26J: LES ELECCIONS DEL DESGAST
Últimament, els catalans i els espanyols ens assemblem en que anem a les urnes cada dos per tres. De res ha servit l'ajustada victòria del PP per fer-se amb el poder. Ciudadanos, PSOE i Podemos han tingut a les seves mans evitar uns segons comícis, però els tres no han sigut capaços de pactar. Unes eleccions que es caracteritzaran per l'austeritat i la contenció del deute. La comunicació cap a l'electorat i la proximitat continuen sent les armes que utilitzen els partits per guanyar votants i evitar que la participació baixi el pròxim diumenge. El Brexit del Regne Unit obrirà un nou escenari a la Unió Europea i podria canviar la intenció de vot de molts catalans i espanyols que trenquen amb la forma de fer de la troika per votar als partits que són contraris a les polítiques econòmiques i socials dels europeïstes com Podemos.
Els canals de televisió han seguit apostant fort per la situació actual de la política espanyola amb formats revolucionaris com el 26J Quiero gobernar (Mediaset), el Deb4te (Atresmedia, Mediaset i RTVE) o els programes de Salvados (Atresmedia). Alguns d'aquests programes han intentat donar una bona imatge a l'entrevistat i d'altres han aprofitat figures com els nens per incomodar el convidat i vendre la particularitat del producte.
Una de les enquestes prohibides d'El Periódico / Foto: El Periòdic d'Andorra
L'enquesta del CIS / Foto: El País
Les enquestes marquen un escenari ingovernable a Espanya. El PP té molts números de guanyar les eleccions, però sense majoria absoluta. Unidos Podemos, Ciudadanos i el PSOE tornen a tenir la clau de la governabilitat. Els mateixos partits decidiran si entren actors de menor pes com Esquerra o EH Bildu als pactes.
Aquesta és la previsió del que podria passar, segons el meu parer, diumenge vinent:
- És el favorit per guanyar els comicis.
- Una victòria sense majoria absoluta podria abocar a unes terceres eleccions.
- La figura de Rajoy no passa pel seu millor moment.
- El seu posicionament en contra del Brexit i del seu referèndum li pot fer perdre vots i prestigi.
- L'escàndol de Fernández Díaz amb l'encara cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ha tornat a esquitxar els populars i els ha posat en el punt de mira en un moment vital.
PSOE (Partido Socialista Obrero Español):
- Les enquestes auguren una forta caiguda que els portaria a ser la tercera llista més votada.
- Pedro Sánchez és un líder questionat, però amb carísma i amb un discurs pobre que s'assembla a les falses promeses de l'Estatut de Zapatero i el café para todos de Felipe González.
- El programa dels socialistes són atacs gratuïts a Rajoy perquè ansien el poder.
- El NO al dret a decidir de Catalunya pot arribar a fer mal als socialistes.
- La reforma de la Constitució per aplicar polítiques federals difícilment els servirà per solucionar els problemes que pateix l'Estat espanyol.
- Els sondejos asseguren que els de Pablo Iglesias poden donar la sorpresa i fer el sorpasso al PSOE convertint-se en la segona força política.
- El pacte (IU-Podem) enfortirà la coalició i farà guanyar més vots gràcies al suport de gent com Julio Anguita. Les confluències (En Comú Podem, En Marea i Compromís) tornaran a jugar un paper important dins del grup.
- Pablo Iglesias (Podemos) i Alberto Garzón (IU) han enfortit la seva imatge com a líders dels seus partits.
- El dret a decidir per la plurinacionalitat i un SMI (Salari Mínim Interprofessional) més digne són dos dels punts més trascendentals del seu programa.
- És un dels pocs partits polítics que ha escoltat a les persones i que va sorgir arran dels moviments que van fer els activistes que estaven en contra del sistema actual a Espanya durant el 2011.
- Unidos Podemos podria tenir la clau de la governabilitat i vol un pacte amb el PSOE que mirava cap a l'esquerra.
- Les enquestes diuen que el partit taronja és tornarà a quedar cap als 40 escons.
- La crida a la responsabilitat que ha fet Rajoy podria fer-li perdre vots pel territori espanyol.
- Rivera no és un líder discutit, però un mal resultat de les eleccions li podria fer perdre la solidesa que ha mostrat al capdavant del partit.
- Ciudadanos vol ser centralista i acontentar tant a treballadors com a empresaris, però el centralisme no existeix i les seves mesures socials i econòmiques el fan anar cap a una dreta neoliberal més neta i moderna que el PP.
- Les intencions són les de no pactar amb Rajoy i fer president a Pedro Sánchez (PSOE).
- Ciudadanos, a l’igual que Unidos Podemos, serà clau per formar govern a Espanya.
ERC (Esquerra Repúblicana de Catalunya):
- Els sondejos diuen que Esquerra podria obtenir entre vuit i nou escons.
- El carisma i la simpatía de Gabriel Rufián i de Joan Tardà pot ser la clau per repetir els grans resultats que ja van obtenir al desembre. Els dos diputats han estat brillants en tots els debats que han participat.
- El ‘nyap’ dels pressupostos entre el sector convergent de JxSí i la CUP amb el desmarcatge dels repúblicans li podria catapultar com a primera força catalana al Congrés.
- El programa electoral d’ERC és clar i rupturista. Ajudar a les PIMES o petites empreses, apujar l'SMI, enviar un missatge als espanyols que Catalunya s’independitzarà i, en el moment que els catalans siguin independents, els diputats d’Esquerra abandonaran el seu escó tant al Congrés com al Senat.
- Els republicans pactaran amb aquell o aquells partits que li assegurin que hi haurà un referèndum per decidir si Catalunya s’independitza o no en un termini màxim d’un any.
CDC (Convergència Democràtica de Catalunya):
- Les enquestes donen un resultat decebedor pels convergents que es quedaria entre els sis i els set escons.
- Francesc Homs tornarà a ser l’home que dirigirà el partit al Congrés. Homs li falta carisma i discurs. Tot i aixi, va sortir ben parat al debat de TV3. Tindrà a gent important de la societat catalana a la seva candidatura com Miquel Calçada.
- Convergència es ven com el partit que ha conduit el procés, però també ha estat el partit de les retallades i aquell que va donar suport a la reforma laboral del PP.
- El programa és la creació o la refundació un estat del benestar neoliberal a Espanya, però amb millors condicions pels empresaris, pels treballadors i per Catalunya.
- El Cas Pujol encara fa mal.
- A l’igual que Esquerra, pactaran amb els partits que donin suport a fer un referèndum per la independència en un termini màxim d’un any.