Aquesta matinada ha entrat en vigor la Ley Mordaza. Una llei que va ser aprovada el passat mes de març amb els vots del PP i que està feta perquè els Populars imposin la seva autoritat al carrer. Tota la oposició, inclós el PSOE, va votar en contra d'aquesta proposta. La polèmica llei ha provocat molta indignació als partits polítics i a la societat, sobretot en col·lectius com la PAH o Greenpeace, pel fet que no poden convocar lliurement una manifestació. Ahir al matí, l'ONG de Greenpeace va penjar un cartell a una grúa situada al Congrés dels Diputats on és podia llegir aquesta frase: "La protesta es un derecho". A partir d'avui, fets com aquest és sancionen amb 30.000 euros de multa. Si els activistes de la PAH intenten aturar un desnonament, sigui per la vía pacífica o per la força, seran multats. La multa podria anar dels 600 fins als 20.200 euros, segons el criteri de la polícia. Convocar una protesta en una central nuclear pot arribar als 600.000 euros de multa. Ser l'organitzador o promotor d'una manifestació no autoritzada per l'estat, serà multat fins als 600 euros. Si els manifestants arriben a la força amb la polícia, les multes poden arribar fins als 30.000 euros. La falta de respecte o els comentaris ofensius a les forçes de l'autoritat també seran multats amb 600 euros. Tampoc és podrà gravar ni difondre imatges de les manifestacions espontànies per internet, i serà considerat com una falta greu si és fa un mal ús de les imatges i les dades personals o professionals de les forçes de seguretat.

Avui hem perdut la llibertat de manifestar-nos i d'expressar lliurement les nostres idees. L'estat no permetrà les manifestacions que critiquin les seves polítiques i la seva ideologia. Hi ha moments que sembla que haguem tornat al franquisme. Aquells temps que només és feien manifestacions per realçar la figura de l'águila. En aquells temps, no tenien lloc convocatories com "el desfile del orgullo gay" o reivindicacions polítiques com la del 11S a Catalunya. Cada dia que passa, Espanya ho és tot, menys un país democràtic. La Ley Mordaza n'és la prova. Felip VI i la família reial faran el mateix de sempre, mirar-s'ho des de la distància i seguir cobrant els diners de tots els espanyols. L'actual rei, igual que Rajoy, és un exemple de mal governant. Avui el PP s'ha fet l'amo de tots els carrers d'Espanya. Esperem que sigui per poc temps i se'n vagin pel conducte de la merda.

Cinc mesos de negociacions que no han servit de res. El passat diumenge, l'actual president de l'estat grec, Alexis Tsipras, va encendre les alarmes i va decidir que no abonaria el pagament dels 1.600 milions d'euros que havia d'efectuar durant el dia d'ahir al Fons Monetari Internacional. A hores d'ara, Grècia ja ha entrat a la llista dels països morosos de la FMI. Aquesta situació ha provocat el fenòmen econòmic conegut com el "corralito". El "corralito" és el tancament dels bancs grecs. Els clients dels bancs grecs només poden treure, cada dia, 60 euros en efectiu dels bancs. Això ha fet que els pensionistes grecs no hagin pogut cobrar la totalitat de la seva nòmina. Cal recordar que el dia 27 de juny, el president grec va convocar un referèndum on, el pròxim 5 de juliol, els ciutadans grecs decidiran si accepten o rebutjen el plantejament i les condicions imposades de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Les conseqüències d'aquest fet no és produiran fins la setmana vinent. Els líders de la troica, han mostrat la seva disconformitat davant d'aquests fets i han animat als grecs perquè votin el "sí" amb l'objectiu que Grècia pagui el seu deute i segueixi formant part de la UE. No és descarta que, si guanya el "sí", hi hagi la dimissió del govern de Tsipras.

