Cada dia que passa, tinc els meus dubtes sobre el procès d'independència de Catalunya. El panorama no pinta del tot bé i la gent ja s'està cansant del tema. Tinc la sensació que hi ha gent que no entén el procès "democràtic", se'l acaben fent seu i el critiquen amb totes les seves forçes. Necessitem fets. Les paraules, com sap tothom, se les emporta el vent. Està clar que, un 45% dels catalans, vol el canvi. Fa dues setmanes, vaig assistir a una conferència que va fer el Diari ARA sobre l'anàlisi de les eleccions a la ciutat de Vic. En aquest col·loqui, van fer acte de presència el periodista David Miró i l'Empar Moliner. En aquestes dues figures de la comunicació, és podia reflexar l'esgotament i les incerteses que tenen sobre el tema sobiranista. És evident que el PP perdrà les properes eleccions nacionals i que, si guanya Podemos o el PSOE, s'obrirà un nou escenari polític. Aquest procés sempre m'ha recordat a la travessía d'un desert. Per què? Doncs perquè no és pot veure el final. Avui he vist a un president Mas sense tenir un rumb clar i obrint-li les portes a Rajoy per negociar una solució al tema. Tinc molt clar que la representació política ha de canviar tant al Parlament com al Congrés dels Diputats perquè, els que manen, no ens representen. El 27-S s'ha d'iniciar el camí cap a un nou estat. Un estat on els Països Catalans hi tinguin cabuda.

Ahir a la nit, uns 700 voluntaris/es d'Arrels Fundació, van fer un estudi massiu a la ciutat de Barcelona per saber quanta gent no té un lloc on anar a dormir. Al final és van comptabilitzar unes 892 persones, una xifra molt preocupant per una de les ciutats amb més prestigi del món. La dreta ha fet molt de mal en aquest país. Una mentalitat que només li importen els números de l'Estat del Benestar (Educació, Sanitat i Economia) i no els drets i les llibertats de les persones. En un estat neoliberal, si t'arruïnes, et deixen tirat. Tot i així, tenim la sort de comptar amb associacions que ajuden a la gent més necessitada com, per exemple, Cáritas. Molts partits com CiU s'han intentat rentar la cara dels errors que van cometre en el passat i han impulsat iniciatives com els menjadors socials. Un altre exemple sería el servei de dutxes, però no n'hi ha prou amb aquestes mesures. Encara que accedeixin a serveis bàsics, no pots evitar que, en molts casos, acabin dormint al carrer. La solució passa per les ajudes i les prestacions econòmiques. No serveix de res tenir un ajuntament amb una economía sanejada i amb guanys en un poble on la gent no pot fer front als pagaments pels sous dels treballs precaris. Depèn de tots nosaltres (treballadors, empresaris, polítics...) que el món pugui erradicar la pobresa. S'ha d'evitar que la gent dormi al carrer i se li ha de facilitar els mecanismes necessaris perquè puguin sortir d'aquesta "maleïda" situació. Hem de potenciar les polítiques socials a favor de les persones.

S'han complert els pronòstics. El clientalisme ha tornat a guanyar. Entenc el clientalisme com la mala praxis política que Jordi Pujol va posar en pràctica durant els seus anys de mandat a la Generalitat fent favors a la gent més influent del país a canvi de vots. Al final, CiU i PSC és van tornar a imposar amb un avantatge molt ampli davant la CUP i C's. El fet d'obtenir molts vots a tots els nuclis i guanyar, tant al poble com a la platja, va ser el factor clau que va decantar la victòria als d'Olivella. Però no tot són bones noticies. Els convergents hauran de pactar si volen governar al municipi calafellenc. I ho poden fer amb C's, el PP, UAM o ERC. L'opció de la Candidatura d'Unitat Popular o el Partit Socialista, és inviable per incompatibilitat d'idees. El PSC s'ha treballat molt la candidatura fent molta publicitat i molts actes on han intentat escoltar les propostes de la gent, però encara tenen una mentalitat molt retrògrad per manar i representar l'esquerra. I en Ramon Farré ho sap. Per sorpresa de tots, Esquerra i Unió Alternativa Municipal, van obtenir dos escons quan molts els donaven per morts. El PP ha tocat sostre, ha passat de tres a dos escons i Ciudadanos n'ha tret profit de la situació. El partit revolucionari de dretes tindrà representació a Calafell amb dos regidors. La sorpresa més agradable i inesperada per tothom ha estat l'entrada de la CUP a l'Ajuntament. El partit d'extrema esquerra ha obtingut molts vots al municipi i s'ha convertit, de la nit al dia, en la quarta força del municipi amb dos representants. En canvi, Guanyem i Calafell en Comú han mantingut un frec a frec molt intens que ha acabat amb la victòria, per 21 vots d'avantatge, del partit del "Si se puede". El gran perdedor ha sigut Plataforma per Catalunya, de Pedro Arias, que només ha aconseguit 134 vots en tot el municipi.       

