REALITATS QUE FEREIXEN
Ja estem al final del curs 2015-16. Molts estudiants ja tenen ganes d'acabar i disfrutar d'unes merescudes vacances però no tots els estudiants viuen el mateix final. N'hi ha molts que viuen el final de la seva etapa estudiantil. Tots ells es graduen amb el somni de ser imprescindibles a les professions que es vulguin dedicar. Uns acaben i els altres els hi tocarà recuperar crèdits que els hi han quedat durant el camí. Tot i així, deixen enrere molts anys d'esforç i constància per arribar fins aquí. En dies com aquests veus la felicitat o l'exageració d'alguns pares, avis, germans... que estan orgullosos d'ell/a per tot el que ha fet. Són moments on molts poden deixar volar coloms i començen a planificar la seva vida després de la universitat. Alguns també tenien ressaca. Ahir vaig tenir l'oportunitat d'estar a la graduació de dos companys meus del pis on visc actualment i haig de dir que les universitats s'estan especialitzant en tot el tema de la parafernàlia perquè, a part de donar els diplomes, ja és fa streaming i selfies abans, durant i després dels actes. La gent anava vestida de gala i tampoc faltava el suculent càtering (pagava la universitat). Portar un padrí mediàtic com el Saül Gordillo (director de Catalunya Ràdio) és, amb tots els respectes, com si jo porto a Ariana Grande a la meva festa d'aniversari perquè poso una mica més de glamour i nivell a la celebració. També era un dia de discursos per motivar a l'estudiant que s'haurà d'enfrontar a la vida laboral. Tampoc faltaven els profes. N'hi havien alguns que s'havien portat el treball a la festa i d'altres que anaven saludant els alumnes amb els seus familiars per explicar batalletes i fer una mica més agradable la velada. El que em va faltar a mi va ser que els Manel toquessin el seu últim disc i les seves millors cançons als jardins de l'Atlàntida de Vic.
Acte de graduació de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la UVic / Foto: UVic
Desgraciadament no tot és com ens ho imaginem. Han estudiat el que més il·lusió els feia i el que es innegable és que el futur laboral segueix sent negre per molts. Tenir un grau no t'assegura res. És més, hi ha gent que ha fracassat tenint una brillant carrera de Periodisme o d'Enginyeria Industrial. Fa uns anys, tenir una carrera era el principi de la vida laboral. Ara ja no és així. En l'actualitat estem condemnats a fer másters i cursos per especialitzar-nos en la matèria. Quan ahir mirava el jardí amb tots els estudiants que degustaven el pica-pica pensava que quantes d'aquestes persones complirien, des d'un primer moment, el somni de fer el treball de la seva vida i quants començarien amb un treball precari. Crec que pocs començaran a fer el que volen (molts d'ells enxufats) i d'altres hauran d'esperar a tenir una oportunitat que els hi pugui canviar la vida. L'atur juvenil ha pujat un 46,49% i tenim un desgovern a Espanya que no ens assegura res. L'única cosa segura és que Rajoy i Felip VI seguiran cobrant. Les eleccions del juny han de ser una solució pels joves que no poden fer el que ells volen perquè crec que una persona mereix tenir la oportunitat de fer el treball de la seva vida i de cobrar un sou digne que li doni per viure bé. LES ESQUERRES ALTERNATIVES S'HAN D'IMPOSAR A LA DRETA MÉS CONSERVADORA I RÀNCIA PER ÉTICA, DIGNITAT I PEL FUTUR DELS JOVES. Sí guanya el PP o el PSOE, TOTS hi sortirem perdent.