com Donald Trump tinguin cabuda en la politica nordamericana (Hillary Clinton també té la seva part de culpa).

El conservadorisme té una cosa negativa: pot fer que l'extremisme sigui una alternativa més que viable. Un exemple bastant il·lustratiu seria el procés que està seguint una gran part de societat catalana per fer un referèndum i proclamar la independència per l'excès d'impotència que té el govern espanyol a pendre decisions que mirin més enllà d'un llibre que es coneix com la Constitució Espanyola. 

              Els dos candidats a la presidència de la Casa Blanca / Foto: GQ

Al final, si s'ha d'aplaudir a Trump serà perquè va ser prou llest per veure com funcionava el govern conservador d'Obama. El magnat novaiorquès ha aconseguit crear i popularitzar un discurs antiestablishment per guanyar-se a la gent més castigada per la pobresa. Ho va fer anant en contra de les élits i el poder que, des d'un primer moment, s'ha aliat amb la dona de Bill Clinton. Aquest fet el va popularitzar i el va portar cap a la lluita a la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Els seus escàndols d'abusos sexuals i comentaris sexistes o xenòfobs li han fet perdre pistonada i la fe a molts repúblicans que ja han deixat de creure amb ell.

Hillary Clinton és la favorita per guanyar els comicis pel fet de competir amb un narcisista. Si s'hagués presentat Ted Cruz, ja no ho seria tant. Un dels seus punts febles: la seva falta de transparència. Ha hagut de ser Trump qui fes mostrar les cartes amagades de Clinton per defensar la gestió d'Obama i que ella pot ser una bona presidenta. També s'ha vist involucrada en una sèrie de 22 e-mails privats que ella va enviar com a Secretaria d'Estat on contenia secrets que no va revelar a la societat nordamericana ni als mitjans de comunicació. Fa uns dies, l'FBI va assegurar que no hi havia indicis de delicte. Ella és la cara visible d'un col·lectiu (afroamericans, estrelles...) que no es vol ni imaginar com seria un govern amb Trump al capdavant. L'objectiu que s'ha marcat ella i el seu equip és la de demostrar als americans que un govern demòcrata conduirà cap al progrés social i econòmic del país. En poques paraules: fer un estat on tothom hi tingui cabuda.

Les enquestes auguren una victòria de Hillary Clinton amb un 49% dels vots, un tres per cent per sobre de Donald Trump, que s'adjudicaria un 46%. Fa 15 dies, els sondejos donaven una majoria molt clara per Clinton, però Trump s'ha moderat i ha anat cap a un discurs presidencialista i ha recuperat el marge que va perdre fa unes setmanes. A hores d'ara és molt difícil pronosticar al guanyador/a de les eleccions i ens haurem d'esperar fins a la matinada de dimarts a dimecres per resoldre l'entrellat.

                                                                                                                    Una de les últimes enquestes electorals que s'ha públicat a internet / Foto: Cubadebate

Conclusió: és preveuen unes eleccions molt renyides on els estats indecisos com Florida o Indiana determinaran el guanyador. Qui guanyi dels dos, guanyarà per pocs punts de diferència i no gaudirà d'una oposició plàcida. És possible que la societat nordamericana visqui uns quatre anys més d'inestabilitat i centralisme polític. Un centralisme que no farà cap bé als seus patriotes.

Isabel Bou Bayona

Membre d’En Comú Podem Calafell i Calafell en Comú. Ha estat una de les candidates per Tarragona a les últimes eleccions del Congrès dels Diputats

1. Què se’n ha fet de Calafell en Comú? Heu seguit actius amb els últims esdeveniments polítics?

A Calafell en Comú hem seguit actius. Just després de les eleccions municipals, vam preparar les autonòmiques, dins de Catalunya Sí Que Es Pot. Posteriorment, a les dues eleccions generals, amb la confluència d’En Comú Podem. Vam crear les confluències. El fet que hi hagi hagut molts comícis electorals en poc temps ha significat que no hem parat de treballar, sempre lluitant per la confluència social d’esquerres.

2. Balanç del primer any de legislatura. Com és viu des de fora de l’oposició de l’Ajuntament?

Es veu d’una manera especial: des del carrer, escoltant els veins… . També intentant comprendre el sentit de govern. Des de una perspectiva crítica, reconeixem que l’Ajuntament s’ha obert a nivell de transparencia, encara que hi ha molt a fer en quant a participació, transparencia i sostenibilitat.

3. Creieu que la CUP ha ajudat a la participació i el fet que l’Ajuntament s’hagi obert més de portes en fora?

La CUP és una organització germana de Calafell en Comú. De fet, van arribar a formar part del nostre cercle durant un temps. No estem d’acord en tot perquè la perspectiva dels dos partits és diferent, però hi ha molt a fer en comú.

4. Esteu d’acord amb els canvis del nou ROM? Què n’opineu del nou format de la Festa Major que tanta polèmica ha portat al municipi?

El ROM s’ha de construir amb la participació i la implicació del poble. Ens hagués agradat més elements de participació al mateix reglament. En altres accions polèmiques de l’actual Ajuntament, com el nou format de la Festa Major, nosaltres insistim en les bases de més comunicació, més planificació de transparència i accions que tinguin un contingut social.

