El Tribunal Suprem va condemnar el passat dimarts a 8 dels 19 absolts de l'Audiència Nacional per haver participat el 15 de juny del 2011 en la protesta que va intentar evitar l'accés dels diputats al Parlament on s'havia de celebrar el debat dels pressupostos de la Generalitat. Uns pressupostos que van convidar a l'austeritat i a les retallades on és van fer evidents la política 'neoliberal' de dretes de Convergència i Unió. Aleshores, CiU tenia la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. El Suprem ha declarat culpables a les vuit persones que van participar a l'acció perquè tenien un objectiu ben clar que era aturar el parlament per no deixar que aprovessin retallades. La resolució serà recorreguda per les defenses que presentaràn recurs al Tribunal Constitucional. L'Audiència tenia una visió diferent dels fets i va absoldre a les 19 persones que van ser detingudes pels Mossos perquè cap dels condemnats va cometre actes violents. És cert que aquell dia hi va haver violència pels carrers, però no és van identificar els autors i, per tant, van rebutjar a condemnar-los per un delicte contra les institucions de l'Estat.

No entenc perquè posar-se davant d'un diputat per mostrar el teu descontentament per la feina que fan, sigui un delicte castigat amb tres anys de presó. Després volem anar de progressistes i expressar a tot el món que som un país democràtic on la gent pot expressar el seu pensament. Són uns fets que conviden a una reflexió política. La reflexió és si realment els polítics estan fent bé la seva feina i representen al poble. Uns fets que ens ha de conduir a ser un futur país democràtic i transparent o a ser un país manipulador al servei dels interessos i de la corrupció. És una vergonya que el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional no és posin d'acord amb aquest tema. Em sembla patètic que hagin trigat quatre anys a fer una sentència definitiva sobre el cas. És un clar exemple que la justícia d'aquest país no funciona. No estic gens d'acord amb el posicionament de CiU i, mentrestant, els Pujol i en Fèlix Millet s'ho miren tranquilament des de casa. Ciudadanos són tant demòcrates que també hi estan a favor de la sentència. Del PP no fa falta dir res. ERC és molt més raonable i considera que la sentència ha sigut completament desproporcionada. ICV-EUiA creu que és una condemna en efectes polítics. La CUP sent vergonya aliena del Govern i ahir els seus tres diputats del Parlament van abandonar l'hemicicle per solidaritat amb els vuit joves.

Estem a la part més important de la temporada. Els partits són decisius per assolir els objectius que s'ha proposat cada club de futbol. Noves alegries i noves decepcions ens espera en el tram final d'aquesta temporada, però em vull centrar en un partit de l'esport més gran del món. Alguns en diuen 'el partit del segle', d'altres l'anomenen com 'el clàssic'. No aneu mal errats, perquè m'estic referint al Barça-Madrid. És molt més que un partit i, aquesta vegada, no ens deixarà indiferents. Un partit que pot decantar una lliga o encara la pot fer més emocionant. Si hem de ser sincers, ningú posava ni un cèntim que el FC Barcelona estaria en la lluita pel títol de la Lliga BBVA després de fer una temporada molt irregular on l'equip no s'ha mostrat ni estable ni fiable. Messi torna a estar a un nivell extraordinari. Bartomeu ha convocat eleccions per l'estiu vinent i té un peu i mig fora del club. La dimissió de Zubi i, sobretot, la de Carles Puyol va ser una sorpresa desagradable pel barcelonisme. Tot i així, mantenen les possibilitats de tornar a fer un triplet. 

Qui no el podrà fer serà el Reial Madrid. Els merengues van deixar escapar la Copa del Rei a mans dels colchoneros i van estar a punt de caure eliminats als vuitens de final de la Champions davant el Schalke 04. A la lliga és va mostrar com un equip molt sòlid durant la primera volta de la temporada on van començar a encadenar victòries i el Barcelona se'n va ressentir amb derrotes com la del Celta, però tot va canviar després de nadal on els d'Ancelotti no els hi va sentir gaire bé els torrons. La derrota que van patir a Mestalla va ser un avís. Arriba el derbi madrileny i tots estaven molt confiats, però un humiliant 4-0 al Calderón i les posteriors celebracions que van fer a la nit del partit, fan encendre les alarmes del club blanc. Florentino ja no sap que fer perquè Cristiano Ronaldo torni a somriure i està perdent el control del club. La inesperada roda de premsa que va convocar dijous passat, n'és un exemple. La victòria d'ahir contra el Llevant no ha ajudat a treure els dubtes de l'afició. Si el Madrid perd el clàssic, destituiran a Ancelotti. El Camp Nou dictarà sentencia. 