En primer lloc, s'ha d'aplaudir la decisió d'Alexis Tsipras de celebrar un referèndum i deixar la clau de les negociacions i la permanença a la Unió Europea als ciutadans grecs. Tots hauriem de prendre nota del gran exemple que ha donat el president grec. Hi ha poca esperança que, si surt el "no", és pugui negociar o trencar el deute amb la troica. De fet, també pot perillar la presència de Grècia als màxims estaments europeus. També s'ha d'aplaudir que hi hagi un país que li estigui plantant cara a les polítiques neoliberals de la Merkel i companyia. El partit de Syriza ha de complir el programa electoral que li va fer guanyar les eleccions al país grec, no per agenollar-se davant dels màxims dirigents europeus. No és cert que, si un país no forma part de la UE, el món s'acaba. Tenim els exemples d'Andorra i Suïssa. Encara que mani la dreta al País dels Pirineus i, juntament amb Suïssa, siguin paradisos fiscals, aquests dos països han tirat endavant sense formar part del màxim estament europeu i tampoc els hi ha anat tant malament.

Coca-Cola Iberian Partners ha assolit un benefici net de 177 milions d'euros, però les vendes de la coneguda marca de refrescos a Espanya, han baixat un 0,2% durant el 2014. Els guanys venen per l'expedient de regulació que l'empresa va aplicar el 2014 i que va suposar l'acomiadament de 1200 treballadors i el tancament de quatre fàbriques. Aquesta mesura va generar un estalvi de 220 milions d'euros, però el Tribunal Suprem va declarar la sentència de l'ERO de Coca-Cola com a nul·la i va obligar a l'empresa catalana a contractar tots els treballadors que desitgessin tornar. Aquest cop d'efecte podria variar els comptes. La presidenta d'Iberian Partners i de Cobega, Sol Daurella, ha defensat la polèmica reestructuració que va portar a terme l'any passat com una mesura necessaria per fer front a la caiguda del consum que hi ha hagut a Espanya durant els últims anys.

No cal ser molt llest per saber que les multinacionals obtenen la rentabilitat mitjançant l'economia de dretes. Els dirigents d'aquestes empreses, miren per la productivitat i les possibilitats d'augmentar els ingressos que no pas per la qualitat de vida i la felicitat dels treballadors. És una ideologia política que fa molt de fàstic perquè, el més important, és obtenir guanys i vetllar pel benestar de tota la plantilla. L'ambició fa molt de mal a les persones i trobo molt a faltar valors com el de la solidaritat. L'important en una empresa, sigui multinacional o no, són els treballadors. Sense ells, no hi haurien beneficis. Cada dia que passa, veig multinacionals com la Coca-Cola que violen la figura dels treballadors. Aquells que fan la feina bruta i pesada, són la cara més fosca d'aquestes empreses. La majoria estan malpagats i maltractats. El reconeixement que podem donar a tots els treballadors és trencar amb el conveni laboral que va aprovar el PP durant el 2012 i escoltar als sindicats i als mateixos treballadors per fer un pas endavant en aquesta matèria.   

Qui ho havia de dir que el F.C.Barcelona tornaria a guanyar el triplet. Pocs tenien el presentiment que els blaugranes aixecarien el vol i s'alçarien amb les tres copes. La unió que hi ha hagut a l'equip en el moment més important de la temporada i el fet que no hi hagués tantes rotacions, ha sigut el gran condicionant d'una temporada irregular, però que ha tingut un final feliç. El secret de l'èxit del Barça passa pel trident ofensiu entre Messi-Neymar-Suárez. Entre els tres han materialitzat, aquesta temporada, 122 gols en totes les competicions. Al principi de temporada, tothom deia que Mathieu no era el central ideal per l'equip de Luis Enrique i ha acabat sent tot el contrari. El francés va fer molt de mal al madridisme amb el seu gol de cap. Sandro i Munir els hi ha faltat experiència i maduresa per adaptar-se a l'èlit. Ara caldrà veure si Lucho torna a confiar amb aquests dos joves o els deixarà marxar. El tècnic asturià no comptarà amb Douglas, Deulofeu i Song. El brasiler i el camerunés podrien anar cedits per tenir més minuts als equips europeus. La jove promesa del conjunt culé, podria tornar a defensar la samarreta de l'Everton de Robert Martinez. També s'ha de veure si hi ha lloc per Halilovic, Adama i algun jove més. Denis Suárez té molts números per tornar de la seva cessió al Sevilla i podria ser el segon reforç d'un club que no pot tornar a fitxar fins el proper mercat d'hivern. El cas Neymar ha esquitxat a un club que està imputat per l'Audiència Nacional i que la cosa pot anar per llarg.

