Blog

YAGO ALONSO: "ESTEM RETRATANT A GENT JOVE QUE INTENTA SORTIR ENDAVANT AMB UN PROJECTE"

 

Sempre s'ha dit que el món dels directors i dels guionistes és un 'mundillo'. Potser es cert, però és una professió molt interessant on la creativitat a l'hora d'explicar històries amb bons actors, marca el camí. Podeu creure que la professió d'actor és tan antiga com la de la prostitució. Dels joglars fins als actors que veiem en les sèries que emeten les cadenes nacionals. Ara ha arribat l'hora de les web sèries. Les web sèries és un format innovador on la gran majoria de treballs s'emeten per Youtube. Això fa que gairebé tothom hi pugui accedir i l'internauta tingui un gran poder de decisió. En parlem amb el Yago Alonso. En Yago és un guionista i director que ha treballat en televisió, teatre i ara s'ha endinsat en aquest 'rar' món de les web sèries amb una creació que ha fet juntament amb Carmen Marfà que té un títol que no deixarà indiferent a ningú: El Ramon de les Olives.

A.C: Com us va sorgir la idea de la web sèrie?

Y.A: Vam començar quan triomfaven els grups en efervecència (els Manel, Mishima...) i vam pensar en la idea d’intentar fer una parodia sobre aquest món, però amb músics. Ho voliem fer amb respecte i carinyo perquè és un món que ens agrada molt, hi ha grups que admirem i tots hem anat al PopArb i als diferents festivals que s’han fet aquí. Un dia ens vam dir de fer una mica la conyeta, crear un grup fals i fer un fals documental. La idea era involucrar a la gent de la música catalana. A partir d’aquí ja vam tenir una idea més clara, la vam escriure i varem començar a rodar.

 

La vostra web sèrie està inspirada en algun grup de música? Sí és el cas, quin grup és?

La web sèrie no està inspirada en cap grup concret sinó que agafa una mica els estereotíps típics de les bandes que formen l’escena del pop actual català i ho hem portat a l’extrem per fer humor. No ens hem fixat en una banda concreta i ells neguen ser fans de Manel, però, en el fons, ho són.

Us ha costat convèncer a gent mediàtica com en Jordi Basté o la Nausicaa Bonnín per tal que colaborin en els vostres episodis?

La veritat és que no. Tothom ha dit que sí, no han trigat gaire en donar una resposta afirmativa i sempre ho hem fet amb l’intenció que la gent, quan vingués a rodatge, vingués a passar-s’ho bé i a jugar una mica amb el personatge. El Biel, el Roger i el Pau tenen molt clar els personatges que fan, busquem jugar amb el convidat a través del guió i tots els que han vingut s’ho han passat molt bé.

La sèrie està inspirada en el personatge d’en Ramon de El Cor de la Ciutat?

No (riure). La veritat és que no i de fet va sorgir una mica que era un personatge que la Carmen i a mi ens feia molta gràcia per la forma de ser. Era un personatge que va començar d’una manera i va acabar d’una manera molt fosca. Era molt complex, un personatge de culebrot. A la Carmen i a mi ens agradava molt. Ja que els Manel és un nom de pila i Els Amics de les Arts era més complex i jugant una mica amb els típus de nom que tenen els grups en l’actualitat, ens va semblar graciós el nom de El Ramon de les Olives.

Vau apostar per aquest format perquè té futur actualment?

Vam apostar per fer la web sèrie perquè era la manera de fer un cicle. Fer una sèrie més gran és difícil i no la podriem finançar perquè poder fer capitols de cinc minuts que és poguessin veure a la xarxa ens era relativament assequible. Vam decidir fer-ho així perquè ens agrada molt la ficció i era un format nou. Nosaltres hem fet televisió i teatre i la web sèrie era un format que no haviem tocat i ens venia de gust portar una ficció cap a aquest format perquè, bàsicament, si tens ganes de fer-ho, ho fas. La televisió implica altres costos, un altre forma de fer i molts procediments.

Què és el que intenteu transmetre a l’espectador?

Jo crec que, en el fons, estem retratant gent jove que intenta sortir endavant amb un projecte. Això passa molt avui perquè hi ha molta gent amb ganes de fer coses i la situació és complicada. Intentar tirar endavant un projecte sempre és complicat i tots ens trobem amb pals a les rodes, entrebancs, dificultats. La web sèrie consisteix una mica en retratar això. Són un grup de nanos que intenten sortir endavant amb el seu projecte.

El vostre projecte està consolidat o teniu pensat fer algun canvi?

No tenim pensat fer algun canvi. Passaran coses noves als personatges perquè continuin evolucionant. La idea és seguir amb el mateix paper dels protagonistes i continuar amb els capítols de cinc minuts.

Rebeu algun tipus de finançament?

No. El finançament és el nostre capital. Ara que ja s'han públicat capitols de la sèrie, intentarem aconseguir algun típus de finançament.

En una web sèrie, els treballadors estan remunerats?

En el nostre no estan remunerats. Han arribat a sortir noticies com que Estrella Damm ens patrocinava, però no és veritat. Tot el que ha costat la sèrie i la producció ho hem posat la Carmen i jo. Ningú ha cobrat i tots hi han col·laborat de manera desinteressada pensant que, en un futur, podem aconseguir un patrocini i així la gent pugui cobrar del seu treball.