Quan hi ha eleccions, sempre és un dia emocionant per molts motius. Un d'ells és perquè, pobles com Calafell, recuperen una mica la seva vida i la gent és mobilitza i surt al carrer per fer un exercici molt important de la democràcia com és votar. Ahir va ser la meva primera experiència en el món de la política com a apoderat de la CUP. No formava part de la llista electoral i, per causes estudiantils (actualment visc i estudio a Vic), no vaig poder implicar-me tant com m'hagués agradat fer-ho amb el projecte polític, però me'l vaig sentir meu perquè la seva ideologia em representa. Haig de felicitar als interventors de CiU, PSC i l'apoderat de Calafell en Comú pel bon tracte que vaig rebre durant les hores que vaig estar a Cal Bolavà i per les felicitacions que em van donar quan és va acabar el recompte de la meva mesa. També faig una menció especial a l'apoderat de Ciudadanos i als dos interventors del PP per demostrar-me el seu fair play i felicitar-nos pels magnifics resultats que haviem obtingut. No puc dir el mateix de l'apoderat d'ERC ni del "Capo" de Calafell, en Josep Parera. Un és va dedicar a donar la nota al col·legi electoral, faltant el respecte a uns quants companys i a questionar-me la meva feina quan ell no va fer absolutament res i és va acabar deixant les actes per "vago". El Parera és un home tant simpàtic que, quan em veu l'etiqueta de la CUP, no dubta en saludar-me agarrant fort pel meu braç. Una bona prova que el conegut home de negocis de Segur de Calafell li cauen malament alguns partits. També voldria denunciar certes trampes que van fer partits com Guanyem i UAM manipulant les butlletes de cada partit i ficant les seves paperetes als sobres perquè la gent "accidentalment" votés al seu partit. Una pràctica realment vergonyosa. M'hagués agradat veure un partit com Calafell en Comú fent política, a l'oposició, per les persones del municipi. Tot i així, va ser una gran experiència que m'encantaria tornar a repetir (amb la CUP, esclar) per lo molt que s'aprèn parlant i escoltant a la gent que participa en la "suposada" festa de la democràcia.  

Avui és el gran dia. Molts calafellencs/ques aniran a les urnes per decidir quin partit ha de governar durant els propers quatre anys i la formació d'un consistori que ha de ser important per la transició d'un futur estat català. Unes eleccions municipals que, tot i que és voten a les persones que formen les llistes electorals, seran en clau nacionalista. Una bona prova per comprovar si els catalans, volen o no la independència. 

Qui parteix com a favorit per guanyar les eleccions és CiU. El partit, liderat per Joan Olivella, vol revalidar l'alcaldia i assolir la majoria absoluta per governar quatre anys més al municipi. Olivella, que va fer un mal debat, mai ha sigut un home de discursos. El seu "clientalisme" polític, pot fer que torni a guanyar les eleccions. Qui el seguirà de ben a prop és el PSC de Ramon Farré. Els socialistes calafellencs s'han rentat la cara, han canviat el seu discurs i han presentat un equip jove per donar la campanada i fer fora als convergents del poder. El PSC mai ha estat a favor del dret a decidir i tampoc ha donat suport a la causa independentista. Entre aquests dos partits i el Partit Popular, han arruïnat les arques de l'Ajuntament de Calafell. En un segon pla, hi trobem el PP. Els populars, amb Maite González al capdavant, volen portar a terme l'austeritat econòmica en drets socials per cobrar bons sous. Una fòrmula que CiU coneix. Tenen iniciatives molt interessants com retirar les estelades del municipi o imposar la llei Wert a les escoles. L'AMC de Josep Parera pot obtenir algun escó mitjançant el fortí o els "amics" que tenen a Segur. El veterà polític, sempre ha sigut un home de negocis i no de fer política pel municipi.