Aquest any serà decisiu a nivell polític per molts motius, però on començarà la primera batalla serà a les eleccions del pròxim diumenge a Andalusia. El PSOE és el favorit per guanyar les eleccions, en depriment del PP, que podria perdre molts vots i molts diputats a causa de la mala gestió interna del partit i la que ha fet al poder de l'estat espanyol. Susana Díez podria tornar al poder si és capaç d'assolir una entesa amb Podemos o Ciudadanos. Tampoc és tanca la possibilitat d'un pacte bipartidista entre PP-PSOE. Les enquestes no li donen la majoria absoluta als socialistes, per tant, qui pot tenir la clau per formar govern amb el PSOE és Podemos o Ciudadanos. Aquests dos partits, considerats com a partits regeneradors, podrien lluitar aferrissadament per ser la tercera força al Parlament Andalus. El partit d'Izquierda Unida, presidit per Alberto Garzón, podria pagar els plats trencats i ser un dels partits més castigats per l'aparició del partit de Pablo Iglesias i el trencament de govern que van fer amb els socialistes a la comunitat andalusa. Qui podria protagonitzar la sorpresa és Ciudadanos, un partit que sembla que s'està adaptant millor a Espanya que a Catalunya per la seva ideologia unionista.

L'última enquesta, feta per NC Report, dona com a guanyador el PSOE amb 45/47 escons i significaria una pèrdua de 2 diputats respecte als comicis del 2012. Una victòria insuficient per Susana Díez perquè no obtindria la majoria absoluta i és veuria obligat a pactar per poder governar a la Comunitat Autònoma d'Andalusia. El PP és el partit que obtindria la pitjor caiguda en molt de temps. El partit centralista de dretes, presidit per Juamma Moreno, passaria dels 50 diputats als 32/33 i veu una gran amenaça en Ciudadanos. Podemos obtindria representació, el partit de Teresa Rodriguez és situaria com a tercera força amb 15/16 escons i podria tenir la clau de govern. La quarta força seria pel grup polític de Ciudadanos, amb Juan Marín al capdavant, que entraria al Parlament amb 10/12 escons i també, com Podemos, pot tenir la clau de govern. Un dels castigats, juntament del PP, d'aquesta enquesta seria la formació d'esquerres d'IU. Passarien d'obtenir 12 diputats i formar govern amb el PSOE a obtenir 4/5 escons. El grup ha centrat la confiança amb Juan Maíllo per poder capgirar el seu mal moment polític.

Unes eleccions que poden marcar un abans i un després a Espanya perquè servirà per veure en quina situació és troben els partits polítics a pocs mesos dels comicis generals on és decidirà absolutament tot.

El que va passar ahir pot marcar un abans i un després en la història de Catalunya. El principi d'acord, segons el diari ARA, que van arribar els partits polítics de CDC, ERC, EUiA, MES (formació política que és va crear arràn de l'escissió del PSC) i les entitats sobiranistes d'Omnium, ANC i AMI sobre el full de ruta cap a l'estat independent després del 27-S. Qui s'espera que també s'afegeixi a l'acord és la CUP, que presentarà el seu propi full de ruta el 21 de març. Amb la incorporació de la CUP, l'acord guanyaria molta solidesa pels 10 escons que han sortit en les últimes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió. El partit d'UDC té la proposta sobre la taula, però no és pronunciaran fins el 14 de juny on faràn una consulta interna per decidir si donar-hi suport a la causa catalana o no. Qui no donarà suport a la mesura serà el PP, Ciutadans i el PSC; tots a l'espera del que decideixi Unió. Aquest acord ha de servir per aplanar el camí de la independència, aconseguir el consens d'una gran part del Parlament i per assegurar que, sense la majoria absoluta d'ERC o de CiU, és pugui arribar a un estat propi i independent. L'acord és farà públic a finals d'aquest mes.

El full de ruta que s'ha acordat consta de quatre punts:

1. Declaració solemne del Parlament perquè doni el tret de sortida al procés.
2. Inici del procés constituent.
3. Desplegament dels mecanismes de transició nacional i de les estructures d'estat.
4. Culminació democràtica del procés per part dels habitants de Catalunya.

El retorn dels toros a Catalunya és més a prop que mai. L'actual situació de la 'tauromàquia' a Espanya no convida a l'optimisme, però, amb un ministre com Wert que li dona ple suport, tot és possible. Una de les apostes incansables de José Ignacio Wert, des de el Ministeri de Cultura, és que la Unesco declarari els toros com a Bé d'Interès Immaterial. Si ho aconsegueix, podria abolir la prohibició dels toros a Catalunya. El juliol del 2010, el Parlament va aprovar la prohibició dels toros amb 68 vots a favor (32 de CiU, 3 del PSC, 21 d'ERC i els 12 d'ICV-EUiA), 55 en contra (7 de CiU, 31 del PSC, 14 del PPC i 3 del Grup Mixt) i 9 abstencions (6 de CiU i 3 del PSC). Va ser un fet que és va convertir noticia a Espanya, perquè era la primera vegada que una Comunitat Autònoma de l'estat espanyol prohibía els toros.