Seria possible que féssiu el salt a la TV?

Seria meravellós però no depèn de nosaltres. En el fons, el Ramon de les Olives té la durada que té i té el format que té perquè s’emet per internet. Les sèries que ens inspiren per posar projectes en marxa o que ens fan formats són sèries de TV i formats de 30 min. No hi podem fer més que seguir posant el que tenim per fer el Ramon de les Olives.

Quines són les dificultats de treballar en un projecte com és la web sèrie?

S’escurçen els plaços de tot. Hem de rodar ràpid perquè hem d’intentar molestar menys a tot l’equip, necessites plaços curts de producció i de postproducció per no involucrar tant a la gent. Ho complica tot en el sentit que disposes de menys mitjans i de menys possibilitats. També és veritat que el fet de fer una mica de batalla li dona un aire molt decidit, cosa que si fos el contrari, perdriem. No tenir diners implica complicacions de tot tipus.

Us sentiu valorats pels mitjans? I pels internautes?

Nosaltres ens sentim valorats pels mitjans. No teniem l’esperança que la gent seguís i li agradés la web sèrie de El Ramon de les Olives. També ens donen el seu parer. Hi han molts mitjans de comunicació que s’han interessat pel projecte i ens han demanat entrevistes. Els mitjans, quan fan coses, estan molt atents i més a casa nostra que són minoritaries perquè una web sèrie en català no és tan reconeguda perquè la llengua catalana és molt minoritaria. Les Coses Grans va obrir un camí i s’ha d’estar agraït. A nivell dels internautes doncs estem molt contents perquè rebem molts missatges d’ajuda, de suport i rebem moltes visites al Youtube. La gent, fins i tot, ens han demanat que continuem fent més capítols.

Pels qui vulguin saber més informació sobre la web sèrie de El Ramon de les Olives, us deixo un video amb el primer capitol de la sèrie que teniu a sota d'aquesta entrevista.

 

Llegir-ne més

EL MADRID RESSORGEIX DE LES CENDRES

El que ahir no passava pel cap dels milers d'aficionats culers que van anar al Camp Nou o que van veure el partit per televisió, va acabar passant. Havia de ser un homenatge al futbol total de Cruyff i va acabar d'una forma molt dramàtica. Un Barça que anava segur de si mateix i molt reforçat de moral, va deixar escapar un dels partits més importants de l'any en els últims minuts. El Madrid de Zidane va fer els deures i no va cometre els errors que li van condemnar amb el 0-4 de la primera volta. Els blancs van sortir agressius i amb molta intensitat tant en atac com en defensa. Zizou va plantejar un 4-4-2, reconvertit també en un 4-5-1 en defensa, per controlar els espais i tancar bé la defensa amb l'objectiu d'evitar una nova golejada. A partir d'allí, era qüestió de sort que els blaugranes no tinguessin el dia i aprofitessin les seves oportunitats.

                                      Moments abans que s'iniciés el matx, el club va preparar un mosaic en homenatge a Johan Cruyff / Foto: Mundo Deportivo

El Barça de Luis Enrique va ser fídel al seu estil. Un 4-3-3 amb els seus titulars indiscutibles. El trident tampoc va faltar a la cita. Tot i el virus FIFA, el Barcelona va estar tota la estona a dins del partit i li va complicar la vida a un gran Reial Madrid. El conjunt blaugrana va saber adaptar-se als esquemes del Madrid i va saber trobar-li les seves debilitats. En una d'aquestes debilitats, va arribar l'1-0 amb un còrner que Gerard Piqué va rematar a la perfecció superant la marca de Pepe. En aquest moment, Luis Enrique tindria que haver matat el partit amb el 2-0 i hauria d'haver jugat amb un 3-4-3 per equilibrar l'equip davant la sòlida defensa madridista. El conjunt del trident va deixar de lluitar i de llegir bé el partit per relaxar-se. Les errades a la Lliga BBVA és paguen i el FC Barcelona va acabar pagant els plats trencats. L'1-1 va arribar d'una internada que va acabar amb un centre de Toni Kroos que Benzema va rematar de mitja tisora superant l'alçada de Piqué i el marcatge de Jordi Alba que va deixar venut a Bravo. Els atacants madridistes es sentien més còmodes davant d'un Barça superat. La gran prova va ser el gol anulat per falta de Bale amb una gran centrada de Cristiano Ronaldo que va posar l'aire al cor a tota una afició. La BBC va seguir amb el setge a la zona defensiva blaugrana i va capgirar el marcador amb un gol de Cristiano en una bona centrada de Bale que ni Alves ni el porter van saber aturar. El pitjor de tot plegat és que, amb aquesta derrota, li donem vida al Reial Madrid de Florentino. Feia 38 jornades que cap equip guanyava al Camp Nou. Ara ja és pot dir que el Madrid serà un dels candidats, juntament amb els culés, a emportar-se la Lliga de Campions.