Dels partits que no van entrar a l'oposició, hi trobem ERC i PxC. També hi ha ICV, que s'ha unit a la candidatura de Calafell en Comú. Els repúblicans són els de sempre i tenen poques possibilitats d'entrar al consistori. En Joan Soler, un líder que fa demostracions "sobrades" de lideratge, li aniria bé fer classes de debat. Soler no va ser capaç de convencer als espectadors del Teatre Joan Colet en les seves "breus" intervencions. Plataforma per Catalunya, allà on va, sembra l'odi de la gent. El partit xenòfob d'ultradreta, liderat per Pedro Arias, va donar la culpa als marroquins per ser els 25 primers en la recollida d'aliments i creu que els drets socials haurien de ser pels de casa. Un discurs feixista que sobresurt de la ètica humana.

Després trobem els partits polítics que és presenten, per primera vegada, als comicis municipals de Calafell. Aquests partits són la CUP, Guanyem, Ciudadanos i Calafell en Comú. La Candidatura d'Unitat Popular, amb Ivan Montejo al capdavant, van ser els clars guanyadors del debat calafellenc que hi va haver el passat dilluns. El partit d'extrema esquerra, té els ingredients de la joventut, la il·lusió i la lliuta per "capgirar" el municipi i escoltar el poble. Tenen un programa electoral molt potent, poden donar la sorpresa i tenen moltes ganes d'entrar al consistori. Guanyem és el partit de la originalitat. Són tant originals que tenen el mateix logo que Calafell en Comú. Del seu programa electoral, destacaria la construcció d'un metro i una universitat al municipi calafellenc (prefereixo no fer comentaris). Constantino Ortega, que és el número ú del partit, li aconsellaria que treballés més el text de les propostes. Masses paraules per acabar somiant truites. Ciutadans, Ciudadanos segons la seva pàgina web oficial, és presenta per ser l'alternativa al PP. El partit conservador de dretes, liderat per José Manuel Tejedor, vol aplicar una política restrictiva per acabar-se omplint les butxaques. És la còpia barata dels populars i creuen que, aplicant la Constitució del 1978, poden treure Calafell i Espanya de la crisi. C's pot donar la sorpresa i obtenir representació al consistori. Calafell en Comú és una coalició d'esquerres formada per ICV, Pirates i altres formacions independents. La coalició està liderada per Javier Ramos. La transparència, fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions i el benestar de la gent, són els punts més importants del seu programa. Són ferms candidats a entrar a l'Ajuntament.

El Barça de Luis Enrique pot tornar a fer història. La victòria d'ahir davant els matalassers, manté la possibilitat de guanyar el triplet i Leo Messi va tornar a demostrar que és el millor. Va ser un partit molt complicat on Simeone va fer evident que és un dels millors entrenadors d'Europa. Va fer un gran plantejament tècnic, tancant molt bé els espais en defensa perquè el Barcelona no jugués còmode a l'atac i va ficar molta agressivitat per potenciar el contraatac. La pissarra no li va sortir del tot bé al tècnic argentí, que els seus jugadors no van ser capaços de fer-li un gol a la porteria de Bravo. L'argentí, amb una jugada personal, va donar la 23ª lliga als blaugranes. Sempre que el crac argentí ha estat bé, els culés han sortit guanyant. Piqué està lluny de les seves actituds antiesportives, Neymar juga millor, Luis Suárez torna a disfrutar i segueix fent aixecar del seient als aficionats. Rakitic ha demostrat ser un gran fitxatge. Tenir a un jugador com en Xavi al teu equip de futbol, és un privilegi i Iniesta segueix tenint la màgia a les seves botes. Amb un equip com aquest, és possible guanyar-ho tot.  

