UNA SETMANA DESPRÉS
Ja ha passat una setmana del referèndum que va pujar la tensió als membres de la troika. I no és per menys, però tirem una mica enrere. El poble grec havia de decidir si acceptava o rebutjava el plantejament i les condicions imposades de la Comissió Europea per pagar el deute. La participació va ser d'un 60% i els grecs van votar i decidir, per un 62%, que no volien les condicions que van posar sobre la taula la CE a Grècia. En canvi, un 32% estaven a favor de les mesures europees.
El nou escenari grec
Dilluns 6 de juliol de 2015: moltes llars europees és van despertar amb la victòria de l'oxi (no en grec) a Grècia. La noticia va estar en primera plana de la majoria de diaris d'Europa i al principi del sumari dels informatius dels canals de televisió de tot el món. Hi van haver opinions per a tots els gustos. Cal recordar que els màxims estaments europeus donaven suport al no com la garantia que els grecs segueixin formant part de la Unió Europea. També el principal partit de l'oposició grega, Nova Democràcia. El seu líder, Andonis Samaràs, era partidari del sí i el que va acordar el segon rescat grec que el partit de Syriza va rebutjar. La clara derrota del sí va provocar la seva dimissió. Les borses de tot el món (ÍNDEX 35, DOW JONES, NASDAQ...) , a causa del gran èxit de Tsipras, van caure en picat. Unes pèrdues que no eren normals i que no és vivien des de feia cinc anys. Els bancs grecs segueixen tancats, això fa que el "corralito" encara duri. Cada grec pot treure, com a màxim, 60 euros al dia. Els pensionistes només poden treure uns 120 euros.
La dimissió de Varoufakis
Si hem de destacar una noticia de la setmana, la dimissió de Iannis Varoufakis és la que té més números de ser-ho. Tothom sabia que, si guanyava el sí, l'exministre de Finances grec faria pública la seva dimissió perquè no estava disposat a acceptar les condicions que li exigien la troika. El que ningú esperava és que, amb la victòria del no, també presentaria la dimissió. Varoufakis, a través d'un escrit, ha reconegut les males relacions que tenia amb alguns membres de l'Eurogrup i ha desitjat que vol un acord on hi hagi la reestructuració del deute, menys austeritat i més reformes reals que ajudin a les persones. L'home que ha succeït a Varoufakis és Efklidis Tsakalotos. Tsakalotos, que era catedràtic d'Economia a la Universitat d'Atenes i membre del Comité Central de Syriza, afrontarà el difícil repte de portar les relacions amb els països que conformen l'Eurogrup.
Les reaccions
El president de l'estat espanyol, Mariano Rajoy, va estar disposat a ajudar i a mostrar la seva solidaritat als grecs però a canvi de resposabilitat i compromís. Rajoy, que ja ha entrat en precampanya electoral amb el PP, ha defensat la seva gestió i ha assegurat que l'economia espanyola no se'n ressentirà gràcies a les seves mesures "impopulars" d'austeritat. Angela Merkel va convocar una reunió que és va celebrar el passat dimarts a París en un sopar de feina amb François Hollande per tractar i trobar una solució al tema dels grecs. Qui tenia una altra opinió era el Vicecanceller d'Alemanya, Sigmar Gabriel, ha assegurat que Grècia ha trencat els últims ponts que podrien haver portat una entesa entre Europa i el país grec. Gabriel creu que Tsipras i el seu equip de govern condueixen el poble grec al camí de l'amarga resignació i de la desesperació. La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, està molt atenta als moviments que és produeixen a l'estat grec i s'ha mostrat oberta a ajudar a Grècia, sempre que ho demanin. La mateixa posició que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
El fenòmen de Bitcoin
La crisi grega també pot donar noves oportunitats a emprenedors. Qui ho sap bé és la firma catalana Bitchain, que són els creadors de la moneda Bitcoin. L'empresa catalana, coneixedors de la gran oportunitat que tenien, van instal·lar el dia 11 de juliol, un caixer de Bitcoins al Centre d'Innovació The Cube, situat al centre d'Atenes. La moneda Bitcoin permet comprar i vendre Bitcoins per poder adquirir Euros en efectiu -amb un màxim de 1000 euros per transacció-. Des de que hi ha el "corralito" a Grècia, el número de transaccions de Bitcoin han augmentat en un 400%, segons la casa de canvi de l'empresa al país hel·liè.
El desenllaç del conflicte
El ministre grec, Alexis Tsipras, va presentar el 9 de juliol la seva llista de reformes per poder suportar el deute. Hi haurà un augment dels impostos com l'IVA. El tipus general, que s'aplicarà a la majoria de productes, serà del 23%. El reduït serà del 13%. Aquest tipus d'Impost sobre el Valor Afegit, s'inclourà a l'energia, els aliments bàsics i els hotels. També hi haurà un tipus supereduït del 6% per subministres mèdics i llibres. El govern grec aplicarà una reducció de les pensions retrasant l'edat de jubilació als 67 anys. Tsipras també vol pujar l'Impost de Societats del 26 al 29% i aplicar una taxa del 12% als beneficis empresarials que superin al mig milió d'euros. L'equip de govern vol fer retallades en el pressupost del Ministeri de Defensa i pujar l'impost del luxe. Tot això, amb l'objectiu d'aconseguir el superàvit amb l'1% del PIB aquest 2015. La troika ha respost la proposta exigint més retallades en pensions. La relació s'endureix per culpa del referèndum, però encara hi ha la possibilitat de reestructurar el deute grec.