No tot han sigut alegries per l'únic club que ha aconseguit dos triplets en la seva història. El barcelonisme no pot estar content quan el segon equip ha baixat de la categoria de plata (Liga Adelante) a la de bronze (2a Divisió B). Masses joves per un equip que ha intentat competir en una categoria professional amb jugadors més grans i experimentats. A l'equip filial li han faltat jugadors veterans que siguin capaços de portar el timó i de superar les adversitats. El que també li ha faltat és un entrenador i un capità que liderin un equip i un projecte per acabar nodrint el primer equip. És troba molt a faltar que un jugador provinent de la cantera acabi pujant al primer equip, i amb el temps sigui una de les peçes més importants del club. L'any vinent, el Barça B tindrà el gran repte de classificar-se pel playoff d'ascens i tornar el club a la segona categoria del futbol espanyol. A l'espera de les eleccions, el filial no compta amb cap entrenador. La majoria de jugadors no han decidit el seu futur. L'únic moviment que hi ha hagut és el de Patric Gabarrón. El jugador murcià, que acabava contracte el 30 de juny amb el Barça, ha firmat per la Lazio, on jugarà les pròximes quatre temporades. 

Dissabte és va omplir de gom a gom el Joan Colet de Calafell per presenciar un dels plens d'investidura més durs que és recorden al municipi baixpenedesenc. Molts oients van anar al teatre amb les seves estelades per mostrar la seva indignació amb els acords que van arribar el PSC i Ciudadanos amb el vistiplau del PP i d'UAM. Molts d'aquests acords atemptaven contra la llibertat d'expressió dels ciutadans calafellencs com, per exemple, la prohibició de penjar banderes anticonstitucionals als carrers del municipi. Cal recordar que, a hores d'ara, l'estelada està considerada com a bandera no institucional.

Des de el primer minut, ja és va intuir que seria un ple molt complicat per diversos motius. El primer regidor que va mostrar la seva indignació va ser en Jacob Balaguer. El portaveu d'Esquerra Repúblicana de Calafell, va mostar la seva insatisfacció en tot moment i va ser un dels més insultats del ple. També va tenir una petita discussió amb la secretaria del ple pel tema del jurament en l'acta de regidor del consistori. Balaguer és va lamentar que els polítics no treballessin pel municipi i si que ho fessin pels seus interessos personals. Va assenyalar al líder d'UAM, Josep Parera, com un dels responsables del pacte antinatural entre el PSC-PP-UAM i Ciudadanos. El va acusar de mirar pels seus interessos personals i li va fer recordar el seu passat fosc com a alcade. Va criticar també a la CUP per permetre el pacte unionista i per capgirar el municipi calafellenc. El veterà militant d'Esquerra, va protagonitzar un dels incidents del dia quan, en el moment que alguns espectadors cantaven l'himne nacional de Catalunya, va ficar l'estelada al terra de l'escenari i un dels espectadors la va agafar. Al final, els cossos de seguretat van actuar, l'home li va tornar la bandera al regidor i en Jacob la va tornar a posar al terra.

