La justicia no és igual per a tots. Hi ha gent que nega aquesta evidència o persones que ho suscriuen, però, en aquest país, el capital i les influències prevalen per sobre de qualsevol cosa. Casos com el de Barcenas, Urdangarin-Infanta Cristina, Rato o Millet en són un exemple i fan que, cada cop, hi creiem menys en els tribunals. Sí hi ha una cosa que t'ensenyen a Sociologia és que la societat està condicionada. Tot el que passa en aquest món no és una simple casualitat, sinó que, cada decisió que prenem a la nostra vida, és perquè algú ens ha convençut que aquell és el millor camí, la millor solució o el millor projecte per seguir i tirar endavant. 

Avui vull parlar d'un cas que va passar fa més tres anys i que és mereix que tots hi fem una reflexió i extraiem les nostres conclusions. Tot va passar a la vaga general del 29 de març del 2012 a la ciutat de Barcelona. Tres joves vendrellencs van anar a la manifestació per expressar el seu desacord sobre la política neoliberal de CiU al govern de la Generalitat. En aquell moment, el partit de centredreta manava amb majoria absoluta en plena època de retallades. En Jaume Mañe, el David Balcells i en Pere Codina es van poder expressar amb total llibertat durant la mobilització, però el problema va arribar cap al final de la manifestació. Quan es disposaven a marxar, els nois van preguntar a un agent de la Guàrdia Urbana sí funcionava el servei del metro. L'agent els va contestar de forma correcte. Al cap d'un moment, diversos policies d'incògnit se'ls hi van acostar i els van detenir sense donar-los cap explicació sobre el motiu de la detenció. Van passar 70 hores tancats en una comissaria i no van poder mantenir el contacte amb les seves families ni amb els advocats durant les primeres 39 hores. Els tres joves van ser jutjats i els van imputar per desordre públic i danys al mobiliari urbà. Afortunadament, la Guardia Urbana els van deixar en llibertat amb càrrecs.

Foto: Diari de Tarragona

Els tres joves, amb la col·laboració de l'exdiputat de la CUP al Parlament, Quim Arrufat, defensant la seva innocència en una roda de premsa.

La Guàrdia Urbana defensa que van veure els tres joves fent actes vandàlics i que, durant el registrament de tot el material que portaven els joves, van trobar un esprai i un encenedor que, segons ells, els van fer servir per realitzar les activitats que al final se'ls va imputar. Els tres joves vendrellencs neguen la versió de la Urbana i van explicar que els dos objectes que va trobar la policia, no els van fer servir pels càrrecs que se'ls imputen, sinó perquè tenien un encenedor per fumar els cigarrets de tabac que guardaven a la bossa i un esprai que era per una activitat esportiva escolar que tenien l'endemà al matí.

Després d'esperar tres anys perquè la justicia espanyola va al seu ritme, ja hi ha data pel dia del judici. El 25 i 26 de novembre se'ls tornarà a jutjar. Pot passar de tot perquè tenen la policia en contra. L'acusació els hi demana sis anys i mig de presó i 8.700 euros de multa pels tres. Arran de tot el que va passar, és va crear la plataforma '3 del Vendrell Absolució' per donar tot el seu suport cap a la figura dels tres vendrellencs. Cal recordar que compten amb el suport d'ajuntaments com el del Vendrell, Calafell, Llorenç del Penedès i el de Sabadell. 

Moviments de suport per als tres joves

La plataforma s'ha mobilitzat i ha organitzat diversos actes fins el dia del judici per mobilitzar la ciutadania i fer costat als tres joves. El dia 14, a les 20 hores, està convocat una xerrada al Centre Cívic de El Vendrell (Tarragona) i el dia 21, a les dotze del migdia, està prevista una concentració a la Plaça Nova de la mateixa ciutat. També hi haurà una altra concentració de suport durant els dos dies que durarà el judici. 

És una de les veus més autoritzades del procés català. Un home que va donar molts problemes a aquell PP d'Aznar, Acebes i companyia. Sí el País Basc té un pacte físcal, es gràcies a Juan José Ibarretxe. L'exlehendakari té una amplia trajectòria en el món de la política. Va ser president del Partit Nacionalista Basc i lehendakari del 1999 fins al 2009. Iñigo Urkullu el va substituir com a lehendakari i com a cap visible del PNV. Com a president del País Basc, va viure la dissolució d'ETA i també va ser l'home que va voler i va lluitar pel reconeixement de les seleccions esportives basques. Actualment es dedica al món del coneixement i segueix sent militant del partit que en el seu dia va governar. 

Imatge: UVic-UCC

L'Agència de Fotonoticies d'Iconna ha volgut reunir a aquest personatge polític per fer un profund anàlisi sobre el procés d'independència de Catalunya dins d'una conferència que és va anomenar: "Cuando el pueblo impulsa la política". La xerrada va ser presentada pel degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Xavier Ferras, i per la Doctora en Periodisme, Cristina Perales. Les dues institucions van elogiar a Ibarretxe en reiterades ocasions. És va respirar molt d'amor a l'Aula Magna entre neoliberals. 

En Juan José va començar l'exposició dient que un poble ha de confiar en les seves possibilitats per assolir els seus objectius. Ell creu que les lleis han de canviar cap a millor i pensa que els mitjans de comunicació porten el tema a un extrem que s'ha d'acabar decidint entre blanc i negre. Va denunciar que hi haguessin diaris que no sapiguessin interpretar els resultats del 28S fent conparacions amb diaris com The Guardian o el New York Times. L'exlehendakari va admetre que les persones tenim un dèficit de mirada sobre els problemes que passen a l'exterior i que no mirem més enllà de tot allò que ens envolta. Ibarretxe té molt clar que els únics que poden parar aquest procés són els mateixos catalans, no pas l'Espanya esquerdada de Mariano Rajoy. Un dels homes més importants del nacionalisme basc va ensenyar que, el que realment importa, és que siguis un país útil per a tot el món. 