El PP va aprovar dimecres passat al Congrés la llei per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial sense tenir el suport de la oposició. Aquesta llei, pretèn que les autonomies no puguin prohibir els toros i evitar casos com el de Catalunya. Amb mesures com aquestes, veig un Partit Popular 'ofuscat' i que s'està tirant en un precipici que li pot significar la pèrdua de poder i d'escons en les properes eleccions generals espanyoles. A hores d'ara, la majoria de catalans i espanyols, ja firmen la sentència de mort al 'bipartidisme'. Esperem que, pel bé de la cultura i dels animals, aquesta mesura no la tirin endavant i que s'acabi quedant en un punt mort com la 'llei Gallardón'.

Esquerra Repúblicana de Catalunya posarà a tres 'experts', dos d'ells independents, a les estructures clau del Govern amb l'objectiu de poder votar el 27-S. Aquestes tres persones són: Josep Ginesta, Gemma Calvet i Marcel Coderch. El líder dels repúblicans, Oriol Junqueras, va tenir la possibilitat d'entrar a la Generalitat amb el seu grup polític i la seva resposta va ser un 'no' contundent. Després de l'estira-i-arronssa entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya amb el 9-N, l'imputació de Santiago Vidal per haver fet la Constitució Catalana i mesures impopulars del PP com la llei Wert d'educació; ha provocat que ERC vulgui entrar al Govern perquè estan decidits a anar cap a la independència. Tot fa pensar que el 14 de gener és va acordar amb Artur Mas, la incorporació d'aquestes tres persones al Govern de la Generalitat amb el vist i plau d'Omnium Cultural i de l'ANC.

La diputada per ERC al Parlament, Gemma Calvet, serà l'encarregada de fiscalitzar els avenços en matèria de transparència i el desenvolupament de la futura llei catalana. Josep Ginesta s'encarregarà del procès d'implantació de la Hisenda pròpia i la planificació de la futura seguretat social catalana. Finalment, l'assessor d'ERC en matèria d'infraestructures estratègiques, Marcel Coderch, tindrà la responsabilitat de seguir les actuacions en matèria d'infraestructures estratègiques. Ara s'haurà de veure com surt aquest nou experiment entre ERC i CiU.

Andorra torna a estar en el mapa per un altre escàndol econòmic. El país que s'ha marcat l'objectiu de ser acceptat i aconseguir el consens amb els països europeus, comença amb mal peu aquesta nova legislatura. Fa 10 díes, Demòcrates per Andorra va obtenir la victòria a les eleccions i va estar a punt de no assolir la majoria absoluta al Consell General. El cas de la Banca Privada d'Andorra pot fer que els Demòcrates perdin el suport de la gent per la seva falta de control i transparència. No és la primera vegada que hi ha un escàndol d'aquestes característiques al país dels pirineus perquè no fa gaire temps que van sortir a la llum els comptes que tenien els Pujol a Andorra i, concretament, al BPA. 

La forma que tenen d'arreglar els problemes és que el Cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí; surti a fer una roda de premsa, no atengui a les preguntes dels periodistes i asseguri que la gent que té els comptes a aquesta entitat bancària, no perdrà els seus estalvis. És molt fàcil saber que el govern no farà res amb la Banca Privada d'Andorra, tot i que ha estat intervinguda per l'Institut Nacional Andorrà de Finances, que ha posat només dos interventors i prou. Només serà una estirada d'orelles i prou. Allí hi governa la dreta amb el sistema neoliberal, perquè els interessa que hi hagi mercat i la BPA és una empresa privada. El govern no té cap problema perquè no ha de suportar els costos que suposa el banc, i així pot aconseguir l'objectiu del dèficit 0. Difícilment trobarem algun diari o mitjà andorrà que critiqui a aquest sistema que, si no és canvia, seguirà portant molts problemes al país. Hi trobem un pluralisme moderat perquè no hi ha cap partit polític que vulgui fer polítiques alternatives a la Constitució del 1993. Andorra encara segueix i seguirà estant lluny d'Europa.   