Els set expresidents vius del Futbol Club Barcelona compartint llotja en una foto que passarà a l'història / Foto: Diari Sport

La imatge del partit va ser la presència dels set expresidents del Barcelona que va reunir l'actual president del club, Josep Maria Bartomeu, per segellar la pau institucional. Una pau que mai existirà i uns 'ismes' que seguiran en el seu "joc de trons" particular. Un altre de les notes negatives que va deixar el clàssic va ser que no s'aturés el partit al minut 14 per ovacionar a la figura de Johan Cruyff durant el minut sencer. En aquest aspecte, ni els jugadors del Barça ni els del Madrid van estar bé per un home que va canviar la història del FC Barcelona i la forma de veure i gestionar el futbol.

Llegir-ne més

EL VOLADOR INCOMPRÈS

Hi havia una vegada un home que ho va donar tot pel Barça. Va ser un heroi per a molts culers i un mercenari pels altres. El més graciós de tot és que després de la seva mort, tothom el valora. Com a jugador, va donar a conèixer el seu club preferit, l'Ajax d'Amsterdam, donant-li el seu primer triplet. Fins i tot el va arribar a entrenar. Quan arriba al conjunt blaugrana, li va donar l'ansiada lliga del 1974 que la va guanyar amb Reixach, Michels i companyia. També va ser particep del 0-5 que el Barça li va fer el Madrid al Bernabéu. Aquell Barcelona li va fer ombra a la sombra allargada del Barça de les cinc copes de Kubala, Moreno i Manchón. En l'última temporada, és va emportar la Copa del Rei. Després de jugar al FC Barcelona, se'n va anar a fer les amèriques per acabar tornant uns anys més tard a jugar amb l'Ajax i el Feyenoord abans de retirar-se.

Josep Lluís Nuñez va ser el seu gran valedor com a entrenador del Barça. Cruyff va irrompre en un moment molt delicat després del motí de l'Hesperia que va acabar amb l'acomiadament de gairebé tots els jugadors excepte peçes importants com Alexanco i Zubizarreta. ''Charly'' Reixach va ser la seva mà dreta. Una mà que en el pas del temps és va acabar desunint. Ells van ser els creadors del Dream Team. Un equip que ho va guanyar gairebé tot, però que al final va ser destructiu i va acabar generant enemistats entre els tres membres més importants d'aquesta era.

                                                                                                            Cruyff fent el famós gol contra l'Atlético de Madrid / Foto: Mundo Deportivo

L'holandés va ser l'home que va apostar fort pel seu fill, Jordi Cruyff. Tot i les crítiques que se'n va emportar, el va fer jugar durant dues temporades al Barça. També se'l recorda per fitxar i posar de títular al porter que més tard va acabar sent el seu gendre, Jesús Mariano Angoy. Tampoc em vull deixar al temerari de Carles Busquets ni tampoc a Lopetegui. Tot i les errades, les quatre lligues seguides i la primera Copa d'Europa van fer que l'empremta fos inesborrable.

Després de l'etapa com a entrenador, ha viscut dels diners que va guanyar com a jugador i com a entrenador. Ha acabat vivint de la seva imatge i això ha fet que s'emportés beneficis per escriure artícles i promocionar sabates de la seva marca. També va ser la mà dreta de Joan Laporta i l'home que, juntament amb ''Txiki'' Bereguistain, van viure l'època més daurada del club amb Frank Rijkaard en la primera etapa i amb Pep Guardiola a la segona. Va tenir l'honor de dirigir partits de la selecció catalana i va realitzar projectes solidaris pels nens més desfavorits amb Cruyff Foundation.

El seu cor i els seus pulmons s'han apagat, però el seu esperit i el seu llegat perdurarà al llarg dels anys.

#GràciesCruyff

Llegir-ne més

UNA INVESTIDURA DE CIRC

Pocs pensaven que l'enrenou que va portar la investidura de Mas, que va acabar sent la de Puigdemont, es tornaria a repetir per investir president a l'estat espanyol. El guanyador de les eleccions, Mariano Rajoy, no compta amb gaires suports per tornar-se a fer amb la presidència tot i aconseguir 123 escons. Un dels motius de la derrota ha estat la incapacitat del PP de trobar un candidat que estigui aïllat de la corrupció que ha esquitxat a militants com Barcenas, Rajoy, Cospedal, Barberá... per fer un rentat d'imatge dels neoliberals. Molts també ens preguntem el per què els populars han tornat a guanyar les eleccions després de la seva nefasta gestió al govern. Un dia sabrem la resposta. El PSOE segueix amb la seva crisi d'identitat i amb unes idees que no tothom les entén. Podemos, tot i la crisi interna que està passant, està responent i és la plataforma dels espanyols indignats amb la manera de fer d'un bipartidisme que han acabat compartint tasques als consells d'administració de Gas Natural, Iberdrola o Endesa i que han deixat de donar suport a partits com IU. C's ha estat la decepció, però un partit que vol competir amb el PP sempre acaba rascant alguna cosa. Ciudadanos és el neoliberalisme del S.XXI amb persones que estan molt ansioses per obtenir el poder com el Sr.Girauta. Esquerra i Democràcia i Llibertat, dos partits catalans d'ideologia diferenciada, però amb 17 escons que responen a la necessitat de convocar un referèndum perquè els catalans puguin decidir el futur de Catalunya. Per últim, també tenim al PNV i EH-Bildu que lluitaran pel reconeixement de la causa basca, però aplicant la ideologia de cada partit.