5. Quina ha estat la mesura més correcte i la més incorrecte que ha prés el nou Ajuntament?

No podría assenyalar la més correcte o incorrecte perquè tot té pros i contres. S’han prés mesures problemàtiques com la pista poliesportiva del poble o el suport al projecte de Barcelona World, que creiem que no fomenta un turisme sostenible de qualitat, a llarg termini. A nosaltres ens han trobat i sempre ens trobaran en accions i decisions que tinguin un caràcter i una reivindicació social.

6. En clau nacional, quin paper ha d’encetar Unidos Podemos a la política espanyola?

Nosaltres som molt actius. Ens interessa formar unes confluències a Catalunya i a Espanya. Sí fracassa, Unidos Podemos està interessat en una confluència o pacte d’esquerres amb el PSOE i els partits d’esquerres que s’hi vulguin afegir. El que tenim clar és que nosaltres sempre farem una dura oposició cap a la ideologia de dretes i l’inmobilisme del PP i de Ciutadans.

7. El full de ruta de la desconnexió de l’estat espanyol per JxSí i la CUP quin futur té?

Tant Calafell en Comú com En Comú Podem volem el dret a decidir. I, per tant, un referéndum. Volem que la gent s’expressi a les urnes, i treballar amb un procés constituent que garantitzi la democràcia i la justicia social a Catalunya. Creiem que la vía unilateral ni és democràtica ni és el camí per la convivència.

8. Tindrem investidura o anirem cap a unes terceres eleccions?

Em puc equivocar però crec que hi haurà un acord entre el Partit Popular, Ciudadanos i alguna altra abstenció a la segona volta de l’investidura. Tindrem un govern de dretes molt conservador i sense cap mena de progrés, però estarem al davant d’ells, lluitant a la oposició.

9. Creieu que la gent ha deixar de creure en la política després de dos anys plens de comicis electorals?

Bona pregunta. Després del 15M, els movimients de carrer, d’indignats, els joves, la gent en general, és van conscienciar molt més de la política. La gent jove va deixar de passar de tot per interessar-se i implicar-se més en el present i futur polític i social. El que ha passat a Espanya -dues eleccions i encara no sabem si n’hi haurà unes terceres- ha decebut molta gent. La gent ha votat perquè els partits s’asseguin a negociar. Però si hi ha terceres eleccions, En Comú Podem lluitarem un altre cop pel nostre lloc a Madrid. 

10. Per acabar, quins són els vostres objectius i els vostres desitjos pel que resta d’any i el que ve?

Els objectius de Calafell en Comú, els nostres objectius, es centren en treballar dins les confluències, En Comú Podem, amb Podem Calafell i ICV Baix Penedès, entre d’altres, per definir estratègies municipals, i comarcals, i tirar endavant la construcció d’un nou model econòmic i social, solidari i ecològic, feminista i col.laboratiu. Som la força política alternativa al model caduc de les retallades i destrucció de l'estat del benestar. Jo crec i penso que som l'alternativa política que necessitem a Calafell. 

Moltes gràcies Isabel per l’entrevista i pel temps que has compartit amb tots nosaltres. Aprofitem per desitjar-te el millor tant en la vida personal com en la professional.

Gràcies a vosaltres.

Després del 26J, m'agradaria explicar-vos una història: 

Hi havia una vegada un país que és deia Hipocresia. Hipocresia era un estat conegut per l'esport i per anar a la cua en educació. En aquest país hi vivia gent bona i honrada i també gent dolenta i desgraciada. Una de les coses més gracioses és que governa un president corrupte i que no escolta el poble. Els salaris que rebien la gran majoria de treballadors d'aquest país eren molt precaris. Els únics que guanyaven diners eren els funcionaris i els empresaris. Una gran part de la societat treballadora no en tenia prou amb el salari que cobrava per pagar les factures i comprar tot el necessari per sobreviure. La crisi que va patir fa uns anys va fer que els rics fossin més rics i els pobres més pobres del que eren. També existia la corrupció i el valor de les coses era elevat. El sistema polític era una falsa democràcia monàrquica on els dirigents feien el que els hi donava la gana sota la visió d'una Família Reial que es conformava amb un bon sou per viure bé, omplir-se les butxaques i no fer la feina bruta.

En aquest país hi havien dues ideologies: dreta i esquerra. També hi havia un sector de la societat que eren utòpics i és consideraven centralistes (enmig de les dues ideologies). Un país on la gent es creu que refundant l'estat del benestar és la solució a la crisi i no la capacitat d'aplicar altres sistemes per canviar les coses. Un estat en que cada partit que guanyava les eleccions derrogava les lleis que havien aprovat el partit que governava abans per una simple demostració de poder, xuleria i lideratge. Si hi havia una cosa que caracteritzava a Hipocresia era que posava l'esport pel davant de la cultura. Fins i tot, hi havia pobles d'aquest país on no hi havia ni regidoria de cultura. L'educació era pobre perquè no ensenyaven el suficient i, en menys de 30 anys, s'havien fet vuit reformes que no han estat a l'alçada d'un país capdavanter en aquest sector. El poder pagava els mitjans de comunicació més influients per condicionar la opinió i generar una bona imatge. La gran majoria d'habitants d'aquest país els importava més el futbol i la premsa del cor que Picasso, Chomsky o Marx. 

A Hipocresia hi havien tres grans mentides:

1. No voto o dono suport al neoliberalisme.

2. No veig Gran Germà.

3. No escolto música sexista (reggaetton).

En aquest estat, molta gent creia que era inconstitucional que les persones més necessitades tinguessin el dret de tenir llum i gas sense restriccions igual que l'avortament. El pitjor de tot era que el país no jutjava aquells que fa molts anys (1936-39) van sembrar el caos i van destruir tot el que no pertanyien a ells ni que se'n pugui parlar amb llibertat. Uns fets lamentables que mai haurien d'haver passat i que l'estat hi hauria d'haver estat en contra d'una guerra que va destrossar la vida de moltes persones i famílies. En resum, Hipocresia era un país hipòcrita.