Grècia està començant a pagar els plats trencats de l'elecció de Syriza com a nou partit del govern grec. El govern d'Alexis Tsipras ha de negociar el pagament del deute amb els països europeus i l'acceptació del seu nou pla de mesures. La nova Grècia que ha desafiat a Europa, no convenç a ningú. Molta gent que va apostar pel canvi a l'estat grec, s'està començant a arrepentir-se d'haver votat el partit de Tsipras perquè no està complint amb el seu programa electoral. La gent volen que Grècia tiri pel dret i no volen tractes ni concessions amb la troica. Molta gent ja ha sortit al carrer per manifestar-se en contra de les polítiques de l'actual president grec. El ministre de Finances grec, Ianis Varufakis, li espera un camí molt llarg i dur per poder convencer a Europa del seu nou pla de mesures econòmiques. Les economíes neoliberals encara s'imposen a les socialdemòcrates a Europa. Aquest pla no convenç a Europa i el més segur és que s'haurà de modificar al gust dels líders com l'Angela Merkel o, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. En tot cas, la tranquil·litat encara no ha tornat al país grec.

Aquest diumenge s'ha celebrat el Dia Internacional de les Dona. Un fet que no hauria de ser notícia, però que desgraciadament ho és. És un dia on el col·lectiu femení segueix manifestant el seu descontentament per la societat on vivim perquè, en molts llocs, la dona segueix tenint més dificultats per arribar professionalment més lluny que els homes, moltes segueixen cobrant menys diners que els homes, el sexisme encara existeix i també la violència de gènere cap a la dona. Queden lluny èpoques com la del franquisme on la dona no tenia dret a tenir un bon treball i un salari igual o més que els homes, entre d'altres. Les dones volen una societat més justa i amb igualtat de drets per tots.

Els homes no seriem feliços sense les dones. Elles ens ajuden a ser millors persones, a valorar-nos per sí mateixos i a valorar el que tenim; també a ser romàntics i ens fan treure el millor de nosaltres. Ens fan sentir-nos enamorats, desitjats, valorats i estimats encara que també ens trenquen el cor. Sense elles, els que ens considerem "heterosexuals", no podriem fer sexe. La felicitat no la donen els diners, sinó les dones. Sense la dona, el món i els homes no haguessim evolucionat tant. Les noves tecnologies tenen més presència a la societat. Si és així, és gràcies a les seves aportacions. Aquests últims anys, l'actitud del home ha millorat molt i s'ha tornat més respectuos i solidari davant les dones. Ara hi han homes que fan les feines de casa, cuinen, van a comprar... i moltes coses més. Encara queda un llarg camí per endavant, però el món està canviant.

El Moritz Vendrell ha sigut més efectiu i ha escombrat el Café Crem Calafell. La primera part s'ha destacat per la intensitat que han jugat els dos equips a l'ofensiva on els contraatacs han marcat el desenvolupament del resultat. El Calafell ha pagat per la seva falta d'intensitat defensiva i pels espais que ha deixat amb la seva defensa de 6,25 on el Vendrell s'hi ha sentit molt còmode i ha sàpigut destrossar la defensa local. Els vendrellencs és volien curar en salut i han optat per una defensa en quadre per poder sortir al contraatac i anular l'atac dels calafellencs. Si el Calafell ha pogut arribar al descans amb el 2-2 al marcador, ha sigut pels contraatacs letals i la seva resolució efectiva davant Fox. 

A la segona part, el Moritz Vendrell ha sortit a resoldre el partit, s'ha trobat amb la sort de tenir l'arbitratge a favor i n'ha tret profit amb un penal transformat per Miras i una falta directa realitzat per Eloi Mitjans que ha posat el 2-4 a favor del Moritz Vendrell. A partir d'aquí, el partit s'ha trencat i el Calafell no ha sàpigut reaccionar davant d'un Vendrell que ha guanyat merescudament el partit. El Calafell ha demanat el temps mort amb un 2-7 que ha fet mal als ulls de l'aficionat calafellenc i els hi ha sigut totalment estèril per tornar-se a ficar en el matx. Ni la defensa en quadre ha servit per poder canviar el ritme del partit, que seguia sent a favor del Moritz Vendrell. Les males decisions és paguen i l'intent de remontada només ha servit per maquillar el resultat. 

El 4-8 reflexa la pèsima situació del Calafell a l'OK Lliga on ja suma tres derrotes seguides. L'entrenador del Calafell, des de el meu punt de vista, no pot demanar un temps mort amb un 2-7 en contra i l'hauria d'haver demanat amb el 2-4 perquè els vendrellencs tenien el ritme del partit. Ja és pot dir que el Calafell està inmers en una crisi esportiva i institucional sense precedents on podria passar absolutament de tot. Les pròximes setmanes seràn claus per conèixer el futur de l'entitat esportiva. Com a ex-jugador que he sigut del Café Crem Calafell, m'agradaria molt que el club pogués seguir endavant.