És molt bonic vendre el discurs de la fum i de l'adoctrinament, però els problemes són al carrer. Cal recordar que l'atur a Espanya està per sobre del 15% i que les families encara segueixen patint per arribar a final de mes. No ens podem oblidar que la gran majoria d'independentistes d'aquest país ho són per l'expoli fiscal i perquè en una Catalunya independent podran guanyar més diners a costa del contribuent. Ibarretxe és va deixar a la classe baixa i els problemes socials. Casualitat? Jo crec que no. Ni va denunciar els problemes de la sanitat pública. Segur que li sembla genial que la gent pagui un dineral per anar als hospitals o portar els fills a una escola de pagament per seguir debilitant l'ensenyament i la sanitat pública. Hauriem d'ensenyar més valors i s'hauria de deixar de vendre un producte. Un producte que, gràcies al desastre del PP, del PSOE i d'Adolfo Suárez durant més de 30 anys, sembla atractiu a vista de tothom. Prefereixo no dir res de Joan Carles II ni de Felip VI. Senyores i senyors, els diners no ho són tot en aquesta vida. El neoliberalisme i el capitalisme han fet mal a la societat.

Ahir es va celebrar un dels plens més esperats de l’any. Un ple que ha servit per aprovar el projecte de remodelació del Mercat Municipal de Vic presentat per l’actual equip de govern. Un altre dels temes més interessants que es van tractar va ser una moció, presentada per la coalició de Capgirem Vic, sobre les contratacions que va dur a terme la Universitat de Vic entre el 2010 i el 2015.

Imatge: Ajuntament de Vic

El tema més important que és va tractar ahir i que la gran majoria d’aquests partits ho portaven al seu programa electoral va ser el que ha de ser el nou Mercat Municipal de Vic. El tinent d’alcalde vigatà, Toni Serrat, va presentar el nou projecte on va destacar que traslladaran les parades a la planta baixa de l’actual edifici i que l’adequaran als nous temps i d’acord amb el consens dels paradistes. Esquerra Repúblicana va aplaudir el nou projecte i va criticar que la primera planta estigui en desús. Capgirem Vic també ho va criticar i va considerar el projecte com a poc adequat. Aquesta proposta va comptar amb l’aprovació de Plataforma Vigatana, Vic per a tots, PSC, Esquerra i CiU. Capgirem Vic és va abstenir.

Un dels temes que va aixecar més polseguera va ser una moció presentada per Capgirem Vic que va demanar un informe tècnic de la Fundació Universitaria Balmes amb les contratacions que s’havien dut a terme durant aquests últims cinc anys. La coalició formada per la CUP-Procés Constituent va denunciar que la Universitat de Vic s’està convertint en una universitat-empresa. També van aprofitar per denunciar relacions comercials de la universitat amb empreses vinculades del Director General de la FUB, Joan Torró. Esquerra Republicana ha demanat a Capgirem que retirin el punt de la moció on demanen que s’apartin de les funcions el director general a canvi de donar el seu suport a la moció. Plataforma Vigatana lamenta no tenir coneixement del tema perquè no està representat a la Fundació Universitaria Balmes. El seu president, Josep Anglada, va estar d’acord amb la moció, però troba innecessari apartar a Torró de les seves funcions. Vic per a Tots creu que no és imprescindible parlar d’aquest tema al ple i considera que s’hauria de debatre en el patronat de la fundació. El seu representant, Arnau Martí, ha anunciat que s’abstindrien d’aquest tema. El primer tinent d'alcalde, Josep Arimany, va defensar l’augment de matrícules i el seu elevat grau de transparència en els resultats acadèmics. Arimany el va defensar amb informes externs i demana la presumpció d’innocència de Joan Torró. El resultat final va ser que la moció no va tirar endavant amb els vots en contra del govern i l’abstenció de Vic per a Tots.

Els partits es guanyen pel joc i pel grau de motivació dels jugadors i de l'equip tècnic. Les victòries també arriben quan hi ha esforç, sacrifici i la sort que necessita qualsevol equip perquè els xuts o les rematades entrin a porteria. No importa si tens jugadors tècnics perquè si hi ha un gran treball a l'ombra, les jugades acaben sortint i s'obtenen bons resultats. En un esport com aquest, preval més el corporativisme que l'individualisme. El motiu? Perquè és un esport d'equip i tothom té el mateix objectiu. La finalitat és guanyar, però no ho pots fer si l'equip no està unit i si no tens un gran suport cap a la figura del teu equip.

Imatge: photojordi.blogspot.com

Una de les coses més importants que ha de tenir qualsevol equip esportiu és tenir una afició que doni un suport incondicional a l'equip durant les bones i les males èpoques d'aquell col·lectiu. Hi ha un factor que molta gent no ho té en compte i que és un dels més importants del món de l'esport. Aquest factor és coneix com el factor pista. Un exemple d'aquest factor és el Club Patí Calafell. El Calafell ha fet molts mèrits per jugar a la màxima categoria de l'hoquei estatal perquè juguen bé a l'atac i defensen prou bé, però crec que aquestes fites no s'haguessin obtingut si no haguessin tingut a una gran afició com és la Penya Els Estrellats. Quan tens el suport popular i la gent està del teu cantó, ens sentim més segurs del que fem i també d'assolir allò que ens proposem perquè la gent creu en nosaltres. També es pot aplicar el mateix cas amb el Voltregà. Sant Hipòlit de Voltregà és un poble que viu de l'hoquei. El primer equip pot jugar el partit en un dilluns o en un diumenge que l'Oliveras de la Riva s'omplirà. Ells tenen, al seu darrere, a un poble fídel i a una penya com la del Sac i Ganxo. Una penya que fan molt de sarau i vibren amb el seu equip.