Després va ser el torn del PP de Maite González, que no va poder evitar ser escridassada i aplaudida pel públic que va assistir al ple. L'exregidora d'Esports i Promoció Esportiva de l'Ajuntament de Calafell, va fer unes polèmiques declaracions explicant que les quatre forçes (PP, Ciudadanos, PSC i UAM) mai han parlat del tema sobiranista i ha assegurat que, aquest pacte, és de valors i és per Calafell. González ha defensat el pacte explicant que estaven legitimats perquè les quatre llistes eren les més votades del municipi amb 4147 vots.

El següent torn va ser per l'UAM de Josep Parera. El conegut fuster de Segur de Calafell va reconèixer que ha comptat amb l'interès dels socialistes, els populars i els de Ciudadanos. Aquest fet ha sigut clau pel pacte unionista. Parera, que va ser un dels més insultats del ple, creu que s'ha de fer un Calafell on és puguin prendre decisions enriquidores, tant a nivell personal com a humà pels habitants del municipi calafellenc. També consideren que el nou alcalde està motivat i preparat per desenvolupar la seva tasca. Per últim, el veterà polític ha anunciat que el seu partit, Unió Alternativa Municipal, empendrà mesures legals contra la gent o els partits que han dit mentides i difamacions contra la seva persona.

La CUP va començar la seva intervenció recordant a tots els presents que és el ple on s'ha de parlar de la política institucional. El portaveu del partit, Ivan Montejo, va admetre que van rebre trucades dels altres partits i que, des d'un primer moment, les opinions de les persones que encapçalen el partit abans de les assemblees eren opinions personals. Montejo va explicar que, per negociar amb els altres partits, van fer un document marc per aclarir els requisits mínims que havien d'acceptar els altres partits si volien pactar amb el partit d'extrema esquerra. El jove regidor de la CUP va assegurar que el partit volia fer feina des de l'oposició. El partit independentista va tenir dos escenaris de pacte: el pacte nacional amb CiU i ERC i un pacte d'esquerres amb el PSC, ERC i la UAM. L'Ivan Montejo ha confessat que no van acceptar cap dels dos pactes perquè, en el pacte nacional, CiU governava fins fa poc amb el PP. En el front d'esquerres, és van negar a pactar per les desconfiançes que tenien amb el PSC que els han acusat de ser marxistes de l'escola del Groucho Marx. Amb ERC, les coses no li van anar gens bé i van acusar a tots aquests partits de voler comptar amb el partit d'Unió Alternativa Municipal, un partit que practica la vella política. Pels qui no ho sapigueu, la vella política és la cadira i els interessos. Montejo ha acabat la seva intervenció assegurant que ells no volen entrar en aquest sistema polític de mercenaris que hi ha a Calafell. Durant l'entrega d'insignies del municipi als regidors novells, els dos representants cupaires del municipi han renunciat a l'insignia.

El líder de Ciudadanos, José Manuel Tejedor, va ser el més xiulat i escridassat del ple. Tejedor, que ha sigut clau perquè el PSC torni a manar al municipi, va insistir a fer un calafell millor i per a tothom. També li va recordar a CiU que el pacte entre els partits unionistes representa una gran part dels calafellencs. L'home que no sap pronunciar bé la paraula del municipi que representa, és va queixar de l'actitud dels partits independentistes (CiU, CUP i ERC) en l'acta de constitució dels juraments en l'acta de regidor i va demanar a la secretaria del ple d'obrir una acta contra els juraments per imperatiu legal d'aquests partits polítics. Al final, C's farà un pas endavant i portarà el cas a la Junta Electoral. En els pròxims dies sabrem com acabarà el tema. 

El PSC va fer una breu intervenció d'optimisme amb un discurs que, sense pena ni glòria, ha intentat convencer a la gent de Calafell. El seu portaveu, Miguel Ángel Perín, ha assegurat que tenen un llarg camí per endavant i que tenen moltes propostes de la gent del municipi. També ha explicat que volen trobar una alternativa a la gestió del municipi i que volen un Calafell pels calafellencs. Perín ha acabat la seva intervenció amb una dita popular: "Menys paraules i més feina". 