Si ja heu arribat fins aquí, molts sabreu de quin país parlo... .

L'home que ha canviat el futbol. Com a jugador, ja actuava d'entrenador tant al camp com a la banqueta del Barça. És un home de futbol molt peculiar perquè li agrada Lluis Llach, la poesía de Miquel Martí i Pol i la moda. Se'l va acusar molts cops de ser homosexual i, en algun moment, va deixar de ser l'ídol del barcelonisme. Al final, els culés l'han acabat entenent i estimar-lo de la manera que és. 

Últimament, els catalans i els espanyols ens assemblem en que anem a les urnes cada dos per tres. De res ha servit l'ajustada victòria del PP per fer-se amb el poder. Ciudadanos, PSOE i Podemos han tingut a les seves mans evitar uns segons comícis, però els tres no han sigut capaços de pactar. Unes eleccions que es caracteritzaran per l'austeritat i la contenció del deute. La comunicació cap a l'electorat i la proximitat continuen sent les armes que utilitzen els partits per guanyar votants i evitar que la participació baixi el pròxim diumenge. El Brexit del Regne Unit obrirà un nou escenari a la Unió Europea i podria canviar la intenció de vot de molts catalans i espanyols que trenquen amb la forma de fer de la troika per votar als partits que són contraris a les polítiques econòmiques i socials dels europeïstes com Podemos. 

Els canals de televisió han seguit apostant fort per la situació actual de la política espanyola amb formats revolucionaris com el 26J Quiero gobernar (Mediaset), el Deb4te (Atresmedia, Mediaset i RTVE) o els programes de Salvados (Atresmedia). Alguns d'aquests programes han intentat donar una bona imatge a l'entrevistat i d'altres han aprofitat figures com els nens per incomodar el convidat i vendre la particularitat del producte.

                                                                                   Una de les enquestes prohibides d'El Periódico / Foto: El Periòdic d'Andorra

         L'enquesta del CIS / Foto: El País

Les enquestes marquen un escenari ingovernable a Espanya. El PP té molts números de guanyar les eleccions, però sense majoria absoluta. Unidos Podemos, Ciudadanos i el PSOE tornen a tenir la clau de la governabilitat. Els mateixos partits decidiran si entren actors de menor pes com Esquerra o EH Bildu als pactes.

Aquesta és la previsió del que podria passar, segons el meu parer, diumenge vinent:

PP (Partido Popular): 

• És el favorit per guanyar els comicis.
• Una victòria sense majoria absoluta podria abocar a unes terceres eleccions.
• La figura de Rajoy no passa pel seu millor moment.
• El seu posicionament en contra del Brexit i del seu referèndum li pot fer perdre vots i prestigi.
• L'escàndol de Fernández Díaz amb l'encara cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ha tornat a esquitxar els populars i els ha posat en el punt de mira en un moment vital.

PSOE (Partido Socialista Obrero Español):

• Les enquestes auguren una forta caiguda que els portaria a ser la tercera llista més votada.
• Pedro Sánchez és un líder questionat, però amb carísma i amb un discurs pobre que s'assembla a les falses promeses de l'Estatut de Zapatero i el café para todos de Felipe González.
• El programa dels socialistes són atacs gratuïts a Rajoy perquè ansien el poder.
• El NO al dret a decidir de Catalunya pot arribar a fer mal als socialistes.
• La reforma de la Constitució per aplicar polítiques federals difícilment els servirà per solucionar els problemes que pateix l'Estat espanyol.

Unidos Podemos:

• Els sondejos asseguren que els de Pablo Iglesias poden donar la sorpresa i fer el sorpasso al PSOE convertint-se en la segona força política.
• El pacte (IU-Podem) enfortirà la coalició i farà guanyar més vots gràcies al suport de gent com Julio Anguita. Les confluències (En Comú Podem, En Marea i Compromís) tornaran a jugar un paper important dins del grup.
• Pablo Iglesias (Podemos) i Alberto Garzón (IU) han enfortit la seva imatge com a líders dels seus partits.
• El dret a decidir per la plurinacionalitat i un SMI (Salari Mínim Interprofessional) més digne són dos dels punts més trascendentals del seu programa.
• És un dels pocs partits polítics que ha escoltat a les persones i que va sorgir arran dels moviments que van fer els activistes que estaven en contra del sistema actual a Espanya durant el 2011.
• Unidos Podemos podria tenir la clau de la governabilitat i vol un pacte amb el PSOE que mirava cap a l'esquerra.

Ciudadanos: 

• Les enquestes diuen que el partit taronja és tornarà a quedar cap als 40 escons.
• La crida a la responsabilitat que ha fet Rajoy podria fer-li perdre vots pel territori espanyol.
• Rivera no és un líder discutit, però un mal resultat de les eleccions li podria fer perdre la solidesa que ha mostrat al capdavant del partit.
• Ciudadanos vol ser centralista i acontentar tant a treballadors com a empresaris, però el centralisme no existeix i les seves mesures socials i econòmiques el fan anar cap a una dreta neoliberal més neta i moderna que el PP.
• Les intencions són les de no pactar amb Rajoy i fer president a Pedro Sánchez (PSOE).
• Ciudadanos, a l’igual que Unidos Podemos, serà clau per formar govern a Espanya.