Tots els que heu tocat una mica de política sabeu que una de les accions que porta a terme el neoliberalisme és la privatització de serveis per generar menys despesa a les arques econòmiques del govern. De polítics que estiguin a favor d'aquest moviment n'hem tingut molts com Mariano Rajoy, Jordi Pujol, Margaret Thatcher o el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas. Quan mana la dreta neoliberal, la qualitat està al servei dels més rics i no dels pobres. Es el que ha passat aquí a Espanya amb el PP i CiU, però avui no us vull parlar d'aquest tema (ja tindré temps de fer-ho un altre dia).

El que m'agradaria parlar és del futur de la televisió. La televisió és la llar de foc del S.XXI. Ens hi passem hores davant de la pantalla amb l'objectiu d'entretenir-nos o oblidar aquell mal dia que hem tingut a la feina. També ho podem fer per intentar informar-nos de l'actualitat o per aprendre conceptes que no sabem. És un dels temes que han generat més discussions i controversia a la societat. 

Fa uns anys, quan el PSOE estava governant a Espanya de la mà de Zapatero, es va engegar un projecte innovador que volia transformar la televisió. Era el projecte de la TDT (Televisió Digital Terrestre). En aquella época, si no tenies el Digital + o el Televés, no podies veure més de deu canals. Aquell projecte va revolucionar el món de la televisió perquè van obrir mercat dins de les cadenes o grups empresarials que s'hi volien apuntar i perquè aquest servei no era de pagament fixe i no és podia comparar amb la qualitat d'imatge i so de les televisions d'abans. Zapatero va adjudicar llicencies i tothom s'hi va apuntar al carro. De fet, és va passar de vuit a trenta i pocs canals de televisió i de ràdio en obert. Tot va seguir a la normalitat, va esclatar la crisi i va irrompre la figura de Rajoy al poder. L'actual president d'Espanya va veure en aquest projecte un gast innecessari per les arques de l'estat i va començar a retirar llicencies per donar pas al TDT de pagament (Gol Televisión i AXN). Aquest moviment només va provocar una petita indignació per part d'Atresmedia i de Mediaset, que van ser els grups més afectats. En aquest últim any, les plataformes de pagament han agafat molt de poder en el sector audiovisual. S'han fet amb les lligues principals de futbol del país (Liga BBVA i Liga Adelante), tenen els drets per emetre les motos en directe i la temporada vinent, emetran la Formula 1 en exclusiva. Si vols veure una pel·lícula que és recent, has de tenir una d'aquestes plataformes (Movistar +, Vodafone TV, Orange TV...) per disfrutar-ho. A l'igual que si vols veure les sèries del moment o els reportatges més bons i amb més prestigi d'història. Està clar que en el món de la televisió hi han interessos empresarials i el poder els fa fer qualsevol cosa per guanyar i ser els millors.

La privatització fa que la gent no pugui gaudir d'aquests continguts. En un país on el nivell de vida és va encarint en el pas del temps, no pots imposar un servei com aquest quan encara hi ha un índex molt gran d'atur, un  salari mínim interprofessional  baix (648,60€), treballs i sous precaris i impostos tant elevats com l'IVA que ens afecta en cada adquisió que fem. No és pot apostar per aquest estil quan encara hi han universitaris que no és poden pagar la matrícula i han de demanar beques per fer-ho. Un país molt insolidari i que dona l'esquena als qui més ho necessiten. Un país on la justícia va a pas de tortuga i no és igual per a tots. En un país com aquest, l'últim que es pot fer és ignorar els problemes que pateixen els altres i fer com si no passes res. No podem fer que la gent pagui per veure els seus programes preferits. La televisió és un tub d'escapament i de distracció per molts de nosaltres.

Avui ja és 27 de setembre. És el dia per decidir el futur de Catalunya. Cinc milions i mig de catalans estan cridats a les urnes per donar el seu vot. Unes eleccions que ja fa setmanes que se'n parlen. Hi ha hagut un ambient molt enrerit aquests últims dies entre catalans i espanyols pel caràcter plebiscitari que tenen aquestes eleccions. Unes eleccions que poden significar el principi del camí que ha de portar la independència de Catalunya o la inclusió del que es coneix com a status quo. En aquests comicis s'hi presentaran la Candidatura d'Unitat Popular, Catalunya Sí que es Pot, Ciutadans, Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Animalista contra el Maltractament Animal, Unió Democràtica de Catalunya i Recortes Cero - Els Verds. També és presenta la candidatura de Guanyem a Girona, Lleida i Tarragona i el partit de Pirates de Catalunya presentarà candidatura a la demarcació gironina.

Les enquestes també han dit la seva i donen un Parlament molt fragmentat de representació política. Encara que no sigui una mesura exacte del que podria passar durant el dia d'avui, ens podria aproximar al resultat que podria sortir aquesta nit. Una representació que és repartiria d'aquesta manera:

Junts pel Sí (JxSí): la coalició independentista que aglutina partits polítics com Convergència i Esquerra Repúblicana de Catalunya és el partit que representa el ressentiment de molts catalans que volien, fa uns anys, el pacte físcal que el Partit Popular els va acabar denegant. Un ressentiment que en aquests últims anys s'ha accentuat encara més amb el tracte que han rebut de l'estat espanyol. Aquesta agrupació té al seu darrere entitats culturals com Òmnium Cultural, Súmate i molts militants de l'Assemblea Nacional Catalana. L'objectiu d'aquesta coalició és la independència de Catalunya per poder aconseguir un major finançament per a Catalunya sense dependre de ningú. Totes les enquestes donen per assegurada la victòria de Junts pel Sí, però la gran majoria no li donen la majoria absoluta. Si assoleixen la majoria absoluta, Artur Mas seria investit com a primer president de la futura república catalana.