El resultats dels quatre partits amb més representació del Congrès dels Diputats / Foto: Grupo INTV

Han passat gairebé tres mesos de les eleccions. Durant tot aquest temps han anat succeïnt reunions dels partits guanyadors amb els que ja no tenen opcions de governar per tal d'aconseguir el tall necessari per ser investit i obtenir el poder (175 vots). El PP i el PSOE s'han condemnat a que no hi hagi una entesa, tot i que els dos partits tenen els suports necessaris per governar, per tal de no traïr als militants i votants d'aquests dos partits. A més, cal recordar que els populars tampoc compten amb el suport de Podemos ni de Ciudadanos. El PSOE, tot i ser d'esquerra, tampoc tindrà el suport de Podemos perquè els socialistes tenen els valors molt poc clars i no estan a favor de la convocatoria d'un referèndum per decidir el futur de Catalunya. Qui té les coses més clares és el grup de Podem i els seus cercles. La coalició que lidera Pablo Iglesias sap que aquesta legislatura ha d'estar fent una oposició responsable. De moment ho ha demostrat, ha complert el seu programa i ha escoltat els seus votants. L'esquerra més transgressora s'ha tancat en banda davant el PP i Ciudadanos. També ha escoltat a Esquerra Repúblicana, Democràcia i Llibertat, EH-Bildu, Izquierda Unida i el PNV. A hores d'ara, el grup que lidera Albert Rivera té la clau de formar govern tot i els seus mals resultats.

Els líders polítics dels partits que representen al Congrés ja han deixat algunes perles o actuacions destacades amb les sessions que ja s'han celebrat per intentar tirar endavant aquesta legislatura que ha començat a mig gas i que no té govern. Aquí teniu el millor i el pitjor dels polítcs més determinants de l'actual legislatura:

Mariano Rajoy

És l'home que, sigui com sigui, no vol perdre el tro i no accepta ni reconeix la seva derrota. Un polític superat per la corrupció del seu partit i que porta l'odi cap als socialistes. No vol cap canvi per a Espanya i ven que el país està en procés de recuperació econòmica. Se'l coneix per les seves errades o frases errònies en els discursos.

Pedro Sánchez

Un polític que vol la presidència i el poder. Va presentar la seva candidatura com a president convençut que el PP s'abstindria per ser investit president en la segona volta. S'ha venut a Ciudadanos d'Albert Rivera per arrebatar-li el tro a Mariano Rajoy. Creu que canviarà el país amb un discurs patriotic que apel·la al conservadorisme i a la negació dels referèndums com a instrument polític per decidir. No sap quin futur li espera dins del PSOE.

Pablo Iglesias

L'home del canvi i de la paraula. Ha canviat les maletes per les motxilles i les abraçades entre companys pels petons com el que li va donar a Xavier Domenéch. No perd mai el seu sentit de l'humor i ha complert la promesa d'anar amb la idea del referèndum pel futur de Catalunya fins al final i això ha fet que no doni el suport amb els socialistes. Tampoc ha donat suport al PP ni C's. Des de que està el partit de Podem i els seus cercles, el look de l'hemicicle s'ha rejovenit i començem a veure arracades, grenyes i roba molt més informal dels seus polítics.

Albert Rivera

Un individu que ha arribat per assegurar la unitat d'Espanya i per obtenir el poder. Després d'obtenir uns resultats que estaven molt per sota del que s'esperava, ha aconseguit ser la veu de molts empresaris i, fins i tot, del IBEX 35. El seu partit, Ciudadanos, ha estat capaç de seduir i aconseguir el votant socialista o popular que ja està fart que li prenguin el pèl i que ha començat a deixar de creure amb la política. Ell té la clau per decidir el futur d'Espanya i dels socialistes.

Gabriel Rufián

És el seductor de la política catalana. Guapo, ben vestit, amb un look una mica atípic i amb un bon vocabulari, ha arribat a la cambra del Congrés per callar boques i per acomiadar-se d'Espanya. Té una gran oratoria i segueix la mateixa línia d'en Tardà a l'hora de donar suport a moviments populars i proposar mesures que canviïn la realitat dels espanyols i dels catalans. Segueixen i seguiran tenint una mala relació amb el PSOE, C's, Felip VI i el PP.

Francesc Homs

Un home moderat i que li falta discurs. Partidari del dret a decidir i de dotar Catalunya amb un major pressupost (pujolisme). Tot i parlar amb el rei i la resta de partits, no han aconseguit canviar el discurs. El seu suport al PSOE vindrà condicionat pel referèndum català i acordat amb l'estat.

Alberto Garzón

Nou valor de la política espanyola i d'esquerres. Tot i ser ignorat per les masses socials, ve a canviar la realitat d'Espanya. És partidari del dret a decidir i de fer un país més just a tots els nivells. No tindrà molt de poder de decisió però serà molt interessant escoltar les seves intervencions perquè representarà a una gran part de la societat que pensa igual que ell.

ALGÚ PAGA MÉS PER AQUEST ESPECTACLE GRATUÏT DE LA POLÍTICA ESPANYOLA?

 

Llegir-ne més

EL CALAFELL DEIXA ESCAPAR TRES PUNTS QUE LI COMPLIQUEN LA VIDA (5-1)

El Club Patí Calafell veu com se li torna a complicar la permanència després de perdre contra un Noia Freixenet que ha fet els deures, que somía en Europa i que ja veu lluny el mal tràngol que els hi va suposar la aferrissada lluita per la permanència durant la temporada passada. Els calafellencs no han aprofitat les oportunitats que han tingut per dominar el joc i anar pel davant de l'electrònic. El Noia s'ha lluït i ha acabat escombrant, amb una mica de dificultats, el conjunt dirigit per Sergi Macià.

