EL QUE NO VEIEM DEL PROCÉS

La setmana es fa eterna. Moltes pel·lícules, molts programes especials que s'emeten durant les festes nadalenques però el tema principal i el que s'ha parlat més durant els àpats familiars d'aquest nadal és la investidura de Mas. Passen les hores i no hi ha pacte ni acord. I poso en dubte que s'acabi arribant a una entesa d'ara a dissabte. La situació és complicada i la majoria de la gent hi veu una solució: que la CUP pacti amb Junts pel Sí. Admeto que vaig pensar que aquest pacte era la millor solució per Catalunya perquè el panorama polític segueix sent desolador pels interessos catalans. El més bo de tot és que molts creuen que aquest pacte serà la solució de tots els problemes i que, després d'això, serem independents. Aplaudeixo a l'ANC i a tots els que han alimentat aquest discurs perquè hi ha gent que se'l han cregut. Qui pensi el contrari que ells, el mataran amb les crítiques i se'l considerarà antindependentista. Això, en termes comunicatius, es coneix com l'Espiral del Silenci. Qualsevol que sàpiga una mica de política sap que, per construir un país, cal tenir molta paciència i fer molts passos en matèria social i econòmica per assolir la fita marcada. També hem de pensar que les ideologies polítiques no són les mateixes i que, per aquest motiu, el procés es pot tornar a encallar. I encara estem a la casella de sortida. També recordo que tenim un deute gegant que supera els 40.000 milions d'euros.

Foto: La Vanguardia                    El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, durant l'entrevista que li van fer ahir al programa .CAT de TV3

Avui he mirat l'entrevista que el Xavi Coral i en Tian Riba li van fer ahir a l'encara president. Sense ofendre a ningú, no he passat del quart d'hora perquè el contingut m'ha semblat fluix. Si la comparem amb la que li van fer fa uns mesos a l'Antonio Baños, vaig veure una 'entrevista-massatge' que li va servir al senyor Mas per vendre el seu victimisme i fer el mateix discurs de sempre. Resumiré el seu discurs amb una sola frase: "o m'investiu o el procès se'n va a la merda''. Aquest discurs és una gran mentida perquè, per començar, hi ha la mateixa inestabilitat tant a Catalunya com a Espanya. Veig les seves paraules amenaçadores com una necessitat personal per mantenir la seva cadira sense pensar en el poble. A més, CiU o com li volgueu dir, ha estat més de vint anys al poder amb un president que, a través de la CCMA i molts altres organismes que ell dirigia, es va embutxacar calers, va manipular i va enganyar als catalans. Durant l'era Pujol, el president actual va arribar a ser el Conseller en Cap i feia discursos en contra del que defensa ara. Fa uns anys podriem haver estat independents, no? Jo crec que sí i no ens vam independitzar perquè els que tenien la paella pel mànec no els interessava aquesta opció. Tampoc crec que sigui un fracàs convocar eleccions anticipades perquè, de moment, el PP de Rajoy ha estat incapaç de trobar algú que l'investeixi. Per tant, no hi ha res clar, la independencia encara és possible i les opcions estan més obertes que mai.