ERC (Esquerra Repúblicana de Catalunya):

• Els sondejos diuen que Esquerra podria obtenir entre vuit i nou escons.
• El carisma i la simpatía de Gabriel Rufián i de Joan Tardà pot ser la clau per repetir els grans resultats que ja van obtenir al desembre. Els dos diputats han estat brillants en tots els debats que han participat.
• El ‘nyap’ dels pressupostos entre el sector convergent de JxSí i la CUP amb el desmarcatge dels repúblicans li podria catapultar com a primera força catalana al Congrés.
• El programa electoral d’ERC és clar i rupturista. Ajudar a les PIMES o petites empreses, apujar l'SMI, enviar un missatge als espanyols que Catalunya s’independitzarà i, en el moment que els catalans siguin independents, els diputats d’Esquerra abandonaran el seu escó tant al Congrés com al Senat.
• Els republicans pactaran amb aquell o aquells partits que li assegurin que hi haurà un referèndum per decidir si Catalunya s’independitza o no en un termini màxim d’un any.

CDC (Convergència Democràtica de Catalunya):

• Les enquestes donen un resultat decebedor pels convergents que es quedaria entre els sis i els set escons.
• Francesc Homs tornarà a ser l’home que dirigirà el partit al Congrés. Homs li falta carisma i discurs. Tot i aixi, va sortir ben parat al debat de TV3. Tindrà a gent important de la societat catalana a la seva candidatura com Miquel Calçada.
• Convergència es ven com el partit que ha conduit el procés, però també ha estat el partit de les retallades i aquell que va donar suport a la reforma laboral del PP.
• El programa és la creació o la refundació un estat del benestar neoliberal a Espanya, però amb millors condicions pels empresaris, pels treballadors i per Catalunya.
• El Cas Pujol encara fa mal.
• A l’igual que Esquerra, pactaran amb els partits que donin suport a fer un referèndum per la independència en un termini màxim d’un any.

Se’l coneix com un home de família i una persona emprenedora. Es dels que fan poble perquè no es perdin les institucions. Farà gairebé un any que va presentar la seva dimissió com a president d’Unió al Baix Penedès, però avui no parlarem de política. Parlarem d’una de les seves grans passions com és l’hoquei sobre patins. Mai li ha donat l’esquena a l’hoquei ni al Club Patí Calafell i, per això, ha aconseguit evitar la desaparició i reduir el deute del club. Estem parlant del Rafel Solé i Mestres. L’empresari calafellenc ha estat l’home que ha fet possible que el fracàs no hagi anat més enllà del terreny esportiu.

            Rafel Solé en l'entrega de premis del torneig que els veterans del CP Calafell organitzen cada any per la Festa Major / Foto: photojordi

Què és el que et va fer decidir per agafar les regnes del club fa dues temporades?

Resulta que la Junta que hi havia abans que nosaltres va dimitir i van deixar els papers damunt la taula. Calia que algú havia de fer un esforç per agafar el club i un grup de socis vam creure que haviem de treure temps d’on sigui per dirigir el Calafell i és va crear la Junta Gestora. El que em va entristir és que ningú el volgués agafar.

Ens podries fer un balanç de gestió d’aquests dos anys de presidència.

El balanç ha tingut les seves parts boniques i les seves parts tristes. La part bonica va ser l’any que vam jugar la CERS perquè l’equip va fer un bon hoquei i ens ho vam passar bé. Aquest any ha sigut la part trista, ja que el primer equip ha perdut de categoría, però el segon equip ha aconseguit l’ascens a Primera Catalana. A nivell de base tenim 27 equips i hi ha una fornada de nens que tenen l’hoquei a la sang.

Quin és el millor moment que has viscut com a president? I el pitjor?

No ho sé. Potser l’homenatge a Vicente Weiler o jugar contra l’Sporting de Lisboa a la Copa CERS que aquell any va ser l’equip que la va guanyar. El pitjor prefereixo guardar-m’ho.

Ho ha tingut fàcil per exercir de president?

Sí i No. Quant els companys que he tingut a la Gestora, ho he tingut fàcil perquè cadascú ha fet la feina que li pertocava. No et puc negar-te que el club tenia molts problemes, sobretot econòmics, que comportava problemes esportius i parlar amb la gent per evitar que aquests problemes fossin més insoportables.

Quines errades creus que va cometre l’expresident del club, Josep Maria Guinovart, en el seu mandat?

A nivell esportiu va fer grans esforços perquè el primer equip estigués en un bon nivell i ho va aconseguir perquè la classificació a la CERS també era mèrit d’ell. El que crec que li va passar és que se li va espatllar l’economia perquè els recursos econòmics no li van arribar a complir el que ell volia fer. En l’últim moment, és va quedar una mica sol perquè si les coses no funcionen a nivell econòmic, la gent se’n va i et critiquen amb duresa. Són coses que passen i jo no el jutjo malament, va fer el que va poder.

S’hauria d’haver destituit a Sergi Macià després de l’anunci del seu fitxatge com a seleccionador sub-21 d’Espanya quan el Calafell no havia acabat la temporada?

La Federació Espanyola de Patinatge ens havia demanat sí podien fer públic el fitxatge i nosaltres els hi vam donar el permís. A més, Macià ja ens havia comunicat un mes abans que no volia continuar al club. Podeu fer les interpretacions que volgueu, però crec que no era un motiu per fer-lo fora.