Durant la primera meitat s'ha vist un Calafell molt dèbil en defensa i que ha concedit ocasions davant d'un gran Noia que ha fet un gran joc ofensiu i defensiu que deixat acorralat i descol·locat als calafellencs durant molta estona gràcies a la defensa en zona que ha fet el conjunt entrenat per Varias. Aquesta estratègia ha fet efecte en una bona jugada col·lectiva que ha acabat amb el gol d'Aleix Esteller que ha avançat el conjunt de l'Anoia. El Calafell no ha pogut controlar els atacs dinàmics del Noia i la prova és en el penal que ha comés el defensa calafellenc Oriol Palau. L'excalafellenc Ferran Rosa no ho ha desaprofitat i ha fet el segon pel Noia Freixenet amb un xut centrat de pala que ha superat Arellano passant-li enmig de les seves cames. Davant el descontrol calafellenc, Sergi Macià ha acabat demanant un temps mort per reforçar la moral dels jugadors i passar d'una defensa de 6,25 a en zona per tallar el màxim de passades possibles del rival i poder sortir al contraatac per fer un gol que li donés esperançes de remuntada. Al final els verdiblancs no han estat capaços de fer un gol als últims minuts de la primera part i s'ha arribat al descans amb un clar dos a zero pels sadurnidencs.

                  La felicitat dels jugadors és una de les imatges que més es va trobar a faltar al Pavelló de l'Ateneu / Foto: photojordi.blogspot.com

La segona part ha començat bé pel Noia que ha vist com una jugada d’Arnau Xaus i Borja Ferrer ha estat a punt d'acabar a la xarxa de la porteria defensada per David Arellano. El Calafell ha seguit defensant en zona per sortir al contraatac i pressionant a les línies de pase. Els de Sant Sadurní han continuat defensant en 6,25. El conjunt de Varias ha seguit dominant el joc durant una gran part de la segona part, però els hi ha faltat efectivitat de cara als metres finals amb moltes ocasions fallades que han arribat a donar ales als calafellencs. En el moment més inesperat és quan ha arribat la reacció del conjunt de Sergi Macià amb un bon tall de Marc Vergés que s'ha escapat amb veterania dels defensors contraris i ha sigut prou hàbil per encarar a Luis Gil i superar-lo en l'1 contra 1. Arran del gol, el partit s'ha descontrolat i ha estat un joc d'anades i de tornades entre els dos equips. Gerard Vergés ha estat capaç de tornar a robar un altre bola i ha tingut una clara ocasió que podria haver significat l’empat. Les parades d'Arellano han estat inútils pels interessos calafellencs perquè han vist com una contra ben trenada del Noia ha acabat amb el gol d'Aleix Esteller que ha fet pujar el tercer al marcador. Aquest gol ha suposat ,durant uns minuts, un cop psicològic pels interessos calafellencs. Després de patir, el Noia ha tornat a recuperar el control i el tempo del matx mentre que el conjunt baixpenedesenc han tornat a estar igual d'insegurs que al principi. El Calafell ha intentat anotar a través del xut exterior, però ha estat incapaç de superar als defensors i a Gil. El Noia ha comés la desena falta i els calafellencs han tingut la possibilitat d'estar un altre cop a dins del matx, però Marc Vergés no ha sapigut transformar la falta davant d'un Luis Gil que ha estat esplèndid i ha sigut un dels homes més importants del seu equip. Aquesta falta ha fet guanyar seguretat en els jugadors del Noia que han anat a per totes fins que una jugada del Calafell ha provocat una falta directa que ha acabat amb l'expulsió de Marc Palau. Oriol Palau l'ha llençat però Gil ja estava decidit a no encaixar cap gol més i l'ha parat per partida doble. Tot i evitar el segon gol dels calafellencs, el Noia ha jugat amb tres arran de l’expulsió de Palau i el Calafell ho ha aprofitat per pujar la pressió i fer patir el Noia amb l'objectiu de materialitzar el segon gol. El gol no ha arribat i el conjunt del cava ha pogut recuperar el quart jugador. Cap als minuts finals, el Noia Freixenet ha provocat la falta directa. Xavier Caldú no ha trobat espais i ha estat incapaç de superar al porter calafellenc. La gran parada d'Arellano no ha servit de res quan, en un altre internada colectiva dels sadurnidencs, Caldú ha transformat el 4-1 que sentenciava el matx i ja cap als instants finals, un altre badada defensiva del Calafell ha fet que Jordi del Amor marqués el 5-1 a favor dels de l’Anoia. A partir d'aquí, ja no hi ha hagut més història i el marcador no s'ha mogut fins al final del partit.

El pròxim encontre del Calafell serà el pròxim dissabte, a les 20 hores, al Pavelló Joan Ortoll contra l'Igualada on intentaran reduir la permanència a dos punts. En canvi, el Noia, que jugarà el mateix dia i el mateix horari que els calafellencs, viatjaran a Maçanet de la Selva per jugar contra el SHUM amb l'objectiu de seguir lluitant per les competicions europees. Serà un partit on molts seguidors calafellencs hi tindran ficat un ull a sobre perquè els maçanetencs és un dels rivals directes del conjunt baixpenedesenc.

