HILLARY VS TRUMP: FALSEDAT I PREPOTÈNCIA
Han passat quatre anys més de la segona legislatura de Barack Obama. Una legislatura decepcionant d'un demòcrata que no ha sapigut treballar per a tothom i que ha vist com la seva oposició ha mantingut un domini aclaparador al Senat, fet que ha comportat la incapacitat de pendre decisions. El know-how de l'afroamericà i els seus socis de govern ha fet que, en l'actualitat, discursos poc seriosos i megalòmans com Donald Trump tinguin cabuda en la politica nordamericana (Hillary Clinton també té la seva part de culpa).
El conservadorisme té una cosa negativa: pot fer que l'extremisme sigui una alternativa més que viable. Un exemple bastant il·lustratiu seria el procés que està seguint una gran part de societat catalana per fer un referèndum i proclamar la independència per l'excès d'impotència que té el govern espanyol a pendre decisions que mirin més enllà d'un llibre que es coneix com la Constitució Espanyola.
Els dos candidats a la presidència de la Casa Blanca / Foto: GQ
Al final, si s'ha d'aplaudir a Trump serà perquè va ser prou llest per veure com funcionava el govern conservador d'Obama. El magnat novaiorquès ha aconseguit crear i popularitzar un discurs antiestablishment per guanyar-se a la gent més castigada per la pobresa. Ho va fer anant en contra de les élits i el poder que, des d'un primer moment, s'ha aliat amb la dona de Bill Clinton. Aquest fet el va popularitzar i el va portar cap a la lluita a la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Els seus escàndols d'abusos sexuals i comentaris sexistes o xenòfobs li han fet perdre pistonada i la fe a molts repúblicans que ja han deixat de creure amb ell.
Hillary Clinton és la favorita per guanyar els comicis pel fet de competir amb un narcisista. Si s'hagués presentat Ted Cruz, ja no ho seria tant. Un dels seus punts febles: la seva falta de transparència. Ha hagut de ser Trump qui fes mostrar les cartes amagades de Clinton per defensar la gestió d'Obama i que ella pot ser una bona presidenta. També s'ha vist involucrada en una sèrie de 22 e-mails privats que ella va enviar com a Secretaria d'Estat on contenia secrets que no va revelar a la societat nordamericana ni als mitjans de comunicació. Fa uns dies, l'FBI va assegurar que no hi havia indicis de delicte. Ella és la cara visible d'un col·lectiu (afroamericans, estrelles...) que no es vol ni imaginar com seria un govern amb Trump al capdavant. L'objectiu que s'ha marcat ella i el seu equip és la de demostrar als americans que un govern demòcrata conduirà cap al progrés social i econòmic del país. En poques paraules: fer un estat on tothom hi tingui cabuda.
Les enquestes auguren una victòria de Hillary Clinton amb un 49% dels vots, un tres per cent per sobre de Donald Trump, que s'adjudicaria un 46%. Fa 15 dies, els sondejos donaven una majoria molt clara per Clinton, però Trump s'ha moderat i ha anat cap a un discurs presidencialista i ha recuperat el marge que va perdre fa unes setmanes. A hores d'ara és molt difícil pronosticar al guanyador/a de les eleccions i ens haurem d'esperar fins a la matinada de dimarts a dimecres per resoldre l'entrellat.
Una de les últimes enquestes electorals que s'ha públicat a internet / Foto: Cubadebate
Conclusió: és preveuen unes eleccions molt renyides on els estats indecisos com Florida o Indiana determinaran el guanyador. Qui guanyi dels dos, guanyarà per pocs punts de diferència i no gaudirà d'una oposició plàcida. És possible que la societat nordamericana visqui uns quatre anys més d'inestabilitat i centralisme polític. Un centralisme que no farà cap bé als seus patriotes.