Molts van pensar que el FC Barcelona va perdre la lliga amb la derrota al Bernabéu davant un R.Madrid molt més sòlid i segur que ara. Els blancs és van relaxar massa a Qatar i han fet una segona volta per oblidar. Les ensopegades davant l'Atlético de Madrid, el València i el Barcelona han fet molt de mal als merengues. Diumenge van guanyar 1-4contra l'Espanyol, però és van emportar un ensurt quan els pericos van fer l'1-1 per un "regal" de Keylor Navas. Ancelotti té els dies comptats. L'any passat li va salvar guanyar la décima al minut 93 i, aquest any, ha perdut els tres títols. Però no és cert que el Madrid no guanyarà res aquest any. Si no canvien les coses, Cristiano Ronaldo s'emportarà la Bota d'Or pels seus 45 gols durant aquesta temporada. Messi n'ha fet 41. No seria gens extrany que l'astre portugués marxés traspassat al mercat d'estiu en un dels millors equips d'Europa. Des de la capital, fa olor a canvi de cicle.

Avui és disputarà la penúltima jornada de la Liga BBVA. Una jornada on és pot decidir qui serà el campió de lliga. El FC Barcelona depèn d'ell mateix per guanyar-la al Vicente Calderón davant l'Atlético del "Cholo" Simeone. Els culers viatjaran amb tota la plantilla amb l'objectiu de celebrar la lliga a Madrid i venjar-se dels matalassers. En canvi, el Reial Madrid té un partit més assequible a Cornellà-El Prat contra un Espanyol que necessita els tres punts per tenir possibilitats de jugar la Europa League. Aquests dos partits és jugaràn a les 19h de la tarda.

La lluita per no baixar a la Liga Adelante és molt interessant. Hi han quatre equips implicats on, només dos, viuran el mal tràngol de baixar de categoria. Aquests quatre equips són: l'Eibar, el Granada, el Deportivo de la Coruña i l'Almeria. El Getafe i el Llevant tampoc estan matemàticament salvats, però si aconsegueixen puntuar, aconseguiran la salvació. L'equip madrileny intentarà aconseguir la salvació matemàtica davant un Eibar que vol fer història i mantenir-se, un any més, a la competició de màxim nivell del futbol espanyol. El Deportivo jugarà un partit dramàtic davant un Llevant que ho té tot de cara per assolir la permanència. L'estadi d'Anoeta viurà un partit vibrant entre la Reial Societat i el Granada. Els andalusos no és poden relaxar i necessiten guanyar per tenir opcions de salvar-se. L'Almeria tindrà un partit molt complicat en un derbi andalús davant el Sevilla al Sánchez-Pizjuán. El Sevilla ha de guanyar i no depèn d'ell mateix per assolir la quarta plaça ocupada pel València, i l'Almeria necessita la victòria per allunyar-se del descens.

Les emocions estan a flor de pell. Falten dos jornades perquè s'acabi la lliga, però l'ambient és com si fos l'última. La majoria d'equips s'hi juguen la temporada sencera i els objectius que s'han marcat durant la temporada. Aquesta setmana hi han hagut masses polèmiques en l'entorn del futbol nacional on ni la AFE, ni la LFP i tampoc la RFEF s'han posat d'acord amb els punts de la negociació televisiva i ha sigut l'Audiència Nacional qui ha hagut de desconvocar la vaga dels futbolistes convocada per l'Associació de Futbolistes Espanyols. Per tant, hi haurà final de lliga i tindrem campió de la Copa del Rei que és disputarà el 30 de maig entre el Barça i l'Athletic Club de Bilbao.  