És veritat que, aquest any, el Calafell no tenia diners per fer fitxatges mediàtics i el necessari canvi d’entrenador?

Canviar d’entrenador era una situació molt dolorosa perquè no saps si el canvi et beneficiarà o et perjudicarà. També representava que hi havia una part de la plantilla que no volia que el canviessim. Canviar-lo no hagués estat la solució adient i jo, francament, he conegut una gran persona i un amic com és en Sergi Macià però no va sortir bé.

Quines han sigut les causes dels mals resultats d’aquest any?

Hi han varies causes. Vam fer un fitxatge molt bo que era el de Xavi Rovira i que al final no es va realitzar perquè el jugador és va tirar enrere. La plantilla ha sigut curta i, arran de la negativa de Rovira, no vam poder fitxar a cap jugador més perquè ja era massa tard i els clubs ja s’havien mogut. També va faltar unitat al vestuari. Un altre dels motius és que hem tingut un jugador important lesionat durant molts partits i que no vam guanyar els partits que haviem de guanyar. Les causes dels mals resultats han sigut varies coses i ho hauriem d’analitzar més profundament. 

S’ha anunciat la nova junta del CP Calafell amb vosté com a president durant uns mesos. Ho encara amb il·lusió o amb esgotament?

Sempre amb il·lusió. Jo vaig agafar l’hoquei com a calafellenc i m’agrada que les institucions funcionin. Sóc un home d’empresa, no d’hoquei. El que passa és que, en aquell moment, de la manera que va quedar el club com venia doncs vam fer un esforç perquè tot funcionés. A part d’estar com a Junta Gestora, voliem que és formés una junta definitiva i ara s’ha aconseguit. Hem estat dos mesos dialogant i parlant amb molta gent i després d’un tercer intent, vam trobar a un grup de persones que és volien fer càrrec del club. Em van demanar que em possessin de president per arrencar la temporada, per lligar quatre sponsors i que ho pogués deixar a mitja temporada. No m’hi vaig poder negar perquè em semblava un bon plantejament i era el tercer intent. També perquè haviem de tancar la plantilla. L’il·lusió és màxima perquè és una de les institucions que m’agrada com a calafellenc i hi han coses que no podem donar l’esquena.

El Calafell podrà tirar endavant i competir a partir de la temporada vinent per assolir objectius com l’ascens a l’OK Lliga?

Quan començes una temporada, hi poses moltes il·lusions i penses que pots formar un bon equip. Treballes amb aquestes il·lusions. Realment no saps ni pots predir el que pot passar. Sí fem una bona temporada, ens ho podem plantejar. Hem de planificar una temporada on l’objectiu sigui la permanència. També hem de ser conscients que estem pujant una fornada de nanos de l’Infantil i el Juvenil que prometen i que donaran molt que parlar d’aquí uns pocs anys.

Moltes gràcies Rafel Solé i molta sort en aquest nou projecte.

Els granes han donat la cara davant d'un Osasuna que s'ha entregat per poder seguir somiant en tornar a la Liga BBVA

Gran ambient al Nou Estadi on els aficionats han cregut en la remontada i en el seu equip. Els tarragonins s’han fet ràpidament amb el domini del matx davant d’un Osasuna que ha lluitat fins al final. La primera oportunitat ha arribat de les botes de Naranjo que no ha pogut fer res davant la sortida a la desesperada de Nauzet. En els primers compassos del partit s’ha vist un futbol directe i de primer nivell entre dos equips que s’han guanyat l’admiració de molts aficionats d’aquest esport. El Nàstic no s’ha rendit i ha tornat a tenir un altre ocasió clara amb un centre de Lobato que no ha pogut rematar Naranjo i que ha rebutjat la defensa, però Sergio Tejera ha arribat en segona línia i ha engaltat un xut que un defensa dels bascos l'ha rebutjat i ha acabat a la graderia. Tot i la gran defensa dels granes, l’Osasuna ha tingut facilitats per arribar a la porteria durant molts compassos del partit. L’àrbitre principal ha sigut un dels protagonistes del partit on ha comés diverses errades que han afectat a l’espectacle. L’equip grana ha obert la llauna amb una gran centrada de Gerard Valentín que Naranjo ha rematat de cap i ha superat Nauzet davant l’extasis de l’afició. En aquests moments, el camí de l’ascens era possible. L’equip navarrés, tot i rebre el gol, no s’ha rendit i ha seguit lluitant fins al final.  L’equip d’Enrique Martín, per evitar el perill constant del Nàstic, ha fet un plantejament defensiu d’un 4-3-3 que tenia l’objectiu de paralitzar a homes tant importants en l’atac com Emaná, Tejera o Gerard Valentin. El joc ràpid i la insistència dels navarressos ha donat els seus fruits amb un centre letal de De Las Cuevas que David Garcia ha acabat rematant de plaer cap al primer pal superant a un Reina que no se’l esperava. Aquest gol ha caigut com un gerro d’aigua freda pels milers d’aficionats que s’han desplaçat a Tarragona, ja que el global era d'un 4-2 a favor dels navarresos. Tot i el que ha suposat el primer gol de l’Osasuna, l’equip dirigit per Vicente Moreno ha seguit lluitant sense renunciar a la posessió ni tampoc en sortir a l’atac. Els dos equips han jugat amb molta intensitat i entrega. Abans d’arribar al descans, un altre centrada de Valentin l’ha rematat, amb moltes dificultats, Àlex López que ha acabat sortint lleugerament desviat de la porteria defensada per l’exsabadellenc, Nauzet Alemán. S’ha marxat al descans abans d’hora perquè Cordero Vegada ha xiulat uns segons abans d’arribar al minut 45, cosa que ha indignat a l’estadi i als jugadors del Gimnàstic. 