Qui també va tastar les crítiques i l'hostilitat d'alguns oients va ser en Joan Olivella. L'exalcalde de Calafell va viure un dels plens més durs de la seva trajectòria política. Les cares d'alguns dels seus companys de viatge durant aquests quatre anys, eren tot un poema. Hi van haver partits polítics com la Candidatura d'Unitat Popular que van carregar contra l'antic pacte de CiU amb el PP. Olivella va aprofitar la ocasió per fer un discurs de comiat. Va donar les gràcies a tot el seu equip, als militants i simpatitzants del seu partit, a la seva familia i a les entitats de Calafell. Va admetre que, per ell, va ser un honor ser l'alcalde del seu poble i va agraïr a tots els calafellencs per aquests quatre anys que ha passat al capdavant del municipi. Va críticar durament al nou alcalde, Ramon Ferré, per permetre un pacte "curiós" i que s'ha fet per apoderar-se de la cadira. El veterà líder de Convergència li va recordar que estava imputat per prevaricació i falsedat documental pel conveni de Cal Perotet. Va estar molt agraït amb el tracte que havia rebut d'ERC i va mostrar el seu desacord amb la reunió que Convergència i Unió va tenir amb la CUP. L'expresident del Consell Comarcal del Baix Penedès li va recordar al PSC el ridicul que ha fet Calafell a les noticies i a les xarxes socials. També li va recordar a Ciudadanos que no poden pactar amb partits que tinguin persones imputades en les seves llistes, ja que ho diu als seus propis estatuts. Els convergents van pecar de confiança i van creure que, amb un pacte amb ERC, podrien seguir governant al municipi calafellenc.

No hi ha cap mena de dubte que el ple del passat dissabte és la prova de la feblesa del govern unionista. Estaven legitimats a pactar, però no tenen el suport popular. Ciudadanos ha incomplert els seus estatuts i ara s'ha de veure si els dos regidors que representen el partit a l'Ajuntament de Calafell, segueixen sent militants del partit. Algu em diu que, entre el PP-PSC-UAM i C's, blindaran les propostes del municipi (només aprovaran les que els quatre partits polítics vulguin). Per tots aquells que sigueu dels quatre partits unionistes, vull que recordeu que, per cada estelada que ens treieu, nosaltres en posarem deu més. En Ramon Ferré va firmar la seva sentència el passat dissabte. Veurem quan dura com a alcalde de Calafell. S'accepten apostes. 

Ja hi ha fumata blanca a Calafell. El PSC ha pactat amb Unió Alternativa Municipal i el Partit Popular per governar els propers quatre anys en minoria. Els socialistes comptaran amb el suport de Ciudadanos, que aplicarà la seva política des de la oposició. Aquest pacte farà que Ramon Farré sigui investit com a proper alcalde del municipi. CiU perdrà l'alcaldia que tant li va costar recuperar fa quatre anys i tornarà com a principal grup de l'oposició, on també hi hauran els dos regidors de la CUP i d'ERC. Demà a les 12 del migdia, al Teatre Joan Colet de Calafell, és constituirà el nou consistori calafellenc. És preveu un intens frec a frec entre CiU i el PSC. Els convergents, segons Joan Olivella, s'han sentit enganyats amb un pacte que s'ha fet amb la intenció de fer fora el seu partit de l'alcaldia. La CUP entrarà amb molta força fent una dura oposició als socialistes, els d'UAM i els populars. Tot fa pensar que els cupaires votaran en contra del pacte entre el PSC, PP i UAM. També prometen donar molta guerra a aquells que s'hi oposin a les seves idees. Esquerra Repúblicana de Catalunya tampoc vol que el màxim dirigent dels socialistes a Calafell sigui alcalde. Els repúblicans veuen, en el pacte unionista, el perill que no s'apliquin les seves idees sobiranistes a favor del dret a decidir, de la independència i que perilli la llibertat d'expressió.

