LA PRIVATITZACIÓ DE LA TELEVISIÓ
Tots els que heu tocat una mica de política sabeu que una de les accions que porta a terme el neoliberalisme és la privatització de serveis per generar menys despesa a les arques econòmiques del govern. De polítics que estiguin a favor d'aquest moviment n'hem tingut molts com Mariano Rajoy, Jordi Pujol, Margaret Thatcher o el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas. Quan mana la dreta neoliberal, la qualitat està al servei dels més rics i no dels pobres. Es el que ha passat aquí a Espanya amb el PP i CiU, però avui no us vull parlar d'aquest tema (ja tindré temps de fer-ho un altre dia).
El que m'agradaria parlar és del futur de la televisió. La televisió és la llar de foc del S.XXI. Ens hi passem hores davant de la pantalla amb l'objectiu d'entretenir-nos o oblidar aquell mal dia que hem tingut a la feina. També ho podem fer per intentar informar-nos de l'actualitat o per aprendre conceptes que no sabem. És un dels temes que han generat més discussions i controversia a la societat.
Fa uns anys, quan el PSOE estava governant a Espanya de la mà de Zapatero, es va engegar un projecte innovador que volia transformar la televisió. Era el projecte de la TDT (Televisió Digital Terrestre). En aquella época, si no tenies el Digital + o el Televés, no podies veure més de deu canals. Aquell projecte va revolucionar el món de la televisió perquè van obrir mercat dins de les cadenes o grups empresarials que s'hi volien apuntar i perquè aquest servei no era de pagament fixe i no és podia comparar amb la qualitat d'imatge i so de les televisions d'abans. Zapatero va adjudicar llicencies i tothom s'hi va apuntar al carro. De fet, és va passar de vuit a trenta i pocs canals de televisió i de ràdio en obert. Tot va seguir a la normalitat, va esclatar la crisi i va irrompre la figura de Rajoy al poder. L'actual president d'Espanya va veure en aquest projecte un gast innecessari per les arques de l'estat i va començar a retirar llicencies per donar pas al TDT de pagament (Gol Televisión i AXN). Aquest moviment només va provocar una petita indignació per part d'Atresmedia i de Mediaset, que van ser els grups més afectats. En aquest últim any, les plataformes de pagament han agafat molt de poder en el sector audiovisual. S'han fet amb les lligues principals de futbol del país (Liga BBVA i Liga Adelante), tenen els drets per emetre les motos en directe i la temporada vinent, emetran la Formula 1 en exclusiva. Si vols veure una pel·lícula que és recent, has de tenir una d'aquestes plataformes (Movistar +, Vodafone TV, Orange TV...) per disfrutar-ho. A l'igual que si vols veure les sèries del moment o els reportatges més bons i amb més prestigi d'història. Està clar que en el món de la televisió hi han interessos empresarials i el poder els fa fer qualsevol cosa per guanyar i ser els millors.
La privatització fa que la gent no pugui gaudir d'aquests continguts. En un país on el nivell de vida és va encarint en el pas del temps, no pots imposar un servei com aquest quan encara hi ha un índex molt gran d'atur, un salari mínim interprofessional baix (648,60€), treballs i sous precaris i impostos tant elevats com l'IVA que ens afecta en cada adquisió que fem. No és pot apostar per aquest estil quan encara hi han universitaris que no és poden pagar la matrícula i han de demanar beques per fer-ho. Un país molt insolidari i que dona l'esquena als qui més ho necessiten. Un país on la justícia va a pas de tortuga i no és igual per a tots. En un país com aquest, l'últim que es pot fer és ignorar els problemes que pateixen els altres i fer com si no passes res. No podem fer que la gent pagui per veure els seus programes preferits. La televisió és un tub d'escapament i de distracció per molts de nosaltres.