TSIPRAS, VAROUFAKIS I EL "CORRALITO"

Cinc mesos de negociacions que no han servit de res. El passat diumenge, l'actual president de l'estat grec, Alexis Tsipras, va encendre les alarmes i va decidir que no abonaria el pagament dels 1.600 milions d'euros que havia d'efectuar durant el dia d'ahir al Fons Monetari Internacional. A hores d'ara, Grècia ja ha entrat a la llista dels països morosos de la FMI. Aquesta situació ha provocat el fenòmen econòmic conegut com el "corralito". El "corralito" és el tancament dels bancs grecs. Els clients dels bancs grecs només poden treure, cada dia, 60 euros en efectiu dels bancs. Això ha fet que els pensionistes grecs no hagin pogut cobrar la totalitat de la seva nòmina. Cal recordar que el dia 27 de juny, el president grec va convocar un referèndum on, el pròxim 5 de juliol, els ciutadans grecs decidiran si accepten o rebutjen el plantejament i les condicions imposades de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Les conseqüències d'aquest fet no és produiran fins la setmana vinent. Els líders de la troica, han mostrat la seva disconformitat davant d'aquests fets i han animat als grecs perquè votin el "sí" amb l'objectiu que Grècia pagui el seu deute i segueixi formant part de la UE. No és descarta que, si guanya el "sí", hi hagi la dimissió del govern de Tsipras.

En primer lloc, s'ha d'aplaudir la decisió d'Alexis Tsipras de celebrar un referèndum i deixar la clau de les negociacions i la permanença a la Unió Europea als ciutadans grecs. Tots hauriem de prendre nota del gran exemple que ha donat el president grec. Hi ha poca esperança que, si surt el "no", és pugui negociar o trencar el deute amb la troica. De fet, també pot perillar la presència de Grècia als màxims estaments europeus. També s'ha d'aplaudir que hi hagi un país que li estigui plantant cara a les polítiques neoliberals de la Merkel i companyia. El partit de Syriza ha de complir el programa electoral que li va fer guanyar les eleccions al país grec, no per agenollar-se davant dels màxims dirigents europeus. No és cert que, si un país no forma part de la UE, el món s'acaba. Tenim els exemples d'Andorra i Suïssa. Encara que mani la dreta al País dels Pirineus i, juntament amb Suïssa, siguin paradisos fiscals, aquests dos països han tirat endavant sense formar part del màxim estament europeu i tampoc els hi ha anat tant malament.