EL DECLIVI D'UPyD

Havien de ser el partit del canvi. UPyD va apareixer del "no res" quan Rosa Díez va estripar el carnet de militant del PSOE per desavinences. Era un partit regeneracional que volia denunciar l'immobilisme i la corrupció dels socialistes i els populars. Són partidaris de la Constitució Espanyola i també se'ls coneix com el partit que estima, segons ells mateixos, la llibertat dels espanyols. Es van presentar a les eleccions generals del 2008 i, per sorpresa de tots, va obtenir representació al Congrés dels Diputats amb un sol escó. La cosa va anar a més, i a les eleccions al Parlament Europeu van tornar a obtenir un altre diputat. Els millors resultats que van obtenir en uns comícis van ser a les generals del 2011 amb cinc diputats. Les últimes eleccions al Parlament Europeu van obtenir quatre europarlamentaris, tres més que el 2009. La irrupció de Podemos i Ciudadanos, que s'han erigit com a "verdaders" partits transparents, ha fet molt de mal al partit. Les primeres conseqüències les han pagat a les eleccions del Parlament Andalús, sent incapaços d'obtenir representació. Aquest fet ha obert un escenari de crisi al partit conservador. La seva falta d'autocrítica ha provocat la dimissió de diputats tan il·lustres com Toni Cantó. El cop ha sigut tan dur que ja han aparegut crítics i rivals de Díez del seu propi partit. Qui s'ha situat en una bona posició per desbancar a la dirigent actual d'UPyD és Irene Lozano. La madrilenya vol aglutinar als crítics i els polítics que han deixat el seu lloc, com Álvaro Anchuelo, per falta d'entesa amb el sistema de funcionament del partit unionista.

Es la crònica d'una mort anunciada. Molta gent sabia que UPyD, juntament amb IU, serien els partits polítics castigats per la irrupció de Podemos i de Ciudadanos en la primera línea política. La formació li ha faltat lideratge per poder encapçalar un projecte guanyador. Es van guanyar el respecte i els vots de la gent que volia un canvi en la manera de fer política a Espanya. De moment, el partit seguirà igual fins el 24 de maig. Si Rosa Díez no fa un canvi d'estratègia política, el seu relleu serà inevitable. Un guanyador sempre es caracteritza per la seva fam de victòria, el seu caràcter guanyador i la seva autocrítica. El partit unionista ha demostrat no ser-ho. Renovar-se o morir.