Feia molt de temps que la boxa no aixecava tanta espectació arreu del món. Aquesta matinada serà una ocasió especial perquè és posaran en joc els tres títols del campionat del món del pes wèlter AMB Super, CMB i OMB. Els tres títols, actualment, són de la propietat de Floyd "Money" Mayweather. "Pacman" Pacquiao l'ha reptat i Mayweather, després de sis anys negociant el combat, l'ha acceptat amb una sèrie de condicions. El nord-americà ha pactat amb el filipí cobrar uns 180 milions d'euros per sortir al ring i posar els títols en joc. Pacquiao s'embutxacarà uns 120. L'enfrontament està considerat com "el combat del segle" perquè són coneguts com els dos millors boxejadors del S.XXI. La velada és celebrarà al MGM Grand Garden Arena de Las Vegas (Nevada) i es preveu un ple absolut. Les entrades és van esgotar en un sol minut. La revenda, va cap al mig milió de dolars. Els qui prefereixin veure-ho per la televisió, s'hauràn de rascar la butxaca i pagar 12 euros per disfrutar del combat a les plataformes de pagament. Tot aquest rebombori acabarà movent uns 460 milions d'euros entre els drets d'emissió, la publicitat i el taquillatge.

No crec que sigui el combat del segle, sinó que és el negoci del segle. Moltes persones pujarien al ring si cobressin 180 milions per aguantar 12 rounds i la possibilitat de lluitar per tres títols. La boxa és un esport on, en poc temps, és mou molts diners i aquest combat n'és un exemple. La societat continua sent egoista i molts s'obliden que hem passat una de les pitjors crisis econòmiques de la història. Estaria bé que els dos lluitadors donessin gran part dels seus guanys a accions socials. Mayweather té més a perdre que Pacquiao. La seva falta d'humilitat i el seu espectacular registre de 47-0, l'hi poden jugar una mala passada. D'aquestes 47 victòries, 26 han sigut per KO i 21 per decisió tècnica dels jutges. Tothom sap que, d'aquestes 21 victòries per decisió dels jutges, podria haver perdut més d'un combat. Ell n'és conscient que, si perd, perdrà els seus tres títols i acabarà deixant de ser l'esportista més ben pagat del món. Manny Pacquiao ja sap el que és perdre a la boxa professional. El seu registre de 57-5, l'avala. Pot ser la seva oportunitat per aconseguir el tro. Encara que obtinguin molts beneficis, hi ha motius per lluitar i trencar-se la cara. Que guanyi el millor.

La Unió Europea va dictaminar una sentència molt polèmica que toca, per complet, la discriminació de sexes. Aquest veredicte diu que les persones que han mantingut relacions sexuals d'alt risc amb persones del mateix sexe, no poden donar sang. El Tribunal de Justícia dona permís a tots els països europeus a aplicar la norma i, en concret, a França per la llei del 1983. L'objectiu és evitar el contagi de la VIH per la vía de la sang. El govern de François Hollande ja s'ha pronunciat i ha dit que no aplicarà la llei pel evitar la exclusió social. Cal recordar que el mateix president francés va prometre, el 2012, la donació de sang als homosexuals masculins dins del seu programa electoral. La ministra de Sanitat francesa, Marisol Touraine, ha explicat que si els gais mantenen contacte sexual d'alt risc, no podran donar fins al cap de 12 mesos. Una mesura calcada a la que hi ha al Regne Unit. El tribunal francès tindrà la responsabilitat de saber si aquesta mesura pot ajudar a evitar el risc de contagi del Sida.

La polèmica està servida. És una mesura que recorda molt a temps passats on els estats eren dictatorials i la persona no gaudia de la llibertat. També és cert que hi han unes mesures molt estrictes que s'han de complir per donar sang, ja que si no les complim, existeix el risc de donar sang contaminada. Hollande té la oportunitat perfecta per complir amb una part del seu programa electoral. Si és vol anar pel bon camí, el gran estament europeu ha de tirar enrere amb aquesta mesura i permetre donar sang als homosexuals que hagin tingut relacions amb persones del mateix sexe. 

És la pregunta que moltes persones s'han fet al llarg d'aquestes últimes hores. Després del que va passar no fa dos dies a l'IES Joan Fuster, qualsevol pot pensar de tot. Són uns actes totalment condemnables, i és la demostració que encara s'ha d'avançar molt més del que s'ha fet en educació. No pot ser que un noi entri a un institut amb una ballesta, un còctel molotov i una arma blanca. S'han d'aplaudir a les persones que el van intentar aturar i el que va fer que tires les armes i és rendis. És l'exemple perfecte per totes les persones, perquè matant a les persones que més odies o que et cauen malament no s'arregla res. El més extrany és que el noi, amb 13 anys, no anirà a la presó de menors. Hi ha la possibilitat que acabi l'ESO a un centre d'internament. L'adolescent no tenia antecedents i mai havia patit cap brot psicòtic fins fa dos dies. 