Candidatura d'Unitat Popular (CUP): el partit d'extrema esquerra està decidit a trencar amb el sistema actual. Renega del capitalisme salvatge i fa una forta ofensiva contra les polítiques de la troika a la UE. La CUP és el partit que vol conduir el canvi social a Catalunya. Per aconseguir aquest canvi social, aposten per la independència i per aplicar la DUI el 28S. Tot i ser un partit independentista, no dona suport a Junts pel Sí perquè els consideren responsables de la nefasta gestió social que hi hagut a Catalunya. Un exemple serien les retalles en sanitat. Tampoc volen que s'investeixi a Artur Mas com a nou president de la Generalitat de Catalunya. Valors com la solidaritat, la igualtat i la sostenibilitat ecològica són els adjectius que caracteritzen el partit. La gran majoria d'enquestes diuen que la Candidatura d'Unitat Popular té la clau per engegar i conduir el procés cap al nou país.

Catalunya Sí que es Pot (CatSíqueesPot): la coalició unionista està formada per Podem, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. La candidatura, encapçalada per Lluis Rabell, compta amb el suport de gent tan mediàtica com Pablo Iglesias, Joan Herrera o Ada Colau. El partit d'esquerres aposta per una política de gestió social i ecònomica on és prioritzi la transparència i no prioritzi als bancs, als mercats i a la troika. Ells creuen que el seu programa electoral és pot portar a terme sense la independència de Catalunya. Igual que la CUP, ells estan en contra de les polítiques neoliberals que ha fet CiU i el PP aquests últims anys i, per tant, no donen suport a Junts pel Sí i no volen que Artur Mas sigui el proper president de la Generalitat. Tampoc donen suport al Partit Popular. Rabell ha assegurat que vol a Rajoy fora de la Moncloa.

Ciutadans (C's): el partit de dretes que presideix Albert Rivera, vol donar la sorpresa i ser la primera força unionista del Parlament de Catalunya. Per ells, aquestes eleccions són una prova de foc per saber si seran capaços de plantar cara al PP, al PSOE i a Podemos a les eleccions espanyoles que és celebraran el proper mes de desembre. Rivera ha apostat per Inés Arrimadas amb l'objectiu de donar la sorpresa i guanyar les eleccions. Ciudadanos vol la unió entre Catalunya i Espanya per poder sortir de la crisi i fer un país més competitiu. El partit neoliberal prioritza que, en temes educatius, s'ha d'aplicar una ensenyança trilingue on és pugui estudiar el català, el castellà i l'anglès. Entre les seves mesures contra l'inmobilisme del PP destaca que tornaran a obrir els quiròfans dels hospitals per baixar les llistes d'espera dels hospitals públics i lluitaran contra la corrupció. Les enquestes diuen que Ciutadans podria ser la tercera força del Parlament.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): els socialistes volen obtenir millors resultats dels que van aconseguir el 2012. Un partit polític que s'ha fet més famós pels balls de l'Iceta que pel seu programa electoral. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha donat la seva confiança a Miquel Iceta per parar la gran caiguda que van tenir els socialistes després del govern del tripartit. Iceta creu que han de millorar les relacions entre Catalunya i Espanya. Fa una clara aposta pel federalisme per portar-ho a terme. Volen evitar la independència de Catalunya i són contraris al referèndum per decidir el futur del poble català. Les enquestes el situen molt per baix dels escons que ells esperen obtenir.

Partit Popular de Catalunya (PPC): els populars intentaran obtenir representació a Catalunya de la mà de Xavier Garcia Albiol. El problemàtic exalcalde de Badalona, conegut per la seva xenofòbia, intentarà defensar la gestió de Rajoy al capdavant d'Espanya i intentarà que el independentisme no surti guanyant. La seva última bala ha sigut un espot electoral on apareix Rajoy, ell mateix, Cristina Cifuentes o Alberto Nuñez Feijoo demanant el suport dels catalans en català. El seu programa polític vol la unió d'Espanya i seguir amb les seves polítiques restrictives econòmiques i socials. Tot i les bones intencions, les enquestes marquen que la caiguda del PPC serà evident.

Unió Democràtica de Catalunya (unió.cat): el partit democristià, que està presidit per Josep Antoni Duran i Lleida, ha apostat pel seny i per Ramón Espadaler. Espadaler ha d'evitar la desaparició d'Unió Democràtica de Catalunya dins del Parlament de Catalunya. Fa uns mesos, és van separar de Convergència perquè no pensaven igual sobre el futur de Catalunya. Ells volen lluitar perquè Catalunya gaudeixi d'un millor pressupost, més feina pels ciutadans i d'un millor tracte de Catalunya a Espanya. Totes aquestes promeses les volen complir sense marxar d'Espanya. Unió és el partit que surt més malparat de les enquestes, ja que molts diaris asseguren que podria no obtenir representació.

El 27S es va acostant i els partits polítics començen a posicionar-se respecte al procés català. El govern espanyol que encapçala Mariano Rajoy segueix mantenint la seva postura i ha avisat que els catalans no seran independents perquè la constitució no ho contempla. Rajoy ha assegurat, igual que Felip VI, que Catalunya és Espanya. A Catalunya, els partits catalans ja s'han posicionat. Fruit d'això, han sortit quatre fronts on és contemplen les possibilitats que té la ciutadania per decidir el futur d'una nació. Les opcions són aquestes:

Junts pel Sí (ERC+CDC+DC+MES+ANC+Omnium Cultural): és el partit que centra el seu objectiu en agrupar als partits i entitats sobiranistes per aconseguir la majoria parlamentaria i començar l'etapa de transició que ha de conduir a Catalunya cap a la independència en 18 mesos. La coalició compta amb el suport de Solidaritat Catalana per la Independència després que els seus militants hagin decidit, mitjançant un referèndum, on el 80% del vots varen donar el seu recolzament a la llista. El partit tindrà a persones com Lluís Llach, Pep Guardiola, Eduardo Reyes, Muriel Casals, Carme Forcadell, Germà Bel i moltes més persones. Raül Romeva serà el nº1 per Barcelona i la cara més visible del projecte sobiranista.