FITXA TÈCNICA

CE Noia Freixenet: 2+3= 5 gols

Luis Gil, Jordi del Amor (1) , Borja Ferrer, Aleix Esteller (2) i Ferran Rosa (1) -quintet inicial- Xavi Caldú (1), Arnau Xaus i Marc Palau. 

Entrenador: Pere Varias.

CP Calafell: 0+1= 1 gol

David Arellano, Oriol Palau, Sergi Romeu, Marc Vergés (1) i Jordi Gabarra -quintet inicial- Kilian Aguilar, Mauro Giulani i Gerard Vergés.

Entrenador: Sergi Macià.

Llegir-ne més

EL SHOW DE TRUMP

Els Estats Units són pioners en el món de la comunicació. Els americans fan de les noticies i els mítings polítics, un show. L'electorat americà vota pel discurs i la seva repercussió a la societat i als mitjans de comunicació que no pas pel programa electoral. Podem agafar exemples com els discursos del "Yes we can" d'Obama o el "I have a dream" de Martin Luther King. Tot i així, les polítiques que han emprat aquests últims anys demòcrates i repúblicans a la Casa Blanca són força similars. Els magnats segueixen tenint veu i vot al país i les universitats continuen sent elitistes i molt cares fins al punt que hi ha molts graduats que encara segueixen pagant els seus estudis (el encara president dels Estats Units, Barack Obama, n'és un exemple). Un dels pocs temes de la discòrdia entre aquests dos partíts són les armes. Uns (els demòcrates) tenen la intenció de límitar la venda d'armes per la gent que tingui permissos i els altres (repúblicans) volen que es segueixi venent a l'engrós per a tots els ciutadans que resideixen a Amèrica. Conclusió: guanyi qui guanyi les eleccions, no canviarà res als EEUU perquè seguiran amb el neoliberalisme i les mesures que han perdurat durant tota la vida.

                                                                                        Trump, amb la bandera del seu país / Foto: The New York Times

Sí haig de descriure a Donald Trump amb un adjectiu, el descriuria com a "showman" perquè és una persona que s'estudia molt bé el seu guió i sap el que ha de dir per atraure l'atenció de l'espectador. Trump vol fer l'Amèrica del S.XX, facilitar-li el negoci als fabricants d'armes i treure-li drets als inmigrants. Vol construir aquella Amèrica on només els blancs tenien el poder i el dret de fer el somni americà i els negres de no ser reconeguts per la societat i fer les feines que la raça blanca no volia fer sense tenir el dret moral d'arribar a dalt. El "showman" té un discurs contundent, sentimental, irrespectuós i atrevit que trenca amb les polítiques d'Obama. Aquest discurs li ha fet guanyar molts punts dins dels votants del seu partit, però també molts enemics dins de la societat nordamericana. El seu gran rival és Ted Cruz, no pas Hilary Clinton. S'ha d'admetre que el frec a frec que tenen el magnat nordamericà i Cruz és molt interessant i està generant molta expectació a tot el món. En aquest moment, Trump ha guanyat 446 delegats i Cruz uns 347 a falta de disputar-se 32 primàries dins del partit republicà que s'acabarà el 19 de juliol a Cleveland (Ohio) amb la Convenció Nacional dels Repúblicans. 

Llegir-ne més

GRAN HERMANO, UN PROGRAMA QUE SAP RENOVAR-SE

La televisió és la televisió que tots coneixem en l'actualitat. Molts ens la mirem per entretenir-nos i per oblidar, durant unes hores, en les coses dolentes que ens ha passat durant el dia i el problemes d'un futur pròxim o llunyà. Pocs ho fem per aprendre. Sí mirem les audiències, hi ha una lluita constant entre Mediaset (Telecinco i Cuatro) i Atresmedia (Antena3 i LaSexta). Uns aposten pels programes de xafarderia i safareig (Mediaset) i els altres aposten per montar shows en tots els seus programes de la graella (Atresmedia). Els dos principals grups de comunicació del país executen la mateixes funcions: entretenir i fer negoci a través de la publicitat.

Avui vull parlar del fenòmen de Gran Hermano. Aquest programa tan veterà de la televisió del S.XXI, que està inspirat en el llibre 1984 de George Orwell i que encara segueix en antena, va revolucionar la forma que tots coneixíem la tele. També va suposar l'aparició del format conegut com a reality show a Espanya. Gran Hermano té el mèrit d'haver-se sapigut renovar durant tots els anys per seguir sent el líder d'audiència de totes les nits que emeten la gala o els debats a Espanya. La productora de Zeppelin TV n'és la responsable, però en tots els èxits hi ha un gran treball perquè sigui possible.

Foto: 20minutos.esEl grau de notorietat (GH VIP) o la forma de ser dels concursants és un dels secrets de l'èxit de Gran Hermano

La idea del programa

Un dels grans encerts que va tenir la productora de Zeppelin va ser adaptar el programa, que tenia el seu orígen a Holanda, a la mentalitat espanyola. És evident que molts espanyols som curiosos i xafaders a l'hora de saber coses sobre les persones i el programa de Gran Hermano anava com l'anell al dit per aquest motiu. Com segurament molts sabeu, és fan estudis per saber sí la idea del programa pot encaixar o no en el país que es vol treballar. L'objectiu no deixa de ser els guanys econòmics. Els espectadors han donat veracitat a les enquestes mirant el programa i dona'ls-hi audiència durant tots aquests anys.