El títol ho diu tot. Ramon Farré s'ha abaixat els pantalons per ser alcalde de Calafell. L'arquitecte, imputat pel conveni de Cal Perotet, ha demostrat que no té escrúpols i que és capaç de pactar amb el PP per aconseguir la seva ansiada cadira. A quin preu? El que sigui per embutxacar-se els calers. El senyor Parera, amb tota la meva modèstia, no crec que estigui capacitat per tenir un càrrec públic a l'Ajuntament. Els d'UAM són uns venuts. Cal recordar que el senyor Triadó estava a favor del dret a decidir. Todo por la pasta. El Partit Popular s'aferra al poder per no quedar-se a l'oposició. Ells no volen deixar d'obtenir beneficis amb els impostos dels calafellencs. Aquest migdia, el diari digital BaixPenedèsDiari.cat, ha públicat els primers acords que han arribat entre Ciutadans i el PSC per aplicar al municipi. Destaca la prohibició de l'instal·lació de simbols ideològics no constitucionals als edificis públics, la oposició a totes les propostes que siguin contraries a la Constitución Española de 1978 i que és garantitzi la neutralitat ideològica de tots els espais públics de Calafell. Això significarà la retirada d'estelades que hi ha en tots els espais públics del municipi. Un acte que atempta contra la llibertat d'expressió. Ens esperen quatre anys amb un alcalde imputat i un panorama molt espanyolista.        

Avui és un dia molt especial. És juga la final de la UEFA Champions League 2014/15 entre la Juventus de Torí i el Futbol Club Barcelona. Aquest partit és un dels més seguits del món. Cada any bat rècords d'audiència i és pot comparar amb esdeveniments esportius com la Superbowl. Aquesta nit jugaran dos equips que tenen molta història a les seves esquenes i que, al llarg dels anys, han guanyat moltes copes. Dos equips guanyadors i ambiciosos, però que tenen una manera molt diferent d'entendre el futbol. Qui guanyi el partit, aconseguirà el triplet. La Juve no pot entrendre el concepte futbolístic si no tenen una defensa molt sòlida per poder fer mal als seus rivals a través del contraatac. El Barça i els seus aficionats, no poden entendre aquest esport sense un futbol ofensiu i de toc. La Vecchia Signora és l'equip que ha guanyat més edicions de la Série A i els blaugranes són els que s'han adjudicat més Copes del Rei a Espanya. Els Bianconeri són el millor equip italià del S.XX i els culés, actualment, és el millor equip del S.XXI amb Messi com a millor jugador de la generació que ha donat més títols a les arques del club. Han guanyat molt més que el Barça de les Cinc Copes de Kubala i que el Dream Team d'homes com Koeman, Stoickhov i Guardiola. És preveu un partit molt igualat que és decidirà als últims compassos del matx. La segona línia ofensiva del Barça serà vital perquè ens donin la cinquena "orelluda". Per tant, aposto un 0-1 a favor dels catalans amb un gol del millor jugador del món. Aquest jugador és en Lionel Messi.

Si hi ha algun partit que fa les coses a l'inrevès, és Unió Democràtica de Catalunya. El partit democristià, que està liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, no acaben de veure amb bons ulls la pregunta sobre la consulta i han fet la seva pròpia versió. Una pregunta que no té desperdici i que no és posiciona sobre la independència de Catalunya. La pregunta s'ha plantejat d'aquesta manera: "Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb el següents criteris?". Els criteris que anomena són aquests:

Sobirania: "Sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya".

Democràcia: "Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania".

Diàleg: "Gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea".

Seguretat juridica: "Garantint en tot moment la seguretat juridica, excedint una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat".

Europa: "Descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea".

Cohesió: "Vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació".