CUP-Crida Constituent: és l'únic partit, partidari de la independència, que no ha donat suport a la llista conjunta de Junts pel Sí. El motiu: que la Candidatura d'Unitat Popular és vol erigir com el partit que aposta seriament per una independència d'esquerres. El seu repte és la creació d'un estat on s'erradiqui la pobresa. Un estat solidari i on no hi hagi cap tipus de desigualtat. La CUP està inmers en un procès de primàries per escollir la llista que representarà el partit polític el 27 de setembre. En aquestes primàries, s'hi han presentat 44 persones de les quatre demarcacions de Catalunya. Unes primàries que serviran per saber quines persones representaran el partit en les quatre circumscripcions. 

Catalunya Sí que es Pot (ICV+Podem): la coalició "ecosocialista" és presenta com l'alternativa d'esquerres a la presidència de la Generalitat. Defensen el dret a decidir i una gestió més ètica de l'estat, però rebutgen el neoliberalisme de Convergència i mentides com la independència de Catalunya significarà l'ingrés a la UE. En una coalició on, sota la direcció de Pablo Iglesias i del líder d'ICV, Joan Herrera, tindrà com a cap visible a Lluís Rabell. L'última polèmica del partit ha estat la marxa de Procés Constituent. El partit d'Arcadi Oliveres i de Teresa Forcades ha decidit, en una assemblea extraordinària del partit, no unir-se a la candidatura amb 220 vots que han estat vitals per prendre aquesta decisió. 

Front unionista (PSC,PP,UDC i C's): cada força política té la seva identitat i els seus principis, però tots tenen una cosa en comú: la unió de l'estat espanyol. Els quatre grups polítics que conformen aquest front tenen molt clar que, si Catalunya es separa d'Espanya, res és solucionarà. El PSC aposta pel carísma del seu líder, Miquel Iceta, i per un estat federalista. El PP segueix tenint la seva arma en un estat del benestar que sigui atractiu pel ciutadà i els seus estrategemes electorals. Unió Democràtica de Catalunya, al contrari que Convergència Democràtica de Catalunya, creu que Catalunya mereix un millor tracte de l'estat i uns bons pressupostos que la pugui convertir en una de les comunitats més competents a nivell econòmic. El grup de Ciudadanos vol la regeneració democràtica dins de tots els poders i de totes les competències de l'estat. El partit li ha donat la candidatura a Inés Arrimadas en una clara aposta per la joventut. 

Avui és dia de reflexió. Si hem de fer cas de les estadístiques, poques coses canviaran avui perquè l'electorat ja té clar a qui votarà. La campanya ha estat marcada per la rivalitat que hi ha hagut entre Laporta, Benedito, Freixa i Bartomeu. Tots quatre formaven part de la candidatura que va guanyar, contra tots els pronòstics, les eleccions del 2003. Han canviat moltes coses des de llavors, però el que sí ha canviat són les relacions personals entre els quatre. Uns és parlen, altres ni això. El segon fet que ha marcat aquestes eleccions és l'aparició de la plataforma Seguiment FCB. Una plataforma que no tenia la intenció de presidir el club i que només demanava la creació d'una agència de viatges del club i la grada jove. Cal recordar que l'expresident del Barcelona, Sandro Rosell, també va prometre la grada jove a la campanya de les eleccions del 2010. Al final, tot i guanyar els comícis, no va complir el seu compromís perquè els Mossos d'Esquadra l'hi van desaconsellar pel tema de la filtració de persones amb antecedents penals. Amb només 1000 euros de pressupost, van aconseguir presentar més de 2700 signatures per poder passar el tall, però no ho van aconseguir perquè se li van validar 2518 firmes (a 16 per superar el mínim).

Balanç del mandat Sandro-Bartomeu (2010-2015)

Tots els aspirants han estat molt crítics amb la gestió de Rosell i Bartomeu durant aquests 5 anys. Joan Laporta ha carregat a la figura de Bartomeu recordant-li que està imputat pel cas Neymar i que també ho està el F.C.Barcelona. Agustí Benedito està en la mateixa línia que Laporta i lamenta la situació actual del club. Toni Freixa ha defensat a Rosell i a Bartomeu, però no tot són flors i violes i també ha tingut retrets cap a la figura de l'expresident Bartomeu. L'ha acusat de fer una gestió massa presidencialista i de prendre, unilateralment, moltes decisions. Bartomeu ha assegurat que el club blaugrana gaudeix d'una bona salut en el projecte esportiu i econòmic.

Àrea esportiva de la secció de futbol

Tots els candidats estan contents del nou projecte esportiu de Luis Enrique i de la consecució del triplet per segona vegada a la història del club. Joan Laporta va aprofitar per treure pit i va assegurar que va ser ell qui va construir els fonaments d'aquest equip fitxant a jugadors com Piqué, Mascherano i pujant a Leo Messi al primer equip. Laporta tindrà a Eric Abidal com a secretari tècnic. Benedito podria portar a "Monchi", l'home que ha sigut l'artífex dels éxits del Sevilla. Freixa portarà com a secretari tècnic a José Mari Bakero. El costat fosc és el descens del Barça B. En aquest punt, tots coincideixen que no s'ha gestionat bé el filial perquè ha servit més de plataforma pel salt dels joves jugadors al futbol d'elit que el pas previ per arribar a jugar amb les estrelles del conjunt blaugrana. L'actual seleccionador de Catalunya, Gerard López, podria ser l'escollit de Bartomeu per dirigir el filial del Barcelona. José Ramon Alexanco és l'home de confiança de Laporta per la gestió de la masia. També hi ha consens pel fitxatge d'Arda Turan, però a Benedito no li va fer gràcia que la Junta Gestora el fitxés abans de les eleccions. La venda de Deulofeu a l'Everton per 6 milions d'euros, tampoc va ajudar. El que molts saben és que l'entrenador del primer equip no veuria amb mals ulls la incorporació de Paul Pogba al F.C.Barcelona. Laporta avala el traspàs i creu que ell té la clau del fitxatge per la bona relació que té amb el representant de Pogba, Mino Raiola. En canvi, Bartomeu assegura que les negociacions estan molt avançades gràcies al treball que ha fet aquests darrers dies la Gestora per assegurar el fitxatge.