Entreteniment

És una estratègia molt simple però efectiva. L'entreteniment funciona a la perfecció en qualsevol programa. Una de les coses que busca Gran Hermano es que la gent s'identifiqui amb la forma de parlar i la manera de ser dels concursants i de les persones que participen als debats, siguin defensors o experts en la matèria. També és bàsic buscar l'impacte, el misteri i l'emoció de l'espectador en cada video que fan sobre qualsevol tema de la casa de Guadalix. Els continguts més interessants del dia s'han de deixar pel final perquè ens assegurem que l'espectador mirarà el programa sencer. En el periodisme i les altres carreres que hi ha en el món de la comunicació, t'ensenyen que un programa ha d'informar, formar i entretenir perquè sigui complet. D'aquests tres ingredients, el principal i l'imprescindible és l'entreteniment perquè sí un programa no entreté, la gent canvia de canal i el programa té aquest ingredient.

L'equip

En un programa amb un gran pressupost i una gran estructura com és Gran Hermano és necessari i imprescindible tenir a un gran i nombrós equip perquè, sense ells, no hi ha programa. Un altre de les claus de l'èxit de Gran Hermano és la correcta administració de diners que rep la productora de Zeppelin per part de Telecinco. Per un programa molt àgil, amb una imatge de màxima definició i que faci plans que donin una sensació de realitat i proximitat cap a l'espectador, fa falta tenir les millors càmeres del mercat i a gent que sigui capaç de suportar la pressió per fer els plans i que el mixer (l'home que selecciona els plans que surten per la tele) els punxi. Treballar en un directe és molt més complicat que en un fals directe o un programa pilot. Els presentadors, a l'igual que els realitzadors, són la clau perquè arribi un producte audiovisual molt atractiu a les llars espanyoles fent servir la sobreactuació, dramatització i el carisma que tenen comunicadors com Mercedes Milà o Jordi González. No ens hem d'oblidar que el show de Gran Hermano és possible gràcies a les persones que s'encarreguen d'animar al públic.

L'audiència

Treballar en una cadena privada com Telecinco és molt complicat perquè depens dels telespectadors. L'audiència dona viabilitat als projectes televisius. Pots tenir un ritme de treball en equip molt bo i formar un grup sòlid, però sí la gent no mira el teu programa, els responsables de les cadenes com Telecinco o Antena3 trenquen el projecte. A la televisió privada, a diferència de la pública, no existeix el compliment rigorós d'un contracte per emetre un programa. No ens enganyem, Gran Hermano encara s'emet perquè, encara que ja no estigui per sobre del 30% de share, té audiència i és líder a tota Espanya. En aquests moments, les emissions de GH VIP 4 estan al 22,3% de share (2.687.000 espectadors).

Tot i estar lluny dels resultats de les primeres edicions, el format que molts crítics de televisió consideren com a 'telescombraria' encara li queden molts anys de vida i donarà molt que parlar. 

Llegir-ne més

EL QUE NO VEIEM DEL PROCÉS

La setmana es fa eterna. Moltes pel·lícules, molts programes especials que s'emeten durant les festes nadalenques però el tema principal i el que s'ha parlat més durant els àpats familiars d'aquest nadal és la investidura de Mas. Passen les hores i no hi ha pacte ni acord. I poso en dubte que s'acabi arribant a una entesa d'ara a dissabte. La situació és complicada i la majoria de la gent hi veu una solució: que la CUP pacti amb Junts pel Sí. Admeto que vaig pensar que aquest pacte era la millor solució per Catalunya perquè el panorama polític segueix sent desolador pels interessos catalans. El més bo de tot és que molts creuen que aquest pacte serà la solució de tots els problemes i que, després d'això, serem independents. Aplaudeixo a l'ANC i a tots els que han alimentat aquest discurs perquè hi ha gent que se'l han cregut. Qui pensi el contrari que ells, el mataran amb les crítiques i se'l considerarà antindependentista. Això, en termes comunicatius, es coneix com l'Espiral del Silenci. Qualsevol que sàpiga una mica de política sap que, per construir un país, cal tenir molta paciència i fer molts passos en matèria social i econòmica per assolir la fita marcada. També hem de pensar que les ideologies polítiques no són les mateixes i que, per aquest motiu, el procés es pot tornar a encallar. I encara estem a la casella de sortida. També recordo que tenim un deute gegant que supera els 40.000 milions d'euros.

