INMOBILISME POLÍTIC

Cada dia que passa, tinc els meus dubtes sobre el procès d'independència de Catalunya. El panorama no pinta del tot bé i la gent ja s'està cansant del tema. Tinc la sensació que hi ha gent que no entén el procès "democràtic", se'l acaben fent seu i el critiquen amb totes les seves forçes. Necessitem fets. Les paraules, com sap tothom, se les emporta el vent. Està clar que, un 45% dels catalans, vol el canvi. Fa dues setmanes, vaig assistir a una conferència que va fer el Diari ARA sobre l'anàlisi de les eleccions a la ciutat de Vic. En aquest col·loqui, van fer acte de presència el periodista David Miró i l'Empar Moliner. En aquestes dues figures de la comunicació, és podia reflexar l'esgotament i les incerteses que tenen sobre el tema sobiranista. És evident que el PP perdrà les properes eleccions nacionals i que, si guanya Podemos o el PSOE, s'obrirà un nou escenari polític. Aquest procés sempre m'ha recordat a la travessía d'un desert. Per què? Doncs perquè no és pot veure el final. Avui he vist a un president Mas sense tenir un rumb clar i obrint-li les portes a Rajoy per negociar una solució al tema. Tinc molt clar que la representació política ha de canviar tant al Parlament com al Congrés dels Diputats perquè, els que manen, no ens representen. El 27-S s'ha d'iniciar el camí cap a un nou estat. Un estat on els Països Catalans hi tinguin cabuda.