Seccions

El tema de les seccions també ha tingut el seu espai de protagonisme durant aquesta campanya electoral. Actualment, la secció de basquetbol és la que està passant pels seus pitjors dies. Els càrrecs de Joan Creus i de Xavi Pascual penjen d'un fil i tot dependrà del candidat que surti vencedor. Joan Laporta aposta pels noms. Si guanya, li donarà la responsabilitat de la secció de bàsquet a Roger Grimau. L'excapità de la secció de bàsquet del Barça ja ha manifestat que compta amb Pascual. Grimau també comptarà amb Roger Esteller com a executiu i Audie Norris com a responsable de la base. Laporta també comptarà amb Masip com a responsable de la secció d'handbol. En hoquei sobre patins, Gaby Cairo seria el màxim dirigent de la secció amb més títols del club i Javi Rodriguez seria el responsable de la secció de futbol sala. Rodriguez li vol otorgar la seva confiança a Marc Carmona com a entrenador del primer equip de futbol sala del F.C.Barcelona. Agustí Benedito té fixat el seu objectiu en la promoció dels joves del planter de totes les seccions al primer equip. L'estructura de les seccions seria d'un president i un gerent per a cada secció amb una excepció. L'excepció seria en el cas del bàsquet, on s'inclouria la figura del secretari tècnic. Si res no canvia, Benedito no compta amb Creus ni amb Pascual perquè no han complert els seus objectius. Bartomeu executaria un projecte continuïsta i Toni Freixa posaria a Rafa Jofresa com a director esportiu de la secció més important del club. El mític jugador del Joventut de Badalona vol comptar amb Xavi Pascual pel seu nou projecte. Freixa té molt clar que el model de la masia s'ha d'aplicar a les seccions.

Àrea Econòmica

Existeix un gran descontentament en aquest aspecte. Ahir, el president de la Junta Gestora, Ramon Adell, va presentar els comptes de la temporada 2014/15. En aquest balanç bdestaca l'augment dels ingressos. En un any, s'ha passat de 530 a 608 milions d'euros. Aquest augment s'ha produit gràcies a la consecució del triplet. Un dels grans problemes del club són els salaris dels jugadors. La temporada 2013/14, els sous van pujar als 254 milions d'euros i aquesta última temporada (2014/15) han ascendit als 352 milions, un 39% respecte a l'exercici anterior. Les despeses han passat de 472 milions de la passada temporada als 581 de l'actual. Una xifra molt preocupant si tenim en compte que el deute net també ha augmentat i ha passat de 287 milions d'euros a 328. L'augment sobrepassa el límits fixats en els estatuts i donen dos anys a la junta directiva per reconduir la situació i estabilitzar el deute. Si no ho fan, els responsables d'aquest increment és veurien forçats a dimitir. Aquesta mesura només pot afectar a Josep Maria Bartomeu o a Toni Freixa si, demà, un dels dos surt com a guanyador de les eleccions. Per solucionar aquest problema, Bartomeu podria tenir un acord amb l'empresa japonesa Rakuten segons el diari de La Vanguardia. Els milions del patrocini no s'han fet públics. L'expresident també s'ha proposat arribar als 1000 milions d'euros de pressupost, una fita molt complicada si veiem el deute que encara arrastra el club. Laporta vol aplicar la fòrmula que li va permetre crèixer econòmicament a un club que encara patia els danys del nuñisme. L'aposta del home que va fer gran el Barça passa per tornar a ficar Unicef a la part del davant de la samarreta i podria tenir uns patrocinadors secundaris que financarien la publicitat amb cost 0 pel club. Si guanya el laportisme, Qatar passarà a l'història a partir del 2016. Benedito té la proposta de la companyia World Trande Brands Limited com l'alternativa a Qatar Airways. La proposta passaria per patrocinar la nova beguda de l'empresa que està ubicada a l'Índia i que és coneix com a Flight Without Wings a la samarreta del primer equip. El patrocini podria reportar uns 70/80 milions per temporada a les "necessitades" arques econòmiques del club. En canvi, Freixa vol potenciar els ingressos del club i estaria parlant amb uns quants patrocinadors per patrocinar el primer equip i les seccions del club.