El Nou Estadi ha tornat a enregistrar una bona entrada en un ambient de gala / Foto: Opinió Lliure

La segona meitat ha començat molt bé per l’Osasuna, que ha dominat en els primers minuts i ha sigut el primer en tenir oportunitats per superar a Manolo Reina. El Gimnàstic li ha costat uns minuts per tornar-se a adaptar al ritme del partit, però ha acabat manant davant d’un equip que no renunciava a res. Quan l'equip de Tarragona començava a dominar, ha arribat la millor ocasió de gol dels granes amb una centrada enverinada d’Emaná que Nauzet no ha pogut desviar amb les mans i que ha quedat morta a dins de l’àrea, però la defensa navarresa l’ha pogut enviar a còrner. Els aficionats s’han començat a engrescar i en tornar a creure en el miracle. Amb l’empat no n’hi havia prou i Vicente Moreno se’l ha jugat posant a Jean Luc en el lloc de Lobato. El Nàstic començava a ser conscient que li quedava poc temps per igualar l’eliminatòria i els jugadors perdrien la calma. Un exemple és la targeta groga a Madinda. Els navarresos, poc a poc, s’han tornat a crèixer i al minut set de la segona meitat han fet l’1-2 que ha deixat glaçat al Nou Estadi amb una jugada brillant de Miguel de las Cuevas que, per superar la marca de Madinda, ha fet una vaselina que l’ha rebut Merino i amb una passada de taló l’ha deixat a Javi Flaño que ha fet un xut col·locat al segon pal que ha deixat venut a Reina. Aquest gol ha deixat molt tocat als jugadors granes. A partir d’aquí, el Gimnàstic de Tarragona ha perdut el control de l'encontre. Els de Pamplona han passat de ser victimes a poder encarrilar la eliminatòria que la disputaran a l’espera del desenllaç entre el Còrdova i el Girona que és jugarà demà a la tarda a l’Estadi de Montilivi. Moreno ha intentat fer un altre moviment estratègic posant a Juan Muñiz per Madinda. L’estadi, poc a poc, s’ha anat apagant i només els més ‘hooligans’ són els que han animat mentre que l’afició de l’Osasuna, que estava situada al Gol de Mar, s’ha desfermat i han vist que el retorn a la Liga BBVA el tenen més a prop que mai. A mesura que passava el temps, el Nàstic ha anat baixant d’intensitat defensiva i els navarresos ho han aprofitat per tenir més estona la pilota a camp contrari. Això ha fet que l’Osasuna marqués l’1-3 al minut 74 en una altra errada de la defensa tarragonina que ha permés una passada de Nino, que feia pocs minuts que estava a la gespa, a Merino que ha rematat a plaer i per sota de les cames de Manolo Reina. Tot i els gols encaixats, el Nàstic ha volgut acabar dignament el partit per poder-se acomiadar de l’afició de la millor manera possible. Molts aficionats han marxat del camp abans d’hora perquè ja no hi havia res en joc. Quatre minuts més tard, un xut de Marcos de la Espada ha fet que Nauzet rebutges malament la pilota i el rebot se’l ha fet Emaná que l’ha deixat en safata perquè Juan Muñiz fes el 2-3 definitiu que ha servit per maquillar el resultat. Ja no hi ha hagut més història i el partit s’ha acabat amb l’alegria dels navarresos i la decepció dels tarragonins. Uns minuts més tard, el Nou Estadi ha aplaudit a un equip que ha fet l’impossible per intentar pujar a una de les millors lligues d’Europa. Només queda felicitar l’Osasuna pel gran joc, la lluita i la intensitat que ha desplegat durant tota la eliminatòria. El Nàstic pot estar orgullós de la temporada que ha fet. 

L'afició ha tornat a ser el dotze jugador / Foto: Opinió Lliure

Alineacions

Gimnàstic de Tarragona: 

Reina (P), Valentín, Suzuki, Molina, Mossa, Tejera, Madinda (Juan Muñiz, 59'), Lobato (Jean Luc, 51'), Emaná, Naranjo i Álex López (M. de la Espada, 74').

C.A.Osasuna:

Nauzet (P), Oier (Unai, 60'), Tano, Miguel Flaño, David Garcia, Javi Flaño, Manuel Sánchez, Merino, Torres, De Las Cuevas (Mesa, 63') i Kodro (Nino, 70').

Àrbitre Principal

Adrián Cordero Vegada (Cantàbria).

Estadi i Assistència

Nou Estadi de Tarragona (12.906 espectadors).

Incidents

Cap a destacar. Al final del partit hi ha hagut agermanament entre les dues aficions.