La pregunta ha estat aprovada per la direcció del partit amb 17 vots a favor, 9 en contra i 1 abstenció. D'aquí a deu dies, 5000 militants del partit estan cridats a les urnes per votar a favor o en contra de la consulta interna d'UDC. El sector més critic del partit, s'han indignat amb la pregunta per la seva mala formulació i pel fet que no és menciona la independència. Fa una setmana, ells van firmar un manifest sobiranista i van proposar una pregunta: "Voleu que Unió és comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?" . Una pregunta molt més clara, senzilla i fàcil de contestar. Aquest sector, que està encapçalat per personalitats molt importants del partit com Joan Rigol o Núria de Gispert, votarà en contra per intentar modificar el contingut del procés intern i, així, fer que és torni a repetir la consulta amb la pregunta que ells han plantejat.

A hores d'ara, em costa d'entendre perquè en Duran no porta la contrària al Rajoy.  

Ahir no vaig mirar el moment de la pitada a l'himne d'Espanya al Camp Nou. Estava a l'aniversari d'un dels meus millors amics. Només vaig celebrar els gols amb la presència d'amics i convidats. El Barça va jugar molt bé i Messi va fer un dels millors gols de la seva carrera com a jugador del FC Barcelona, però això no és el que em preocupa. El que realment em preocupa és l'actitud dels alts càrrecs polítics (excloent Artur Mas i algun dirigent més) sobre la pitada. Sento vergonya aliena. Jo no sóc espanyol i, després del que vaig veure ahir, no tinc ganes de ser-ho. Després diem que estem en un país democràtic on la gent pot expressar, lliurement, la seva opinió (I UNA MERDA!!). A França també van pitar l'himne en un partit de futbol i QUÈ VA PASSAR? NO VA PASSAR RES!!. La possible sanció que li podria recaure al Barcelona i a l'Athletic de Bilbao ens fa tornar als temps del franquisme. Uns temps on la gent no tenia llibertat per expressar les seves idees ni els seus gustos. Vull aplaudir a tota la gent que va xiular l'himne perquè tenen tot el dret a fer-ho i no van cedir davant les amenaçes i els xantatges del poder. Ells SÍ que ens van donar una lliçó de democràcia.

Aquest divendres hem tingut un nou capitol d'aquest serial que tant afecta a Catalunya. Ahir al migdia, el ministeri de Foment va anunciar que invertirà 103,3 milions d'euros per arreglar els desperfectes que pateixen les línies de Rodalies de Catalunya. Dels 103,3 milions, 92,9 s'invertiran per implantar el sistema ERTMS (Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari) des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Mataró (57 quilòmetres). Aquest sistema modernitzarà el tram i l'adaptarà al model que va implantar la Unió Europea perquè adaptin els carrils i, algun dia, és puguin obrir fronteres amb països com França. Els 10,4 milions restants serviran per instal·lar un nou sistema informàtic que permetrà controlar millor el trànsit i acabar amb els problemes que ha portat el sistema actual. Tots aquests problemes han provocat retards i la indignació de molts usuaris que paguen per un servei deficient. Fa unes setmanes, ADIF va reconèixer el mal servei ferroviari que hi ha a Catalunya. El seu president, Gonzalo Ferre, és va comprometre a canviar la situació actual.

.

Ells rescaten bancs, però no arreglen els problemes quotidians. Són uns experts en les promeses i, com el PP, en incomplir-les. La independència és essèncial per millorar serveis com el de Rodalies de Catalunya. El neoliberalisme és un dels detonants que ha provocat aquesta situació tan lamentable. Molts pensaven que els Populars arreglarien els desperfectes que va fer el PSOE i, desgraciadament, se'l han carregat més. Fets com la corrupció o la mala gestió dels pressupostos de l'estat, ha de significar la fí de la dreta espanyola. És trist veure com un país no fa res per millorar un servei miserable. El benestar de les persones és el més important. Ells encara no són capaços d'entendre-ho.