Àrea Patrimonial

Els protagonistes d'aquesta àrea són el Nou Espai Barça i el Nou Camp Nou. Els dos projectes van ser creats per una mateixa finalitat: millorar el Camp Nou. El primer projecte que va sortir a la llum i va respondre a una necessitat que tenia el soci des de feia molts anys era el Nou Camp Nou de Norman Foster. El seu gran impulsor va ser l'actual candidat a la presidència del Barça, Joan Laporta, quan el 2007, ell i la seva Junta Directiva, van presentar com a guanyador del concurs que van convocar per escollir el projecte de remodelació del Camp Nou. El seu cost estava als 300 milions d'euros. No és descarta que, si guanya Laporta les eleccions, és torni a tirar endavant amb el projecte. El prometedor projecte de Foster no va acabar donant els seus fruits pel seu elevat cost i perquè la Junta Directiva de Sandro Rosell no el volia i no li interessava acabar el projecte que va començar Laporta. Per tant, la millor alternativa era fer un altre projecte on s'apliques les polítiques de la junta de Rosell respecte al camp. I així és com va sortir el Nou Espai Barça. Un espai on s'hi portaria a terme la remodelació del Camp Nou, la construcció d'un nou Palau Blaugrana, una nova botiga del club i destacava la construcció d'un hotel pensat pels turistes. També hi hauria la construcció del Nou Miniestadi que, en principi, és farà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Aquest projecte pujava a un cost final de 600 milions d'euros. Josep Maria Bartomeu i Toni Freixa és veuen capaços de tirar endavant amb aquest "arriscat" projecte. Agustí Benedito no és partidari de començar a fer una remodelació de l'estadi, amb un projecte propi, fins d'aquí dos anys per la vulnerabilitat econòmica del club.

Ja ha passat una setmana del referèndum que va pujar la tensió als membres de la troika. I no és per menys, però tirem una mica enrere. El poble grec havia de decidir si acceptava o rebutjava el plantejament i les condicions imposades de la Comissió Europea per pagar el deute. La participació va ser d'un 60% i els grecs van votar i decidir, per un 62%, que no volien les condicions que van posar sobre la taula la CE a Grècia. En canvi, un 32% estaven a favor de les mesures europees.

El nou escenari grec

Dilluns 6 de juliol de 2015: moltes llars europees és van despertar amb la victòria de l'oxi (no en grec) a Grècia. La noticia va estar en primera plana de la majoria de diaris d'Europa i al principi del sumari dels informatius dels canals de televisió de tot el món. Hi van haver opinions per a tots els gustos. Cal recordar que els màxims estaments europeus donaven suport al no com la garantia que els grecs segueixin formant part de la Unió Europea. També el principal partit de l'oposició grega, Nova Democràcia. El seu líder, Andonis Samaràs, era partidari del sí i el que va acordar el segon rescat grec que el partit de Syriza va rebutjar. La clara derrota del sí va provocar la seva dimissió. Les borses de tot el món (ÍNDEX 35, DOW JONES, NASDAQ...) , a causa del gran èxit de Tsipras, van caure en picat. Unes pèrdues que no eren normals i que no és vivien des de feia cinc anys. Els bancs grecs segueixen tancats, això fa que el "corralito" encara duri. Cada grec pot treure, com a màxim, 60 euros al dia. Els pensionistes només poden treure uns 120 euros.

La dimissió de Varoufakis

Si hem de destacar una noticia de la setmana, la dimissió de Iannis Varoufakis és la que té més números de ser-ho. Tothom sabia que, si guanyava el sí, l'exministre de Finances grec faria pública la seva dimissió perquè no estava disposat a acceptar les condicions que li exigien la troika. El que ningú esperava és que, amb la victòria del no, també presentaria la dimissió. Varoufakis, a través d'un escrit, ha reconegut les males relacions que tenia amb alguns membres de l'Eurogrup i ha desitjat que vol un acord on hi hagi la reestructuració del deute, menys austeritat i més reformes reals que ajudin a les persones. L'home que ha succeït a Varoufakis és Efklidis Tsakalotos. Tsakalotos, que era catedràtic d'Economia a la Universitat d'Atenes i membre del Comité Central de Syriza, afrontarà el difícil repte de portar les relacions amb els països que conformen l'Eurogrup.

Les reaccions

El president de l'estat espanyol, Mariano Rajoy, va estar disposat a ajudar i a mostrar la seva solidaritat als grecs però a canvi de resposabilitat i compromís. Rajoy, que ja ha entrat en precampanya electoral amb el PP, ha defensat la seva gestió i ha assegurat que l'economia espanyola no se'n ressentirà gràcies a les seves mesures "impopulars" d'austeritat. Angela Merkel va convocar una reunió que és va celebrar el passat dimarts a París en un sopar de feina amb François Hollande per tractar i trobar una solució al tema dels grecs. Qui tenia una altra opinió era el Vicecanceller d'Alemanya, Sigmar Gabriel, ha assegurat que Grècia ha trencat els últims ponts que podrien haver portat una entesa entre Europa i el país grec. Gabriel creu que Tsipras i el seu equip de govern condueixen el poble grec al camí de l'amarga resignació i de la desesperació. La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, està molt atenta als moviments que és produeixen a l'estat grec i s'ha mostrat oberta a ajudar a Grècia, sempre que ho demanin. La mateixa posició que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

El fenòmen de Bitcoin

La crisi grega també pot donar noves oportunitats a emprenedors. Qui ho sap bé és la firma catalana Bitchain, que són els creadors de la moneda Bitcoin. L'empresa catalana, coneixedors de la gran oportunitat que tenien, van instal·lar el dia 11 de juliol, un caixer de Bitcoins al Centre d'Innovació The Cube, situat al centre d'Atenes. La moneda Bitcoin permet comprar i vendre Bitcoins per poder adquirir Euros en efectiu -amb un màxim de 1000 euros per transacció-. Des de que hi ha el "corralito" a Grècia, el número de transaccions de Bitcoin han augmentat en un 400%, segons la casa de canvi de l'empresa al país hel·liè.  