Foto: La Vanguardia                    El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, durant l'entrevista que li van fer ahir al programa .CAT de TV3

Avui he mirat l'entrevista que el Xavi Coral i en Tian Riba li van fer ahir a l'encara president. Sense ofendre a ningú, no he passat del quart d'hora perquè el contingut m'ha semblat fluix. Si la comparem amb la que li van fer fa uns mesos a l'Antonio Baños, vaig veure una 'entrevista-massatge' que li va servir al senyor Mas per vendre el seu victimisme i fer el mateix discurs de sempre. Resumiré el seu discurs amb una sola frase: "o m'investiu o el procès se'n va a la merda''. Aquest discurs és una gran mentida perquè, per començar, hi ha la mateixa inestabilitat tant a Catalunya com a Espanya. Veig les seves paraules amenaçadores com una necessitat personal per mantenir la seva cadira sense pensar en el poble. A més, CiU o com li volgueu dir, ha estat més de vint anys al poder amb un president que, a través de la CCMA i molts altres organismes que ell dirigia, es va embutxacar calers, va manipular i va enganyar als catalans. Durant l'era Pujol, el president actual va arribar a ser el Conseller en Cap i feia discursos en contra del que defensa ara. Fa uns anys podriem haver estat independents, no? Jo crec que sí i no ens vam independitzar perquè els que tenien la paella pel mànec no els interessava aquesta opció. Tampoc crec que sigui un fracàs convocar eleccions anticipades perquè, de moment, el PP de Rajoy ha estat incapaç de trobar algú que l'investeixi. Per tant, no hi ha res clar, la independencia encara és possible i les opcions estan més obertes que mai. 

 

Llegir-ne més

TEMPS DE CANVIS?

Ja han passat tres dies de les eleccions generals del 20D. Són temps convulsos per una Espanya ingovernable i fracturada. Tot i així, penso que opinions com les dels tertulians d'Espejo Público, Al Rojo Vivo o de Las Mañanas de Cuatro busquen l'impacte, el dramatisme i la sobreactuació. Està molt clar el que passarà a Espanya. I més si tenim en compte l'opinió del president de la Unió Europea, Jean-Claude Juncker, i de Felip VI. La meva opinió és que no és trencarà el bipartidisme. El PP i el PSOE acabaran fent un pacte a l'europea per mantenir l'estabilitat que li exigeix Juncker i la 'troika'.

Les generals han fet reaccionar a Junts pel Sí i a la CUP. Davant d'un escenari ingovernable i insostenible, és el moment de tancar un acord per investir a Mas i avançar amb el procés. Jo no retiro ni penso retirar tot el que vaig dir contra el president en funcions de la Generalitat, però la decisió més intel·ligent és investir-lo perquè no podem estar sotmesos a una Espanya més severa amb els catalans i que no ens deixarà llibertat de moviment ni de decisió tant a Mas i Junqueras com a la Candidatura d'Unitat Popular.  

 

Llegir-ne més

CARLES CAPDEVILA DEIXARÀ DE SER EL DIRECTOR DEL DIARI ARA

Carles Capdevila abandonarà la direcció del Diari ARA el pròxim dissabte coincidint amb el cinquè aniversari del diari. Capdevila ha acceptat una oferta que li ha presentat el consell d’administració per ser el nou director-fundador de l’ARA degut a la seva situació personal. Cal recordar que, fa uns mesos, li van detectar que un càncer colorectal. Antoni Bassas i Ignasi Aragay assumiran la direcció del diari amb l’objectiu de consolidar-lo dins del mercat generalista.

Foto: Diari ARACarles Capdevila explicant els motius de la seva renúncia i compartint la seva experiència com a director davant l'atenta mirada dels treballadors de l'ARA.

Capdevila va enumerar set punts que van servir per compartir la seva experiència i per agraïr la tasca de tots els seus companys. En el primer punt va explicar que estava molt content i orgullós d’haver sigut el director del Diari ARA al llarg d’aquests cinc anys. La segona ha estat agraïr a tota la gent que va confiar en ell des de el primer dia i a tots els periodistes que ja no estan a l’ARA. També va tenir agraïments per totes aquelles persones que no hi creien en el projecte. El tercer punt va aprofitar per explicar que estava orgullós dels seus companys, de la confiança que li van mostrar l’Albert Om, l’Antoni Bassas, en Toni Soler i en Xavier Bosch, en l'equip de redacció i amb els lectors i subscriptors del diari per contribuir al seu desenvolupament i per confiar amb aquest grup de persones que treballen per informar amb rigor. Va aprofitar el quart punt per demanar perdó. Va lamentar-se de la seva inexperiència i de les errades que ha comés al capdavant del diari. Els punts que va aprofundir més van ser amb el cinquè i el sisè. En el cinqué punt va denunciar els mals que té el poder i la seva mediocritat. En canvi, al sisè punt va aprofitar per denunciar que els que manen no els hi agrada la llibertat de premsa i que el periodisme està coaccionat. I en el setè i últim punt va demanar, a tots els redactors, que mantinguin continguts com les edicions especials i el respecte cap a aquells colectius que són marginats per la premsa convencional com el professorat o els nens.

La vida pot arribar a ser molt injusta i cruel. La felicitat no dura per tota la vida i estem condemnats a patir durant el transcurs de les nostres etapes. Es una gran injustícia que un càncer o qualsevol altra malaltia ens aparti del nostre dia a dia. Fets com aquests ens fan adonar que la vida l'hem de viure intensament perquè no sabem quan s'acabarà i cada moment és únic. Avui acabaré la noticia desitjant la recuperació d'en Carles i amb aquesta frase: Carpe diem.

Si voleu visualitzar el video del discurs, el teniu en aquest link: https://www.youtube.com/watch?v=xHJlSJxev_M

Llegir-ne més