Ja estem al final del curs 2015-16. Molts estudiants ja tenen ganes d'acabar i disfrutar d'unes merescudes vacances però no tots els estudiants viuen el mateix final. N'hi ha molts que viuen el final de la seva etapa estudiantil. Tots ells es graduen amb el somni de ser imprescindibles a les professions que es vulguin dedicar. Uns acaben i els altres els hi tocarà recuperar crèdits que els hi han quedat durant el camí. Tot i així, deixen enrere molts anys d'esforç i constància per arribar fins aquí. En dies com aquests veus la felicitat o l'exageració d'alguns pares, avis, germans... que estan orgullosos d'ell/a per tot el que ha fet. Són moments on molts poden deixar volar coloms i començen a planificar la seva vida després de la universitat. Alguns també tenien ressaca. Ahir vaig tenir l'oportunitat d'estar a la graduació de dos companys meus del pis on visc actualment i haig de dir que les universitats s'estan especialitzant en tot el tema de la parafernàlia perquè, a part de donar els diplomes, ja és fa streaming i selfies abans, durant i després dels actes. La gent anava vestida de gala i tampoc faltava el suculent càtering (pagava la universitat). Portar un padrí mediàtic com el Saül Gordillo (director de Catalunya Ràdio) és, amb tots els respectes, com si jo porto a Ariana Grande a la meva festa d'aniversari perquè poso una mica més de glamour i nivell a la celebració. També era un dia de discursos per motivar a l'estudiant que s'haurà d'enfrontar a la vida laboral. Tampoc faltaven els profes. N'hi havien alguns que s'havien portat el treball a la festa i d'altres que anaven saludant els alumnes amb els seus familiars per explicar batalletes i fer una mica més agradable la velada. El que em va faltar a mi va ser que els Manel toquessin el seu últim disc i les seves millors cançons als jardins de l'Atlàntida de Vic.

                                                      Acte de graduació de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la UVic / Foto: UVic

Desgraciadament no tot és com ens ho imaginem. Han estudiat el que més il·lusió els feia i el que es innegable és que el futur laboral segueix sent negre per molts. Tenir un grau no t'assegura res. És més, hi ha gent que ha fracassat tenint una brillant carrera de Periodisme o d'Enginyeria Industrial. Fa uns anys, tenir una carrera era el principi de la vida laboral. Ara ja no és així. En l'actualitat estem condemnats a fer másters i cursos per especialitzar-nos en la matèria. Quan ahir mirava el jardí amb tots els estudiants que degustaven el pica-pica pensava que quantes d'aquestes persones complirien, des d'un primer moment, el somni de fer el treball de la seva vida i quants començarien amb un treball precari. Crec que pocs començaran a fer el que volen (molts d'ells enxufats) i d'altres hauran d'esperar a tenir una oportunitat que els hi pugui canviar la vida. L'atur juvenil ha pujat un 46,49% i tenim un desgovern a Espanya que no ens assegura res. L'única cosa segura és que Rajoy i Felip VI seguiran cobrant. Les eleccions del juny han de ser una solució pels joves que no poden fer el que ells volen perquè crec que una persona mereix tenir la oportunitat de fer el treball de la seva vida i de cobrar un sou digne que li doni per viure bé. LES ESQUERRES ALTERNATIVES S'HAN D'IMPOSAR A LA DRETA MÉS CONSERVADORA I RÀNCIA PER ÉTICA, DIGNITAT I PEL FUTUR DELS JOVES. Sí guanya el PP o el PSOE, TOTS hi sortirem perdent.

Sempre s'ha dit que era un dels jugadors amb més projecció. Li va costar molt arribar a dalt de tot, però ho va aconseguir. És un jugador que no deixa indiferent a ningú per la seva forma de ser. En pocs anys, s'ha convertit en un dels ídols del primer equip del Club Patí Calafell i pocs poden dir que tinguin una carrera consolidada en el món de l'hoquei com la que té ell. Estem parlant d'Oriol Palau. El jugador calafellenc ens donarà l'opinió sobre la seva trajectòria i l'actualitat sobre l'hoquei de casa nostra.

A.C: Has complert un somni jugant al primer equip del Calafell?

U.P: Sí, crec que qualsevol nen que juga en un club i sobretot si és el del seu poble acaba somiant que vol arribar al primer equip del seu poble. Jugar a l'OK Lliga amb l'equip del seu poble és la fita més important que un jugador pot aconseguir. Per la situació que estava al club quan jo començava a patinar, no em podia imaginar arribar fins a on hem arribat. Veient els resultats, és un somni complert.

Vas jugar molts anys a les categories base del Calafell. Com veus el planter?

Doncs ara hi ha molts nens i molts equips. Fa uns anys, hi va haver una època on hi havien molts forats, però aquests últims anys s'ha fet una bona feina i s'està intentant introduir alguns conceptes generals per a tota la base perquè els jugadors juguin d'una manera semblant al primer equip. Em sembla molt bé perquè l'adaptació dels jugadors a les categories és ràpida i millor. També veiem que s'han classificat dos equips pel Campionat de Catalunya i els resultats que estan treient. Està clar que s'està fent una bona feina i que allà hi ha un futur molt més clar que fa uns anys enrere.

Quin va ser el teu millor moment i el pitjor com a jugador?

Jo crec que tots dos són el mateix moment perquè amb el Vilanova podria triar algun partit de la Copa d'Europa, però em quedo amb la final de la Copa del Rei de Lloret (Vilanova-Vic). També guardo un gran record de la semifinal per la forma que vam guanyar al Liceo. Va ser el millor moment perquè estava un noi de Calafell a la final amb un equip considerat com a menor i uns jugadors que havien estat mig oblidats per la resta d'equips. Arribar com vam arribar a la final, tot i perdre, va ser un dels millors moments que recordo com a jugador per l'ambient i per tota l'experiència que em va suposar. Considero que aquesta etapa va ser el meu pitjor moment com a jugador perquè no vaig disposar de molts minuts. Venia d'un any molt bo on va ser el principi de la crisi econòmica del Vilanova. El fet de veure a on era, quin típus de partit estava i que no podia entrar a pista va ser un dels cops més durs que he tingut mai. Vaig plorar perquè no vaig poder ajudar a l'equip i sabia que aquesta fita era molt difícil de repetir.