El desenllaç del conflicte

El ministre grec, Alexis Tsipras, va presentar el 9 de juliol la seva llista de reformes per poder suportar el deute. Hi haurà un augment dels impostos com l'IVA. El tipus general, que s'aplicarà a la majoria de productes, serà del 23%. El reduït serà del 13%. Aquest tipus d'Impost sobre el Valor Afegit, s'inclourà a l'energia, els aliments bàsics i els hotels. També hi haurà un tipus supereduït del 6% per subministres mèdics i llibres. El govern grec aplicarà una reducció de les pensions retrasant l'edat de jubilació als 67 anys. Tsipras també vol pujar l'Impost de Societats del 26 al 29% i aplicar una taxa del 12% als beneficis empresarials que superin al mig milió d'euros. L'equip de govern vol fer retallades en el pressupost del Ministeri de Defensa i pujar l'impost del luxe. Tot això, amb l'objectiu d'aconseguir el superàvit amb l'1% del PIB aquest 2015. La troika ha respost la proposta exigint més retallades en pensions. La relació s'endureix per culpa del referèndum, però encara hi ha la possibilitat de reestructurar el deute grec. 

Pocs s'imaginaven el panorama que hi ha a les eleccions del Barça. Entre Bartomeu, Freixa, Benedito i Laporta hi ha molt més que una simple rivalitat. Tots quatre formaven part de la candidatura, que va liderar Joan Laporta, i que van guanyar les eleccions del 2003. En el pas del temps, hi van haver diferències i discrepàncies que van fer que cadascú se'n anés pel seu propi camí.

Els cinc candidats

Josep Maria Bartomeu és el favorit i el candidat a batre. Les 9.124 firmes que va assolir, l'avalen. El candidat continuista de Rosell vol seguir amb el projecte esportiu de Luis Enrique i pretén fer una renovació profunda del Barça B amb Gerard López al capdavant. També és mostra partidari de tirar endavant el Nou Espai Barça i de seguir jugant els partits amb el patrocini de Qatar Airways a la samarreta. Tampoc vol barrejar el futbol amb la política. L'expresident del club blaugrana no promet la pau institucional ni el diàleg amb els altres candidats. Només està obert a assistir als debats que organitzin el Grup Godó i TV3. Una mostra més de la falta de transparència de la seva candidatura.

El boom que va provocar la irrupció de Joan Laporta com a nou candidat de les eleccions a la presidència del club blaugrana, ha fet que hagi passat el primer tall de signatures amb 4.802. El també expresident del FC Barcelona no parteix com a favorit, però l'inmobilisme de Bartomeu li pot ajudar a guanyar vots. Qui sap si també les eleccions. Laporta té un projecte molt fort dins del terreny esportiu. La prova és que comptarà amb Eric Abidal com a secretari tècnic del club, José Ramon Alexanco com a responsable del futbol base i del Barça B, Enric Masip com a responsable de la secció d'handbol i Gaby Cairo tindría la responsabilitat de conduir la secció d'hoquei sobre patins dels blaugranes. L'aspirant també comptarà amb Javi Rodriguez com a responsable de la secció de futbol sala i amb Roger Grimau, que seria el responsable de la secció de bàsquet del club. Grimau comptaria amb Roger Esteller com a executiu i Audie Norris s'encarregaria de la cantera de la secció de bàsquet. L'exdirigent i creador de l'Elefant Blau, està en contra del Nou Espai Barça, de Qatar Airways i defensa el projecte del Nou Camp Nou de l'arquitecte britànic, Norman Foster. També creu que el FC Barcelona ha de representar a Catalunya arreu del món.

Agustí Benedito va ser el tercer candidat amb més firmes del tall, amb 3.815 signatures. El segon candidat més votat a les eleccions del 2010 defensa les bones decisions de Laporta, Rosell i Bartomeu, però creu que hi ha d'haver canvis al club. L'actual candidat encara no ha presentat els noms que han d'encapçalar el seu projecte esportiu. Qui va ser company de Laporta a l'Elefant Blau defensa que el Barça ha de trencar relacions amb Qatar Airways i considera que el Nou Espai Barça és un projecte econòmicament insostenible. Benedito ha reconegut que és independentista, però creu que el club blaugrana s'ha de representar als independentistes i als que no ho són.

Toni Freixa és un dels candidats continuistes de la gestió de Sandro Rosell. L'exportaveu del FC Barcelona creu que no s'han fet bé les coses durant el mandat de Bartomeu i s'ha erigit com l'alternativa a la gestió de l'últim president del Barça. Freixa tampoc ha presentat noms dins del seu projecte esportiu i vol continuar amb els èxits del Barça de Luis Enrique. L'enemic del laportisme no accepta que el Barcelona sigui el quart club amb ingressos publicitaris i creu que no s'ha sàpigut explotar bé el renom del club. L'exdirectiu no està a favor de portar Qatar a la samarreta del club, però argumenta que, si no arriba un patrocinador que pagui més que l'empresa qatarí, seguiran amb Qatar Airways perquè no és poden perdre ingressos. També creu que el club blaugrana ha de ser conscient del moment del país, ha d'acompanyar el que decideixi el poble i no ha de fer cap discurs polític que ofengui a cap culé.

La plataforma de Seguiment FCB és la sorpresa d'aquestes eleccions. Pocs s'imaginaven que passarien el tall de signatures, però ho han aconseguit amb 2.780 signatures a l'espera de la validació i la confirmació dels candidats que és farà durant el dia d'avui. Se'ls compara amb el partit polític de Podem. El seu programa només és basa en dos punts: 1. Creació d'una agència de viatges del club i 2. Creació de la grada d'animació. En els altres punts com el Nou Espai Barça o el projecte esportiu, no s'han posicionat perquè no hi havia unanimitat en les opinions. Joan Batiste és la seva cara visible del projecte.

Farré i Majó no passen el tall

Els altres dos precandidats a la presidència del club, Jordi Farré i Jordi Majó, no han passat el tall de signatures. Farré ha presentat propostes molt bones com el patrocini de Botemanía a les samarretes d'entrenament per 40 milions d'euros, però s'ha quedat amb 2.033 signatures -a 501 per passar el tall- i destruirà les signatures davant notari. Majó no ha sigut capaç d'atraure al soci i només ha aconseguit 1.021 signatures.