PAÍS DE MERDA

Després del 26J, m'agradaria explicar-vos una història: 

Hi havia una vegada un país que és deia Hipocresia. Hipocresia era un estat conegut per l'esport i per anar a la cua en educació. En aquest país hi vivia gent bona i honrada i també gent dolenta i desgraciada. Una de les coses més gracioses és que governa un president corrupte i que no escolta el poble. Els salaris que rebien la gran majoria de treballadors d'aquest país eren molt precaris. Els únics que guanyaven diners eren els funcionaris i els empresaris. Una gran part de la societat treballadora no en tenia prou amb el salari que cobrava per pagar les factures i comprar tot el necessari per sobreviure. La crisi que va patir fa uns anys va fer que els rics fossin més rics i els pobres més pobres del que eren. També existia la corrupció i el valor de les coses era elevat. El sistema polític era una falsa democràcia monàrquica on els dirigents feien el que els hi donava la gana sota la visió d'una Família Reial que es conformava amb un bon sou per viure bé, omplir-se les butxaques i no fer la feina bruta.

En aquest país hi havien dues ideologies: dreta i esquerra. També hi havia un sector de la societat que eren utòpics i és consideraven centralistes (enmig de les dues ideologies). Un país on la gent es creu que refundant l'estat del benestar és la solució a la crisi i no la capacitat d'aplicar altres sistemes per canviar les coses. Un estat en que cada partit que guanyava les eleccions derrogava les lleis que havien aprovat el partit que governava abans per una simple demostració de poder, xuleria i lideratge. Si hi havia una cosa que caracteritzava a Hipocresia era que posava l'esport pel davant de la cultura. Fins i tot, hi havia pobles d'aquest país on no hi havia ni regidoria de cultura. L'educació era pobre perquè no ensenyaven el suficient i, en menys de 30 anys, s'havien fet vuit reformes que no han estat a l'alçada d'un país capdavanter en aquest sector. El poder pagava els mitjans de comunicació més influients per condicionar la opinió i generar una bona imatge. La gran majoria d'habitants d'aquest país els importava més el futbol i la premsa del cor que Picasso, Chomsky o Marx. 

A Hipocresia hi havien tres grans mentides:

1. No voto o dono suport al neoliberalisme.

2. No veig Gran Germà.

3. No escolto música sexista (reggaetton).

En aquest estat, molta gent creia que era inconstitucional que les persones més necessitades tinguessin el dret de tenir llum i gas sense restriccions igual que l'avortament. El pitjor de tot era que el país no jutjava aquells que fa molts anys (1936-39) van sembrar el caos i van destruir tot el que no pertanyien a ells ni que se'n pugui parlar amb llibertat. Uns fets lamentables que mai haurien d'haver passat i que l'estat hi hauria d'haver estat en contra d'una guerra que va destrossar la vida de moltes persones i famílies. En resum, Hipocresia era un país hipòcrita.

Si ja heu arribat fins aquí, molts sabreu de quin país parlo... .