Com veus la situació actual de l'equip? Penses que és pot revertir?

És complicat. No ens hem d'enganyar. Som els penúltims de la classificació, tenim la salvació cada dia una mica més lluny i tot i així, no abaixem els braços. Nosaltres sortim cada partit a guanyar. No ens importa el rival perquè necessitem els tres punts i és l'únic camí que hem de seguir per assolir la salvació.                             

Sí, perquè nosaltres ens vam reunir un dia al vestuari i vam dibuixar la nostra ruta per la salvació. No ens hem desviat gaire d'aquest camí, sabem que és molt complicat pels resultats que assoleixen els altres equips, nosaltres tenim l'esperança d'aconseguir els punts que necessitem i es pot revertir perquè és el nostre objectiu i hi estem treballant tots els dies.

Depenent dels resultats, tens pensat quedar-te o marxar del club? Has rebut ofertes per marxar?

Doncs no ho sé. Hi ha moltes coses a pensar i a decidir. Costa molt marxar del club de la teva vida encara que ja vaig marxar quan era petit per problemes extraesportius perquè havia arribat a un punt on estava aborrit de jugar a hoquei i buscava una nova motivació. Ara la meva motivació és mantenir el Calafell a l'Ok Lliga. 

Avui dia et puc dir-te que sí, que he rebut ofertes per jugar en altres equips.

Sí et quedes al Calafell, en quin equip creus que jugaràs l'any vinent?

Jo crec que serà un equip de casa. Hi ha jugadors que fa molts anys que juguen a les categories inferiors del Club Patí Calafell que poden donar la talla de cara a l'any que ve i buscar un parell de reforços o mantenir un parell de peçes clau d'aquesta temporada que siguin de fora. Ja és veu que hi ha més jugadors de casa al primer equip perquè la situació del club ho requereix.

I sí no et quedes, en quin nivell d'equip i divisió t'agradaria jugar?

Prefereixo no pensar en aquest tema. La meva idea no es marxar del Calafell i he dit que no a totes les ofertes que he rebut perquè vull mantenir-lo o retornar-lo a la màxima competició. Depèn del que faci he de pensar en el meu futur esportiu i m'agradaria estar lluitant a l'OK Lliga o jugar a un equip que tingui possibilitats de pujar a la millor lliga de tot el continent europeu.

Uri Palau en un dels partits que ha disputat amb el Calafell / Foto: photojordi.blogspot.com                                                                                                                                                                                      

Com a sènior, també has jugat al Vilanova (sènior B i primer equip) i al Vilafranca. Quin és el millor equip que hagis jugat mai?

Per resultats, per jugadors i per qualitat està clar que és el Vilanova. Vam jugar la Copa CERS dos anys seguits, vam quedar cinquens a la lliga, ens vam classificar per la Copa d'Europa i varem jugar la final de la Copa del Rei. Són situacions que quan estàs allà potser no les valores, però si miro enrere em podria quedar amb partits del Vilafranca o l'ambient que hi havia. Al Calafell em puc quedar amb moments molt especials com el partit a Lisboa.

Ens podries avançar una exclusiva sobre el 'mercato' de l'OK Lliga?

No (riu), no estic al dia. Ho comentem al vestuari però no s'ha mogut molt la cosa pel que sembla.

Dona'ns la teva opinió sobre la situació institucional del CP Calafell? Com creus que acabarà tot plegat?

És una situació delicada. Hi havia un gran dèficit i crec que la Junta Gestora actual l'ha anat eixugant bastant bé i el futur és un misteri per tothom. Ara caldrà veure quin típus de Junta hi haurà, quines decisions volen pendre i quin volen que sigui el futur del club que jo crec que, com a socis del Calafell, buscaran el millor futur i pendran les millors decisions tant pel primer equip i per la base perquè al final el club és tot i no podem oblidar la base perquè l'hoquei base i el primer equip van agafats de la mà.

Qui creus que agafarà les regnes del club després que la Junta Gestora actual hagi decidit no continuar dirigint el club?

Doncs no ho sé qui l'agafarà. S'han vist alguns moviments, però tampoc hi ha res decidit. Jo crec que serà gent del poble, involucrada a l'hoquei per afició o perquè els seus fills/es hi juguen.

Diga'ns el teu cinc inicial preferit.

David Arellano (porteria), Pablo Álvarez, Jordi Bargalló, Marc Gual i Ferran Font.

Explica'ns que t'agradaria fer quan pengis els patins

Doncs la veritat és que no ho sé. Ja només pensar en això ja se'm fa extrany perquè fa molts anys que hi jugo. Espero seguir tenint relació amb aquest esport perquè sempre em van dir que seria millor entrenador que jugador. M'agradaria entrenar algun equip de la base i també algun club amb nivell, però el que està clar és que l'hoquei estarà dins de la meva vida.

Uri, moltes gràcies per l'entrevista. Ha sigut un honor poder-te entrevistar i conèixer una mica més sobre la teva persona. Esperem que la teva carrera com a jugador segueixi progressant i que puguis arribar a on vulguis arribar a la vida.

Gràcies a vosaltres.