La vida continua i, ara, toca superar el dolor. Per molta gent, serà difícil tornar a veure el noi, però encara ho serà més tornar a la normalitat. Aquest exemple ens ha de servir per no caure en el mateix error que els americans. A nivell personal, se'm va fer molt emotiu els cinc minuts de silenci que vaig fer ahir a la meva universitat perquè, indirectament, ens afecta. No podem permetre que els menors o la gent que no li faci falta el seu ús, tinguin una arma al seu cos, sigui quin sigui. Hem de fer un món molt més segur.  

Aquest dissabte s’ha fet la presentació de la CUP Calafell. La sala s’ha omplert per veure les noves cares que intentaran portar la CUP a l’Ajuntament. L’acte s’ha dut a terme a les Dependències Municipals de Calafell Platja, i ha servit per presentar la llista de les persones que opten a entrar al consistori, els eixos d’actuació de la formació i alguns punts clau del programa electoral. L’esdeveniment ha comptat amb la presencia d’Anna Gabriel. Gabriel, forma part de l’Oficina Tècnica de suport parlamentari de la CUP-AE i també va ser regidora de la CUP a Sallent (Bages) del 2003 fins el 2011.

La presentació ha començat amb l’intervenció d’Albert Pijuan que ha denunciat, a travès d’una metàfora, la deteriorització del poder i els mals vicis de la societat. 

Tot seguit, ha sigut el torn d’Anna Gabriel. Gabriel ha declarat que la cultura catalana és militant per tot el que s’ha aconseguit, i ha dit que un país no té un avenç si no és surt al carrer. L’exregidora de Sallent, ha parlat que hi ha d’haver un model democràtic que ens protegeixi a tots i que no expulsi a persones innocents. També ha reiterat el seu suport als companys de la CUP Calafell. Ha acabat manifestant que el partit ha de ser el portaveu de les denúncies ciutadanes.

Després ha vingut el torn de l’Elisenda Casals, que ha explicat que la CUP de Calafell va nèixer per la preocupació d’uns quants joves per com és gestionava el municipi. Casals, reconeix que hi ha una desvinculació clara de la gent cap a les decisions que prèn el consistori. També ha posat èmfasi en que, un dels objectius de la CUP Calafell, és vincular el poble a les decisions municipals i fomentar la seva participació.

El següent torn de paraula ha sigut per Ivan Montejo. El militant més veterà de la CUP Calafell ha reconegut que, per ells, fer una llista és incòmode perquè creuen que el poble ha de participar en tota presa de decisions. Montejo admet que és presenten a les eleccions perquè ells creuen que la institució ha de ser el vehícle del canvi. També ha convidat a la gent que estigui interessada en el projecte i en el partit, que assisteixin a les properes presentacions per conèixer el seu programa electoral. El calafellenc ha explicat que si surt alguna de les persones de la llista com a regidor, destinaran una part del sou que rebin a les aportacions i moviments socials. Ha assegurat que si qualsevol militant de la CUP Calafell, surt com a regidor, no és podrà presentar a les properes eleccions municipals en els primers llocs de la llista. Per últim, ha dit que no poden prometre res, però, amb un treball conjunt, és poden trencar els mals vicis de la política.

El torn de preguntes s’ha desenvolupat amb normalitat. La gent ha preguntat pel sistema, les balançes i polítiques feministes, la possibilitat de pactar amb altres partits per entrar al govern i la interpretació dels resultats com a plebicitaries. L’Anna Gabriel ha près el torn de paraula i ha explicat la dura realitat social de la política actual i, més tard, del feminisme. Davant la pregunta dels possibles pactes, Gabriel ha dit que hi han hagut pactes a la CUP per governar, sempre i quan, respectin la ideologia i les exigències del partit. El nou partit calafellenc no ha tancat la porta a la possibilitat d’una entesa d’esquerres.

L’acte ha acabat amb la presentació de la llista electoral per les municipals i amb una foto de grup dels militants i seguidors de les CUP.